Encetar un llibre de la Fe Ferré, sempre és anar sobre segur. La seva poesia emmelada ens transporta als records, a les pors, a l'esperança, a la vida...
dimecres, 15 de febrer del 2023
Pols a les sabates i petjades al cel - Fe Ferré
divendres, 2 de desembre del 2022
Poema IX In Nomine Matris
Levítico
19:18
No
te vengarás ni guardarás rencor.
IX
No lograste inhibirte de las siete plagas
asolando a tu pueblo descalzo,
ni dispusiste engullir guerreros en un mar
rojizo,
que divorciaste buscando muertes,
ni sedujiste con un paraíso de serpientes,
manzanas
y la desnudez de mujeres que se ofrecían…
No azotaste con condenas perpetuas al pecado
eterno.
Como tú, ¡mostraremos la otra mejilla!
Y descubriremos pedófilos cultivando ternura,
violadores entre farolillos apagados y pasajes
angostos,
vejadores compulsivos, sumisas convencidas
y aguijones de muerte
perdidos entre las venas del desencanto.
Querer poder sin poder volar con alas de ángel custodio.
Refugiados sin perspectivas de refugio
entre abstractos atajos sin destino;
huir sin huida, abrazando el humo volátil.
¡Y seguimos navegando hacia la tierra prometida!
No clamaré venganza, pero al menos,
mientras naufrago en esta ola hercúlea
de sofística misericordia…
¡Dejadme guardar rencor!
Àngel Martí
(In nomine matris)
https://www.amazon.es/dp/B0BNVFHN36
diumenge, 20 de novembre del 2022
Presentació del vi novell a Batea
Ahir, dissabte 19 de novembre de 2022, Batea estava de festa. I, és que per un poble on el pilar econòmic són els ceps, la presentació del vi nou és, i ha de ser, tot un esdeveniment.
Ànima
15-06-2021
Ets
terral, sol i serena,
solcs solcats aixada en mà,
ets fill dels terrossos del secà
als que la pedra seca arrecera.
Ets arrel que s'aferra,
d'un cep envellit
que es caragola ferit
de les nafres de guerra.
Ets bóta de cor de roure
que dormita a l'obscur,
allitant el fruit madur
dels bancals que no han vist ploure.
Ets aspre com els pàmpols
que t'ombregen la calor,
fem dels despulls de tardor
i del redòs de la serra de Pàndols.
Ets aromes de Terra Alta,
pinzellades de vermell sang,
ets la força del barranc
quan desperta la riuada.
Ets intens com les nits de lluna
t'adosses al paladar,
ets el peu que et va trepitjar,
afruitat i amb regust de pruna.
Ets el suro que t'empresona,
que et tempta a respirar,
ets les mans que et van treballar,
ets l'esperit de la nostra zona.
Ets l'estretor dels carrers de Batea,
el toc somort del campanar,
la il·lusió i la força en lluitar
i un t'estimo de parella.
Àngel Martí (L’Ametlla de
Mar)
dimarts, 4 d’octubre del 2022
Els que ens queden
Durant tot l'any, l'Ateneu Calero de l'Ametlla de Mar duu a terme infinitat d'actes culturals: sortides al territori, presentacions de llibres, debats conferències, cursos d'escriptura, clubs de lectura, projeccions de pel·lícules, mercats d'art... Però des del meu punt de vista l'acte més important de la temporada és el que dediquem una estoneta als nostres iaios. Són ells els que més necessiten el nostre redòs, la companyia, un bes o senzillament una mirada d'aquelles que diuen més del que són. Des dels nostres inicis, aquest va ser un dels pilars claus de la filosofia de l'Ateneu: està al costat de la gent gran i oferir la integració social als nouvinguts a casa nostra.
divendres, 5 d’agost del 2022
Una altra iniciativa al nostre territori: POESIA, SURF I KAIAK
Segurament el futur sigui la robòtica, la intel·ligència artificial o la informàtica, però sense cap mena de dubte sense aquests petits glops d'aire pur i desconnexió, l'ésser humà no podrà avançar en cap d'aquests aspectes. Sense el respecte a la terra el progrés no té futur.
POESIA SURF I KAIAK
diumenge, 23 de gener del 2022
L'Alfabet de la Terra Muda. Poema.
Brames per un bres reblert de buidor.
Busques en el brau un batec salvatge,
fugint de les banalitats barates,
de les mil bogeries babilòniques,
del bacteri que abarrota les boires,
de l’abeurar d'aquesta aberració,
del fusell, la baioneta i la bala
que semblen brostar del bagul d’abans...
Bucòlics bastions badats i embastats
s’embranquen i s’abracen als badalls
i la bubota et fa balbucejar
a cada balanceig del teu balandre.
I tu batalles braçada a braçada,
no val abaltir-se en baixamar
per abatre l’abducció de la bèstia...
Abdicar, no és més que abandonar-te.
Àngel Martí
L'Alfabet de la Terra Muda
Editorial Amazon
Enllaç de compra l'Alfabet de la Terra Muda
dissabte, 1 de gener del 2022
L'Alfabet de la terra muda
Aquest poemari està dedicat a tots aquells polítics, pocavergonyes, que han
fet de la democràcia el seu modus vivendi. Que no han dubtat en mentir,
falsejar, furtar i robar quan el poble confiava en ells. Que han convertit als
rics en més poderosos i als pobres en invisibles. Que s'han deixat arrossegar
pels lobbies a canvi de seguir munyint la vaca de la qual els pagesos
s'han de desfer perquè ells quan la munyen perden diners. Als que no han estat
capaços de plantar cara a les elèctriques, a la banca, als fons voltor, a la
indústria armamentista i al tràfic d'éssers humans. A tots aquests va dedicat
aquest poemari, que no he volgut callar i del que a hores d'ara subscric tot i
cadascun dels versos. Espero de cor, que si el llegiu i us sentiu identificats,
us caigui la cara de vergonya.
III
Cabut, creuaràs camins cabdellats
per cabdills cobdiciosos i caducs,
coneixeràs caimans caçadors de cors,
cementiris de cendres sense censar,
calamitosos caciquismes crònics,
descentrats centenaris centralistes
que certifiquen càrrecs per cesària.
Centurions de cognicions coartades
i de coeficients a cocció lenta,
colpejant amb cuirasses: cants i cors;
censurant amb culatades calentes
aquest còlera... és la incoherència
que entre coàguls i crits centelleja
amb la certesa de no cedir mai
en la constància de cicatritzar
aquest cicló de ciència-ficció.
Àngel Martí
dimarts, 28 de setembre del 2021
Absolc el temps
De vegades remeno entre aquells llibres que fa temps aferren pols a les estanteries de casa. Obres que un dia vas llegir i que et porten records. Fa uns dies em va caure a les mans un petit poemari de Zoraida Burgos "Absolc el temps", de 2012 i no em vaig poder estar de rellegir-lo amb la calma que t'aporta la maduresa, i tornar a gojar-lo.
La flaire dels buscalls,
sense flors ja, enganxosos,
s'escampa sobre el camp, vora el forn.
Fa calor.
Inhalem l'espesseïda olor,
en fem un salm,
un fil que ens indiqui el camí de tornada.
Zoraida Burgos
diumenge, 25 de juliol del 2021
A poc a poc
divendres, 2 de juliol del 2021
L' espantaocells
Ja
fa més de dos anys que descobrint els magnífics treballs de la fotògrafa local
Carina Balfegó: la mateixa artista, el músic Enric Franch i jo, ens vàrem
plantejar un projecte a tres bandes. La idea era que la Carina fes una tria de
fotografies especials i tant l'Enric com jo ens poguéssim inspirar per donar
veu a la imatge, amb poesia i música. En principi el volíem presentar en forma
d'exposició física; malauradament la Covid ens ho ha impedit durant tot aquest
temps. Així, després de rumiar-ho, hem decidit no esperar més i fer-ho de
manera virtual... I ja han passat quinze setmanes.
I
amb aquest quinzè treball donem per tancat l’IMAVERS 21 i ho volem fer amb un
poema molt especial: “L’espantaocells”. No deixis mai de lluitar pel que creus.
Així
doncs, els que no haguéssiu escoltat tots els poemes, el projecte IMAVERS 21 el
podreu recuperar en aquest blog i el facebook, instagram i twitter dels autors.
Cada setmana hem anat penjant un d'aquest vídeo-poemes a les xarxes i aquí s’han
quedat per sempre.
Fotografia:
Carina Balfegó.
Poema:
Àngel Martí.
Música
original: Enric Franch.
A
hores d’ara no sabem si hi haurà un IMAVERS 22, nosaltres seguim fent allò que
ens agrada, ens fa passar una bona estona i ens ajuda a viure. Esperem de tot
cor que vosaltres també n’haguéssiu gaudit.
dissabte, 19 de juny del 2021
Quan la pluja desdibuixa l'entorn
Ja
fa més de dos anys que descobrint els magnífics treballs de la fotògrafa local
Carina Balfegó: la mateixa artista, el músic Enric Franch i jo, ens vàrem
plantejar un projecte a tres bandes. La idea era que la Carina fes una tria de
fotografies especials i tant l'Enric com jo ens poguéssim inspirar per donar
veu a la imatge, amb poesia i música. En principi el volíem presentar en forma
d'exposició física; malauradament la Covid ens ho ha impedit durant tot aquest
temps. Així, després de rumiar-ho, hem decidit no esperar més i fer-ho de
manera virtual.
Així
doncs, el projecte IMAVERS 21 el podreu seguir per aquest blog i el facebook,
instagram i twitter dels autors. Cada setmana us penjarem un d'aquest vídeo-poemes
a les xarxes.
Aquest
és el tretzè treball, el poema “Quan la
pluja desdibuixa l’entorn”.
Fotografia:
Carina Balfegó.
Poema:
Àngel Martí.
Música
original: Enric Franch.
Esperem
de tot cor que us agradi.
diumenge, 13 de juny del 2021
Partitura Natural
Ja
fa més de dos anys que descobrint els magnífics treballs de la fotògrafa local
Carina Balfegó: la mateixa artista, el músic Enric Franch i jo, ens vàrem
plantejar un projecte a tres bandes. La idea era que la Carina fes una tria de
fotografies especials i tant l'Enric com jo ens poguéssim inspirar per donar
veu a la imatge, amb poesia i música. En principi el volíem presentar en forma
d'exposició física; malauradament la Covid ens ho ha impedit durant tot aquest
temps. Així, després de rumiar-ho, hem decidit no esperar més i fer-ho de
manera virtual.
Així
doncs, el projecte IMAVERS 21 el podreu seguir per aquest blog i el facebook,
instagram i twitter dels autors. Cada setmana us penjarem un d'aquest vídeo-poemes
a les xarxes.
Aquest
és el dotzè treball, el poema “Partitura
Natural”.
Fotografia:
Carina Balfegó.
Poema:
Àngel Martí.
Música
original: Enric Franch.
Esperem
de tot cor que us agradi.
dissabte, 5 de juny del 2021
El tren cremallera
Ja
fa més de dos anys que descobrint els magnífics treballs de la fotògrafa local
Carina Balfegó: la mateixa artista, el músic Enric Franch i jo, ens vàrem
plantejar un projecte a tres bandes. La idea era que la Carina fes una tria de
fotografies especials i tant l'Enric com jo ens poguéssim inspirar per donar
veu a la imatge, amb poesia i música. En principi el volíem presentar en forma
d'exposició física; malauradament la Covid ens ho ha impedit durant tot aquest
temps. Així, després de rumiar-ho, hem decidit no esperar més i fer-ho de
manera virtual.
Així
doncs, el projecte IMAVERS 21 el podreu seguir per aquest blog i el facebook,
instagram i twitter dels autors. Cada setmana us penjarem un d'aquest vídeo-poemes
a les xarxes.
Aquest
és el onzè treball, el poema “El tren
cremallera”.
Fotografia:
Carina Balfegó.
Poema:
Àngel Martí.
Música
original: Enric Franch.
Esperem
de tot cor que us agradi.
dissabte, 22 de maig del 2021
Reflexes d'estiu
Ja
fa més de dos anys que descobrint els magnífics treballs de la fotògrafa local
Carina Balfegó: la mateixa artista, el músic Enric Franch i jo, ens vàrem
plantejar un projecte a tres bandes. La idea era que la Carina fes una tria de
fotografies especials i tant l'Enric com jo ens poguéssim inspirar per donar
veu a la imatge, amb poesia i música. En principi el volíem presentar en forma
d'exposició física; malauradament la Covid ens ho ha impedit durant tot aquest
temps. Així, després de rumiar-ho, hem decidit no esperar més i fer-ho de
manera virtual.
Així
doncs, el projecte IMAVERS 21 el podreu seguir per aquest blog i el facebook,
instagram i twitter dels autors. Cada setmana us penjarem un d'aquest vídeo-poemes
a les xarxes.
Aquest
és el novè treball, el poema “Reflexes d’estiu”.
Fotografia:
Carina Balfegó.
Poema:
Àngel Martí.
Música
original: Enric Franch.
Esperem
de tot cor que us agradi.
dissabte, 8 de maig del 2021
Sense fer soroll, Àndreu Alanyà.
Queden lluny aquelles sentides Cartes a Maria. Ha passat força temps, s'ha fet esperar; però finalment l'Andreu Alanyà, Sense fer soroll, ens presenta aquest nou treball on es despulla d'antigues creences desmesuradament aspres i absurdes per inscriure's paraules a la pell. A la primera part, ens presenta unes lletres color de fang i on ens mostra la paraula com a l'única immortal. Certament trist, cerca els mots en un sac ple de silencis i va replegant les engrunes de pa negre de la terra eixuta; però amb sang i suors fa brollar els poemes, encara que les paraules fugin per l'escletxa silent d'una tristor oberta. Es mostra ferm, seré i combatiu, i pinzella els poemes amb el color de la terra empresonada. Records grocs amb trista melangia, om convergeixen les veus de la lluita. Encara que se li enclavi als ossos la tristor immensa, replega tot el silenci de la nit que tendrament l'empresona nu davant tota la incertesa i l'omple de paraules nobles. No pot tornar la por —ens diu—, hem d'encetar noves clarors sense podrir l'herència i guarir l'arrel de vida. Amerat de la rància olor d'ahir duu les mans plenes de primavera. Acluca els ulls per veure més clar i sembra llavors en terra humida. Mira a ponent i busca forces per enderrocar el mur de les derrotes. Manté un somrís resistent a la derrota i atia el foc per cremar l'angoixa. Ens demana que féssim nostre el seu cant pur i salvatge. Ens parla de records taronja d'amors de joventut i de quan serà gris, vell, agre i arrupit. I així ens llaura en el full blanc pastant fang amorosidament. Ja és hora de repintar les flors grogues de primavera, criden les seves paraules.
diumenge, 25 d’abril del 2021
Recital poètic-musical als Pallaresos
dissabte, 27 de març del 2021
Us presentem IMAVERS 21
Ja fa més de dos anys que descobrint els magnífics treballs de la fotògrafa local Carina Balfegó: la mateixa artista, el músic Enric Franch i jo, ens vàrem plantejar un projecte a tres bandes. La idea era que la Carina fes una tria de fotografies especials i tant l'Enric com jo ens poguéssim inspirar per donar veu a la imatge, amb poesia i música. En principi el volíem presentar en forma d'exposició física; malauradament la Covid ens ho ha impedit durant tot aquest temps. Així, després de rumiar-ho, hem decidit no esperar més i fer-ho de manera virtual.
Enllaç al videopoema1 Inspirant Llibertat
diumenge, 21 de març del 2021
Us presentem La Ruta Poètica de la Cala
L'Ateneu Calero de la SCER, ha unit a 29 poetes del territori, 2 músics caleros i un grapat de rapsodes per oferir-vos aquesta Ruta Poètica de La Cala.
divendres, 19 de març del 2021
" Sempre hi haurà una primavera..." d' Àngels Puente.
divendres, 26 de febrer del 2021
Bulevard Insomne
Sembla abans-d'ahir —no podria dir-vos amb exactitud, quan— que, d'entre una xarxa imaginaria, vaig descobrir uns ulls, maragda intens —preciosos—, amagats rere un pseudònim que s'intuïa, si més no, reblert d'experiències folles per transmutar-se en paraules entintades sobre el nivi d'un full verge. I en vaig quedar entrampat, entre els nusos d'unes malles trenades amb un grapat de Sentiments Trencats, com un peix que, tot i haver nedat d'ençà que va veure el primer doll de llum, no pot més que apropar-se al fil i, encisat, amarrar-se per sempre.
Ben aviat, talment com amb les dosis
d'heroïna, la tolerància a les seves visions del món, augmentava. Així, en un
primer estadi, jo, esperava la foscor de la nit per endollar l'ordinador i
repassar la xarxa, cercant un nou poema de l'enigmàtica dama que s'amagava rere
la vergonya de ser descoberta. Les porcions de versos nocturns es van quedar
curtes i l'intel·lecte en reclamava més i més... i més. I d'aquesta manera, les
albades em pidolaven escodrinyar el seu fascinant oceà cibernètic, on els mots
es cosien, exactes, per fer brollar nous poemes. I a les albades es van afegir
els migdies, i les tardes, i els capvespres... Tot instant era poc i una
paraula, de vegades, n'era prou per satisfer la fam de somiar. I la gran senyora
de les paraules, finalment, va decidir treure's la màscara dels Sentiments Trencats
i despullar-se davant els lectors, mostrant a la veritable Carme López. Dia a
dia, sense gens de pressa, però sense pausa, anava deixant de banda aquell sac
reblert d’experiències i va començar a esprémer tot l'huracà d'emocions que li
habitaven el ventre. Tal com ella mateixa ens confessa en un dels seus poemes,
va ser:
... com un bombó de licor,
embolicat
amb subtil lluentor...
Es fon
lentament
alliberant-se
el líquid
que et
plou i et plau
a gust
de llavi,
a frec
de boca...
I d'aquesta dolcíssima manera, ens va anar emmelant els despertars: amb versos carregats de sensualitat i màgia, que ens irisaven els pèls i ens pessigollejaven la pell, mentre s’endinsaven als cors que bategaven de bat a bat.
El temps, imparable, avançava, i no
érem pocs els que li demanàvem que en volíem més d'ella, que necessitàvem
tenir-la a casa per poder-la llegir sense dependència de les xarxes. Finalment,
per fortuna, a principis de 2018, la Carme López Arias, treia al carrer —amb
l'editorial Neopàtria— el seu primer poemari, amb un títol que sense cap mena
de dubte la definia: Versant en femení. Un llibre en el qual,
carregada de sensualitat, reivindicava la màgia que la feia vibrar i en el que
la principal idea de l'amor era el desig de volar. La Carme, ens dibuixava una
dona que, de forma assossegada, s'anava esculpint a si mateixa, com la mar va
treballant les roques amb els anys, esmerilant cada racó punxent que les
conformen.
Aquest nou poemari, nascut en un temps de confinament, silencis i reflexions, té ben poc a veure amb aquell Versant en femení, del que ara ens sembla una altra època. L'autora ens obre de bat a bat les portes d'aquest bulevard intern que tots intentem escondir en el més profund de la nostra ànima per, no sé prou bé perquè, la por al que diran. I no puc més que furtar les seves belles paraules i jugar amb elles, com ho faria un nen trapella, per definir aquest Bulevard Insomne.
Al seu interior, els arbres
delimiten l'espai bucòlic, entre el so d'un blues tristíssim, i ens mostra els
seus monstres i els desitjos bohemis on ella és el vers que manca als poemes.
Desesperació, fragilitat, transeünts de cabells de lluna en la sol·licitud
asfàltica, ensumant l'aroma d'un cafè a deshora. Cors engolits per la freda
llosa de la insensibilitat, que arrosseguen un farcell carregat de sentiments
velats. Ens presenta les melangies d'un paisatge despullat de colors —com els
maleïts dies viscuts—, amb estacions d'un gris intens, on el buit sona de
música de fons... On el no-res de sobreviure a l'absurd, neda entre el trontoll
davant la mancança. Ens presenta una dona perduda en un abisme insolent
d'angoixes incipients, que no veu més que estupideses en nits mediocres.
Aquella part oculta del cor on no hi ha lloc pels sentiments. Ens descriu
danses oníriques revoltades en la línia d'un meridià desconegut, mentre els
porus respiren la sal, guarint les ferides. Ens descobreix un amant fugisser
que pot ser infern o paradís d'un desig urbà, tèrbol, on es barregen les aromes
del vi i el sabor a terra, perquè de vegades els silencis —ens refereix— són
fruit d'un exultant desig. I, car ens confessa que veu una ploma eixuta, davant
un llenç estampat de misèries i que emprèn el viatge del cor sense equipatge,
en aquest bulevard —com no pot ser d'una altra manera—, també ens deixa veure
un fil de llum al final del carrer; d'esperança. Per ella, el dolor més punyent
és sentir que no hi ha astres, altrament es troba exultant davant la bellesa
còsmica. Aquest és el motiu pel qual —tot i que la vida l'atrapa en dos breus
instants— sempre deixa un seient lliure al seu costat, per si de cas arribés el
moment esperat, d'enterrar les cendres dels plors...
"Sempre ens quedarà
París", afirma l'autora, parafrasejant un bocí de cel·luloide anyenc.
Tal com va tot en aquest univers gairebé desconegut, que d'aquí uns anys ens
quedi o no París, no podria assegurar-vos-ho; del que n'estic absolutament
convençut, és que sempre ens quedaran els preciosos versos de la Carme, talment
com aquell elixir màgic, remei de tots els mals de l’anima malalta.
Així doncs, sense més preàmbuls, us
convido a passejar-vos, sense presses, per aquest Bulevard Insomne,
degustant cada paraula com si fos la darrera i assaborint-la amb la calma que
es mereix una obra reposada en la foscor dels dies passats i que ara, un cop
l'ha deixat respirar, emana aquell aroma afruitat —a glop de bes i a tast de
pells—, dels dies d'esper.
El Bulevard Insomne us
obre les portes, passeu i gaudiu-ne tant com jo ho he fet; potser hi trobareu
aquell racó secret de la Carme.
Àngel Martí
Enllaç de compra Bulevard Insomne





























