Des que vaig iniciar aquest camí pel màgic món de la literatura, quan miro cap enrere, tan sols albiro bells records. He descobert gent meravellosa que han acabat sent entranyables amics, les paraules m'han proporcionat refugi en els moments difícils, he rebut moltíssim afecte de lectors desconeguts, descobert grans llibres d'enormes escriptors que passen desapercebuts entre els mitjans, m'han regalat precioses i interessants tertúlies... Això no obstant, si hagués de triar algun moment de tots els viscuts, si m'obliguessin a quedar-me tan sols amb uns quants, no dubtaria ni un instant: compartir fragments de vida amb la gent a la que li ha tocat conviure amb algún tipus de discapacitat, sigui per l'edat o pel destí.
Aquest dissabte va ser un d'aquells matins en què et sentes en pau amb tu mateix. Vaig tenir la gran sort que em tornessin a convidar a fer una xerrada a la Residència de gent gran L'Onada, en companyia d'Àngels Puente. En aquest cas els usuaris no eren tots gent gran, sinó que també hi havia joves amb alguna discapacitat motriu, però la intel·lectual intacta. La meva xerrada, sobre la nostra diferència dialectal a l'hora de parlar, amb el català normatiu; la de l'Àngels Puente la història del poble, el tema és el menys. El que per mi va ser realment important és veure l'atenció mostrada per tots, l'esforç que feien per preguntar una vegada i una altra sobre allò que els interessava, veure les cares de felicitat, sentir les seves rialles i gaudir del sentit de l'humor que la majoria mostraven. Ells van gaudir del moment, però jo molt més.
Sé que alguns en llegir aquest post pensaran que en realitat aquestes coses es fan per sentir-se bé un mateix, satisfer les seves pròpies necessitats, netejar la seva mala consciència o jo que sé que altres coses més. Admeto que pot ser que tinguin raó, o no, però la veritat és que per a mi, el sol fet de veure un indici de felicitat a les cares de tots ells és suficient per encaixar qualsevol opinió.
Nois i noies, Àngels, moltíssimes gràcies per regalar-me-me aquest bonic matí.
#angelmarti_escriptor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comentaris