Fila Zero, darrer programa de la temporada.

I també tanquem aquesta temporada del Fila Zero, amb aquest programa. La Montse i l'Enric ens presenten les novetats de la petita i gran pantalla.

Entrevista a Miquel Bort

Que és pensàveu, que no el portaríem!, doncs sí, aquesta setmana a Cultura en Barra parlem amb Miquel Bort, l'autor de "Amore", el que alguns han batejat com les "Cincuenta sombras de Grey" de les terres de l'Ebre. Ell és Mosso d'Esquadra i en aquesta novel·la se'ns despulla totalment. Voleu saber de què va? Doncs som-hi!

Fila Zero. Queridos camaradas.

De la mà de la Montse i l'Enric, les estrenes cinematogràfiques de la setmana i les recomanacions de les millors sèries. No et perdis el Fila Zero.

Avuí parlem dels problemes de la pesca

Aquesta setmana, a Cultura en Barra, hem volgut entrevistar a Miquel Brull, president de la Confraria de Pescadors de l'Ametlla de Mar. Abordem els problemes de la pesca i les dificultats que tenen els pescadors per fer el seu treball.

L' espantaocells

Ja fa més de dos anys que descobrint els magnífics treballs de la fotògrafa local Carina Balfegó: la mateixa artista, el músic Enric Franch i jo, ens vàrem plantejar un projecte a tres bandes. La idea era que la Carina fes una tria de fotografies especials i tant l'Enric com jo ens poguéssim inspirar per donar veu a la imatge, amb poesia i música. En principi el volíem presentar en forma d'exposició física; malauradament la Covid ens ho ha impedit durant tot aquest temps. Així, després de rumiar-ho, hem decidit no esperar més i fer-ho de manera virtual... I ja han passat quinze setmanes.

I amb aquest quinzè treball donem per tancat l’IMAVERS 21 i ho volem fer amb un poema molt especial: “L’espantaocells”. No deixis mai de lluitar pel que creus.

Així doncs, els que no haguéssiu escoltat tots els poemes, el projecte IMAVERS 21 el podreu recuperar en aquest blog i el facebook, instagram i twitter dels autors. Cada setmana hem anat penjant un d'aquest vídeo-poemes a les xarxes i aquí s’han quedat per sempre.

Fotografia: Carina Balfegó.

Poema: Àngel Martí.

Música original: Enric Franch.

A hores d’ara no sabem si hi haurà un IMAVERS 22, nosaltres seguim fent allò que ens agrada, ens fa passar una bona estona i ens ajuda a viure. Esperem de tot cor que vosaltres també n’haguéssiu gaudit.

FILA ZERO parlem d'Amélie?

I tornem a tenir aquí el Fila Zero. La Montse i l'Enric ens porten les novetats de la cartellera. No et perdis le seves recomanacions.

Recomiendo la novela Hannah

Hoy, en este blog, quiero empezar una sección de recomendaciones de libros con los he que disfrutado. Tengo la gran suerte de ser bilingüe (catalán-castellano) y por tanto si la obra es en catalán, la recomendación también será en mi lengua materna. Si el libro es en castellano, entendiendo que habrá gente no domine el catalán y le pueda interesar la novela, el post lo escribiré en castellano.

Quiero abrir esta sección con una novela que terminé ayer mismo:

Título: Hannah

Autor: Cristian Gálvez

Idioma: Español

Editorial: Debolsillo

Primera edición: 2020

Género: Novela Histórica

Páginas: 462

Basada en hechos reales.

Argumento: Segunda guerra mundial. Florencia está ocupada por el ejercito alemán. El cónsul nazi Gerhard Wolf, conocido como El Guardián del Ponte Vecchio, intenta salvaguardar las obras de arte de la ciudad ante el inminente ataque de los libertadores; pero también a los judíos que van a ser ajusticiados. No duda en poner en peligro su propia vida para conseguirlo.

Está basada en una historia real y nos muestra, una vez más, que en todos los colectivos existe gente con alma; son aquellos pocos que arrojan un ápicce de luz a la oscuridad.

Res és el que sembla

Ja fa més de dos anys que descobrint els magnífics treballs de la fotògrafa local Carina Balfegó: la mateixa artista, el músic Enric Franch i jo, ens vàrem plantejar un projecte a tres bandes. La idea era que la Carina fes una tria de fotografies especials i tant l'Enric com jo ens poguéssim inspirar per donar veu a la imatge, amb poesia i música. En principi el volíem presentar en forma d'exposició física; malauradament la Covid ens ho ha impedit durant tot aquest temps. Així, després de rumiar-ho, hem decidit no esperar més i fer-ho de manera virtual.

Així doncs, el projecte IMAVERS 21 el podreu seguir per aquest blog i el facebook, instagram i twitter dels autors. Cada setmana us penjarem un d'aquest vídeo-poemes a les xarxes.

Aquest és catorzè treball,  el poema “Res és el que sembla”.

Fotografia: Carina Balfegó.

Poema: Àngel Martí.

Música original: Enric Franch.

Esperem de tot cor que us agradi.

Entrevista a Pere Alcoverro novel·lista

Avui a Cultura en Barra entrevistem a Pere Alcoberro, novel·lista de Rasquera.

Quan la pluja desdibuixa l'entorn

Ja fa més de dos anys que descobrint els magnífics treballs de la fotògrafa local Carina Balfegó: la mateixa artista, el músic Enric Franch i jo, ens vàrem plantejar un projecte a tres bandes. La idea era que la Carina fes una tria de fotografies especials i tant l'Enric com jo ens poguéssim inspirar per donar veu a la imatge, amb poesia i música. En principi el volíem presentar en forma d'exposició física; malauradament la Covid ens ho ha impedit durant tot aquest temps. Així, després de rumiar-ho, hem decidit no esperar més i fer-ho de manera virtual.

Així doncs, el projecte IMAVERS 21 el podreu seguir per aquest blog i el facebook, instagram i twitter dels autors. Cada setmana us penjarem un d'aquest vídeo-poemes a les xarxes.

Aquest és el tretzè treball,  el poema “Quan la pluja desdibuixa l’entorn”.

Fotografia: Carina Balfegó.

Poema: Àngel Martí.

Música original: Enric Franch.

Esperem de tot cor que us agradi.

Fila Zero i les novetats cinematogràfiques de la setmana.

S'apropa el cap de setmana i, com sempre, la Montse i l'Enric ens porten les novetats de la cartellera, al Fila Zero.

Entrevista a Elvira Martinez i Pepa Martín

Avui a Cultura en Barra volem parlar del Parkinson, amb Elvira Martinez i Pepa Martín.

Partitura Natural

Ja fa més de dos anys que descobrint els magnífics treballs de la fotògrafa local Carina Balfegó: la mateixa artista, el músic Enric Franch i jo, ens vàrem plantejar un projecte a tres bandes. La idea era que la Carina fes una tria de fotografies especials i tant l'Enric com jo ens poguéssim inspirar per donar veu a la imatge, amb poesia i música. En principi el volíem presentar en forma d'exposició física; malauradament la Covid ens ho ha impedit durant tot aquest temps. Així, després de rumiar-ho, hem decidit no esperar més i fer-ho de manera virtual.

Així doncs, el projecte IMAVERS 21 el podreu seguir per aquest blog i el facebook, instagram i twitter dels autors. Cada setmana us penjarem un d'aquest vídeo-poemes a les xarxes.

Aquest és el dotzè treball,  el poema “Partitura Natural”.

Fotografia: Carina Balfegó.

Poema: Àngel Martí.

Música original: Enric Franch.

Esperem de tot cor que us agradi.

Fila Zero 2021 06 10 Mulholland drive

Més novetats de la cartella de la mà de Montse Cateura i Enric Franch.Torna el Fila Zero.

Retorna Dillums d'Arts al Forn.

Sí, cert, hi havia moltes ganes! Feia massa mesos que la gent de Dillums d'arts al Forn no ens reuníem. Ens hi vàrem aplegar una bona colla en aquesta primera trobada postpandèmia, gairebé una cinquantena. És veritat, no hi érem tots i per desgràcia alguns no hi seran mai més; però en aquest retorn es va respirar quelcom especial. Era una mescla d'alegria i nostàlgia. Va haver-hi de tot el que podia haver-hi: retrobaments amb amics, coneixença de noves cares, música en viu, els vídeos d'en Rafa Ricote, les jotes, el mestre de cerimònies Ricardo Gascón, el cremat de final de festa i també un instant per recordar a aquells amics que hem perdut durant aquest període de reclusió i que no tornaran. Com sempre, presentació de projectes culturals nous i la il·lusió per veure la llum al final del túnel.

Tot i la maleïda pandèmia Dillums d'Arts al forn torna a ser viu.

La Ruta Poètica de La Cala encetada.

 Finalment el passat diumenge 6 de juny a les 18.30 h, l'Ateneu Calero va poder presentar La Ruta Poètica de La Cala. L'Acte el va obrir la regidora de cultura, Sra. Jani Brull, tot seguit la presidenta d'Omnium Cultural de les Terres de l'Ebre, Dolors Roo, va fer la inauguració oficial i el president de L'Ateneu Calero, Joan Borràs, va explicar la feina feta per aconseguir muntar aquesta primera ruta poètica de Catalunya. Un poema de Jacint Verdaguer, en veu d'Isabel Labòria, va posar la màgia. Tot seguit el cantant Tortosí Albino Tena va oferir al públic assistent un concert del seu repertori, barreja de versions i cançons pròpies. La Roser Llanes, posant veu a un poema de Martí i Pol va donar per finalitzat l'espectacle. L'Acte el va tancar l'Excm. Sr. alcalde de l'Ametlla de Mar, Jordi Gaseni. Per acabar la festa es va convidar als assistents a fer la Ruta Poètica i tastar aquests versos d'autors del territori.

Us convido a descobrir-la, només us cal un telèfon mòbil amb lector de QR i uns auriculars; en gaudireu segur.

Entrevista a Miquel Callau

Aquesta setmana, a Cultura en Barra, hem volgut entrevistar a un nou escriptor calero: Miquel Callau.

Video Albino Tena Jardins del Princep

Us deixo aquest video del concert d'Albino Tena al Parc del Princep de Tortosa. Diumenge a les 18.00 h l'Ateneu Calero el porta a la Plaça del Bon Repòs de L'Ametlla de Mar. No t'ho perdis!

El tren cremallera

Ja fa més de dos anys que descobrint els magnífics treballs de la fotògrafa local Carina Balfegó: la mateixa artista, el músic Enric Franch i jo, ens vàrem plantejar un projecte a tres bandes. La idea era que la Carina fes una tria de fotografies especials i tant l'Enric com jo ens poguéssim inspirar per donar veu a la imatge, amb poesia i música. En principi el volíem presentar en forma d'exposició física; malauradament la Covid ens ho ha impedit durant tot aquest temps. Així, després de rumiar-ho, hem decidit no esperar més i fer-ho de manera virtual.

Així doncs, el projecte IMAVERS 21 el podreu seguir per aquest blog i el facebook, instagram i twitter dels autors. Cada setmana us penjarem un d'aquest vídeo-poemes a les xarxes.

Aquest és el onzè treball,  el poema “El tren cremallera”.

Fotografia: Carina Balfegó.

Poema: Àngel Martí.

Música original: Enric Franch.

Esperem de tot cor que us agradi.

Fila Zero-reservoir dogs

I amb el cap de setmana l'Ateneu Calero, des del Fila Zero,  us porta les novetatss cinematogràfiques de la mà de la Montse Cateura i l'Enric Franch.

Entrevista a Dami Llaó al Cultura en Barra

Aquesta setmana al Cultura en Barra hem volgut parlar amb l'home que mou els fils del turisme a l'Ametlla de Mar. Tal com ell es defineix i nosaltres confirmem: "una bona persona" que lluita per ajudar a tirar endavant el seu poble. 32 anys al front de Turisme.

Paraula de Jueu, paraula de Martí Gironell.

No me'n puc estar de fer aquest post, per parlar de la magnífica presentació del llibre de Martí Gironell "Paraula de Jueu", que va organitzar l'Associació Call Tortosí, Arrel Jueva de Tortosa, amb la col·laboració d'Ilercavonia, la llibreria Serret i el Parador Nacional del Castell de La Suda. L'acte va ser a la sala El Polvorí del castell de la Suda de Tortosa. Amb una bona assistència de públic, el president de l'Associació Call Jueu va obrir l'acte donant pas a Albert Curto, que ens va il·lustrar sobre l'Aljama de Tortosa de manera clara i entenedora. Tot seguit, l'Emili Rosales va fer la presentació de "Paraula de Jueu" mantenint una conversa amb el Martí Gironell, força distesa i que ens va ensenyar la part més afable de l'autor. Però el millor estava per arribar: el dinar que van organitzar. Poder parlar, de tu a tu, amb el Martí veritablement va ser un plaer. Un home proper, humil i sobretot amb uns coneixements sobre el món jueu envejables. I com no podia ser d'una altra manera, tot un goig compartir l'àpat amb gent de la cultura, fer noves amistats i conèixer noves històries. Gràcies a totes les companyes i companys de taula, ens ho vam passar genial!

Des de "Amb els ulls de l'Àngel" us convidem a conèixer l'Associació Call Tortosí, Arrel Jueva de Tortosa, mitjançant el seu facebook, descobrireu actes realment enriquidors.

Com diu Josep Miquel: Gràcies, Gràcies, Gràcies...

Pells de Sorra i Escates a litterarum 2021

Us deixo una breu presentació de la meva darrera novel·la "Pells de Sorra i Escates" a la Fira del Llibre Ebrenc 2021, Litterarum, de Mora d'Ebre. Encantat de poder estar-hi i el meu agraïment a la Vanessa per les seves atencions. Tots els ingredients per fer de la tarda un moment especial: contacte amb les lectores, signatura de llibres, retrobaments amb amics i amigues, i alguna que altra agradable sorpresa que no m'esperava.

Reflexos de tardor

Ja fa més de dos anys que descobrint els magnífics treballs de la fotògrafa local Carina Balfegó: la mateixa artista, el músic Enric Franch i jo, ens vàrem plantejar un projecte a tres bandes. La idea era que la Carina fes una tria de fotografies especials i tant l'Enric com jo ens poguéssim inspirar per donar veu a la imatge, amb poesia i música. En principi el volíem presentar en forma d'exposició física; malauradament la Covid ens ho ha impedit durant tot aquest temps. Així, després de rumiar-ho, hem decidit no esperar més i fer-ho de manera virtual.

Així doncs, el projecte IMAVERS 21 el podreu seguir per aquest blog i el facebook, instagram i twitter dels autors. Cada setmana us penjarem un d'aquest vídeo-poemes a les xarxes.

Aquest és el desè treball,  el poema “Reflexos de tardor”.

Fotografia: Carina Balfegó.

Poema: Àngel Martí.

Música original: Enric Franch.

Esperem de tot cor que us agradi.

Les novetats cinematogràfiques del Fila Zero

La Montse Cateura i l'Enric Franch ens comenten, al Fila Zero, les novetats de la gran pantalla i les millors sèries de TV.

Converses amb l'arbre de Júpiter

Ús de confessar que, des de fa anys, la Fe Ferré ha estat una de les meves autores de capçalera. No m'atreviria a dir que ho he llegit tot d'ella, però gairebé. En aquest "Converses amb l'arbre de Júpiter", el seu darrer treball, amb extraordinàries il·lustracions de la Núria Jordán, s'ha superat. Una obra força diferent del que ens tenia acostumats, però amb el seu segell inconfusible, en la que mescla amb saviesa poesia i prosa refinada. Així, va conversant amb aquest arbre d'estrelles arrissades i lleugeres, de color rosa, i branques que varien de color del coure al marró, despullant-se amb parsimònia per crear els seus versos, sempre subtils i deliciosos. En el llibre, que està dividit en sis parts, l'autora manté un conversa amb si mateixa, cercant la veritat a les preguntes sorgides d'una perfecta inexactitud del temps. Es gronxa entre terra i cel en una balança que dóna la mesura dels sentiments, entre segons que contenen l'eternitat. Escolta el metrònom de la seva sang i somriu en el present de qui és, vestida d'albada i nit. Però també és punxa amarga d'una primavera confinada en què es descorda els botons de l'ànima. Ens confessa que es pensava que no sabia dansar i que en aquelles hores va ser la dansa la que la fer tornar a escriure... i ho diu la coreògrafa de les paraules -no t'ho tindrem en compte-. Ens parla de la terra com d'un úter calidoscòpic que fa olor de fertilitat. Se l'estima. I és que sóc d'aquesta terra agresta, de marges i pau, i cor d'olivera -ens diu. I com sempre s'arrela i vola entre els fulls i s'empelta d'aquesta força de terra i foc que sempre trobem en els seus versos... i ens sorprèn entre Nords que es perden i grisos que salven. Màgia, com sempre o potser com mai, aquesta obra de soroll a les arrels i música a les paraules. Ella es respira, i el lector la respira a cada full, a cada silenci obligat, a cada pausa per alenar entre les il·lustracions encertadíssimes i tendres de la Núria Jordán.

Fe, Núria, heu deixat el llistó molt alt; la delicadesa en què aquesta obra s'ha teixit s'ensuma des del principi, inclús abans d'obrir el llibre. No puc dir-vos més que: felicitats per aquest magnífic treball.

Entrevista a Conxa Solans historiadora i novel·lista

Aquesta setmana, l'Ateneu Calero us porta al Cultura en Barra a l'estimada Concità Solans. La Conxita se'ns ha instal·lat a la Cala i ara en podrem gaudir encara més de les seves novel·les.

Gràcies al Club del Beagle

 Durant molts anys la meva altra passió van ser els gossos de rastre, i encara ho és. Com molts dels seguidors i seguidores sabreu, fa uns anys m'ho vaig haver de deixar per problemes físics.

Durant tot aquest temps el peculiar món dels gossos em va fer conèixer gent extraordinària, amb la que vaig poder gaudir de moments inoblidables... entranyables. El cert és que per llistar totes les alegries que em van regalar aquells dies necessitaríem massa fulls en blanc; les guardo totes en el millor disc dur que existeix: el cor.

El curiós del cas, és que ara, després de tant de temps allunyat de la muntanya i els camps, segueixo vivint moments emocionants, gràcies a la magnífica gent que conformen aquest món. Si fa uns anys va estar el "Club del Azul de Gascuña, Gascón Santongeois i Ariegeois", el que em va donar el que, jo estava convençut, seria la darrera satisfacció, divendres passat en vaig rebre una altra que em va emocionar i per això vull compartir amb vosaltres.

Al matí, vaig anar a correus i em vaig trobar un sobre de grans dimensions, d'aquells que intueixes és una publicació. En arribar a casa l'obro i comprovo que és la revista del "Club Español del Beagle". Em va estranyar, ja que ja fa uns anys, com us he dit, vaig deixar aquest món. La sorpresa va ser en fullejar la revista i veure que a doble pàgina em feien un homenatge per la feina feta durant aquells dies. Us he de confessar que em van tocar la fibra.

Gràcies de tot cor a la junta del club del Beagle i a tots els afiliats, però en especial als jutges: Mario Sánchez, Sergio Gómez i Albert Salvany, que n'estic convençut que han tingut força a veure en aquest homenatge.

Aquest serà un d'aquells records, que com el rastre perduren en el temps.

...................

Durante muchos años mi otra pasión fueron los perros de rastro, y aún lo es. Como muchos de los seguidores y seguidoras sabréis, hace unos años me lo tuve que dejar por problemas físicos.

Durante todo este tiempo, el peculiar mundo de los perros me hizo conocer gente extraordinaria, con la que pude disfrutar de momentos inolvidables ... entrañables. Lo cierto es que para listar todas las alegrías que me regalaron en aquellos días necesitaríamos demasiadas hojas en blanco; las guardo todas en el mejor disco duro que existe: el corazón.

Lo curioso del caso es que ahora, después de tanto tiempo alejado de la montaña y los campos, sigo viviendo momentos emocionantes, gracias a la magnífica gente que conforman este mundillo. Si hace unos años fue el "Club del Azul de Gascuña, Gascón Santongeois y Ariégeois", el que me dio lo que yo estaba convencido sería la última satisfacción, el viernes pasado recibí otra que me emocionó y por eso quiero compartirlo con vosotros.

Por la mañana, fui a correos y me encontré un sobre de grandes dimensiones, de aquellos que intuyes es una publicación. Al llegar a casa lo abro y compruebo que es la revista del "Club Español del Beagle”. Me extrañó, ya que ya hace unos años, como os he comentado antes, dejé este mundo. La sorpresa fue al hojearla y ver que a doble página me hacían un homenaje por el trabajo realizado durante aquellos años. Os he de confesar que me tocaron la fibra.

Gracias de corazón a la junta del club del Beagle y a todos los afiliados, pero en especial a los jueces: Mario Sánchez, Sergio Gómez y Albert Salvany, que estoy convencido de que han tenido mucho que ver en este homenaje.

Este será uno de esos recuerdos, que como el rastro, perduran en el tiempo.

Reflexes d'estiu

Ja fa més de dos anys que descobrint els magnífics treballs de la fotògrafa local Carina Balfegó: la mateixa artista, el músic Enric Franch i jo, ens vàrem plantejar un projecte a tres bandes. La idea era que la Carina fes una tria de fotografies especials i tant l'Enric com jo ens poguéssim inspirar per donar veu a la imatge, amb poesia i música. En principi el volíem presentar en forma d'exposició física; malauradament la Covid ens ho ha impedit durant tot aquest temps. Així, després de rumiar-ho, hem decidit no esperar més i fer-ho de manera virtual.

Així doncs, el projecte IMAVERS 21 el podreu seguir per aquest blog i el facebook, instagram i twitter dels autors. Cada setmana us penjarem un d'aquest vídeo-poemes a les xarxes.

Aquest és el novè treball,  el poema “Reflexes d’estiu”.

Fotografia: Carina Balfegó.

Poema: Àngel Martí.

Música original: Enric Franch.

Esperem de tot cor que us agradi.

Fila Zero 2021 05 20 First Cow

Voleu estar asabentatss de les novetats cinematogràfiques de la gran pantalla?

Voleu estar asssabentats de les millors sèries de la petita partalla?

L'Ateneu Calero, de la mà de la Montse i Enric, uss les ponten al Fila Zero.

Entrevista a J J Segarra de L' ASSOCIACIÓ SEDIMENTS

Aquesta setmana a Cultura en Barra volem parlar dels problemes del Delta de l'Ebre. Ho fem amb Josep Joan Segarra de l'Associació Sediments, que ens explicarà moltes coses.

Somnis del passat

Ja fa més de dos anys que descobrint els magnífics treballs de la fotògrafa local Carina Balfegó: la mateixa artista, el músic Enric Franch i jo, ens vàrem plantejar un projecte a tres bandes. La idea era que la Carina fes una tria de fotografies especials i tant l'Enric com jo ens poguéssim inspirar per donar veu a la imatge, amb poesia i música. En principi el volíem presentar en forma d'exposició física; malauradament la Covid ens ho ha impedit durant tot aquest temps. Així, després de rumiar-ho, hem decidit no esperar més i fer-ho de manera virtual.

Així doncs, el projecte IMAVERS 21 el podreu seguir per aquest blog i el facebook, instagram i twitter dels autors. Cada setmana us penjarem un d'aquest vídeo-poemes a les xarxes.

Aquest és el vuitè treball,  el poema “Somnis del passat”.

Fotografia: Carina Balfegó.

Poema: Àngel Martí.

Música original: Enric Franch.

Esperem de tot cor que us agradi.

fila zero 2021 05 13 Good Bye, Dragon Inn

Arriba el cap de setmana i amb ell les estrenes de cine i el temps per gaudir de les millors sèries. Montse i Enric, al Fila Zero, t'aconsellen. No t'ho perdis.

Al cultura en Barra parlem de fotografia

Serà la digitalització de les càmeres? Serà l'aparició d'Instagram? El cert és que a La Cala només queda un fotògraf professional. És per aquest motiu que aquesta setmana hem volgut portar al Cultura en Barra a l'Eduard París Pastó. Únic supervivent dels fotògraf professionals caleros i a més ve d'una nissaga de gent amb objectius.

Sense fer soroll, Àndreu Alanyà.

Queden lluny aquelles sentides Cartes a Maria. Ha passat força temps, s'ha fet esperar; però finalment l'Andreu Alanyà, Sense fer soroll, ens presenta aquest nou treball on es despulla d'antigues creences desmesuradament aspres i absurdes per inscriure's paraules a la pell. A la primera part, ens presenta unes lletres color de fang i on ens mostra la paraula com a l'única immortal. Certament trist, cerca els mots en un sac ple de silencis i va replegant les engrunes de pa negre de la terra eixuta; però amb sang i suors fa brollar els poemes, encara que les paraules fugin per l'escletxa silent d'una tristor oberta. Es mostra ferm, seré i combatiu, i pinzella els poemes amb el color de la terra empresonada. Records grocs amb trista melangia, om convergeixen les veus de la lluita. Encara que se li enclavi als ossos la tristor immensa, replega tot el silenci de la nit que tendrament l'empresona nu davant tota la incertesa i l'omple de paraules nobles. No pot tornar la por —ens diu—, hem d'encetar noves clarors sense podrir l'herència i guarir l'arrel de vida. Amerat de la rància olor d'ahir duu les mans plenes de primavera. Acluca els ulls per veure més clar i sembra llavors en terra humida. Mira a ponent i busca forces per enderrocar el mur de les derrotes. Manté un somrís resistent a la derrota i atia el foc per cremar l'angoixa. Ens demana que féssim nostre el seu cant pur i salvatge. Ens parla de records taronja d'amors de joventut i de quan serà gris, vell, agre i arrupit. I així ens llaura en el full blanc pastant fang amorosidament. Ja és hora de repintar les flors grogues de primavera, criden les seves paraules.

En la segona part, ens lliura vint-i-cinc poemes dedicats a la seva mare. Se'ns mostra com un fill que abraçant aquest gest dolç de mare ple de veritats, ara li toca aprendre a plorar sense llàgrimes i anhelant un nou dia. Que vol farcir tot l'enyor amb aquell darrer somrís. No vol una absència trista en les tardes que caminen lentes. Ens pinzella un record de dolça rialla i fruits de lila tardo. Una mare que duu als peus la pols de tots i va marxar carregada de primaveres sense flors. Ell, té un sol instant per dir-ho tot i només pot dir-li que l'estima.

Sense fer soroll l'Andreu ens porta una obra amb una càrrega emotiva molt forta, que sense cap dubte arribarà al lector.

Us convido a gaudir d'aquest poemari: Andreu Alanyà en estat pur.

                                                                                          Àngel Martí

Crítica literaria de Elena Solé a "Pells de Sorra i Escates"

Us deixo la crítica que l'escritora Elena Solé a fet de "Pells de Sorra i Escates.

El que ha fet l'Àngel Angel Marti Callau en aquesta novel·la tan ben escrita és barrejar d'una forma inesperada i agosarada tres móns tan diferents que en un principi no s'haguessin hagut de trobar mai. Amb les pertinents pinzellades de la seva ànima de poeta, ens trasllada a la seva Cala estimada, a les arts de la pesca i el ric vocabulari mariner. A un món de pijos de Barcelona que es barreja amb un de ben diferent de jueus argentins, i si tota aquesta festa de colors us resulta sorprenent i atractiva, i ha despertat la vostra curiositat, no deixeu de llegir Pells de Sorra i escates!!! Val la pena perdre's per uns instants en aquest món salat amb les dolces paraules del seu autor.

Elena Solé Bertràn

Gràcies Elena.

COMPRA'L EN AQUEST ENLLAÇ

Passatgera perduda en el temps

Ja fa més de dos anys que descobrint els magnífics treballs de la fotògrafa local Carina Balfegó: la mateixa artista, el músic Enric Franch i jo, ens vàrem plantejar un projecte a tres bandes. La idea era que la Carina fes una tria de fotografies especials i tant l'Enric com jo ens poguéssim inspirar per donar veu a la imatge, amb poesia i música. En principi el volíem presentar en forma d'exposició física; malauradament la Covid ens ho ha impedit durant tot aquest temps. Així, després de rumiar-ho, hem decidit no esperar més i fer-ho de manera virtual.

Així doncs, el projecte IMAVERS 21 el podreu seguir per aquest blog i el facebook, instagram i twitter dels autors. Cada setmana us penjarem un d'aquest vídeo-poemes a les xarxes.

Aquest és el setè treball,  el poema “Passatgera perduda en el temps”.

Fotografia: Carina Balfegó.

Poema: Àngel Martí.

Música original: Enric Franch.

Esperem de tot cor que us agradi.

Amistat i llibres: Àngel Martí i Jesús M. Tibau

Us deixo aquesta xerrada amb l'amic Tibau en el seu nou projecte que és aquest "Amistat i Llibres", que podeu seguir al seu YouTube. Gràcies Jesús per convidar-me.

Un nou Fila Zero

La Montse i l'Enric ens porten les novetats cinematogràfiques de la setmana al Fila Zero.

Debat sobre la transició política dels 70's a Cultura en Barra

Aquesta setmana a Cultura en Barra us portem un debat de la transició a L'Ametlla.

La Tortosa de Gerard Vergés

Preciòs homenatge a Gerard Vergés, organitzat per Dillums al Forn. Vergé per sempre.

Crítica literaria de Carme López.

SENTIMENTS EN LLEGIR "PELLS DE SORRA I ESCATES" DE L'ÀNGEL MARTÍ CALLAU: Gràcies per aquest plor, potser començo amb els mots en què hauria de finir l'exposició del que m'ha semblat la novel·la que acabo de llegir. Però és el cor qui parla, ni tan sols vull eixugar l'emoció de les galtes, aquest broll que m'ha fet tant de bé. Ara us voldria transcriure un poema meu d'una volcànica terra que porto a la sang i que aquesta novel.la m'ha recordat, però no ho faré, m'estimo més seguir volant amb el xarlet i somiant amb un desert llunyà. He arribat d'un viatge compartit d'existències i mancances, de rialles i plors, de pèrdues i retrobaments. Un viatge de vides entrecreuades, de cruïlles que fan petó i cantonades on viu el plor. M'he trobat en circumstàncies compartides i he fet també un dol aprenent de nou que el sol sempre torna a sortir. Potser tots tenim un xaman que ens vol mostrar el camí i molt pocs ho intueixen i el saben fer, a poc a poc, sense sortir-se'n del traç marcat. La motxilla dels ancestres ens pot arribar a ser molt feixuga fins a malbaratar-nos la vida i quan llences aquest llast aprens a volar per tu mateix, com un xarlet banyat de llibertat. Els fets injustos a la vida potser són els que més ens fan créixer com a persones i uneixen les ànimes bessones. Però el que és del tot ben segur, que si vius a contracor, desobeint el xaman que et va mostrar el camí, negant-te al que has vingut a viure en aquest univers, aquesta lluita et destruirà. A la fi, viure és bell i si trobes mai una olivina, recorda no desprendre't mai d'ella. No vull donar cap detall, llegiu-la si voleu entendre el que jo he sentit.

                                                                                                Carme López

Enllaç a la lectura de "Pells de Sorra i Escates"

IMAVERS 21, Pluja d'acer

Ja fa més de dos anys que descobrint els magnífics treballs de la fotògrafa local Carina Balfegó: la mateixa artista, el músic Enric Franch i jo, ens vàrem plantejar un projecte a tres bandes. La idea era que la Carina fes una tria de fotografies especials i tant l'Enric com jo ens poguéssim inspirar per donar veu a la imatge, amb poesia i música. En principi el volíem presentar en forma d'exposició física; malauradament la Covid ens ho ha impedit durant tot aquest temps. Així, després de rumiar-ho, hem decidit no esperar més i fer-ho de manera virtual.

Així doncs, el projecte IMAVERS 21 el podreu seguir per aquest blog i el facebook, instagram i twitter dels autors. Cada setmana us penjarem un d'aquest videopoemes a les xarxes.

Aquest és el sisè treball,  el poema “Puja d’acer”.

Fotografia: Carina Balfegó.

Poema: Àngel Martí.

Música original: Enric Franch.

Esperem de tot cor que us agradi.