dissabte, 23 d’octubre de 2021

Antologia Poemes al Vent 2020-2021



El passat 21 d'octubre, l'Associació Poemes al Vent, va presentar l'Antologia Poètica 2020-2021 a la biblioteca de Gandesa. No van poder ser-hi les 21 poetesses i poetes que han participat en aquest recull, però els que vàrem poder assistir vam viure la nostàlgia d'aquests dos llarguíssims anys sense veure'ns. La pluralitat dels textos fa que el lector pugui degustar petits bocinets d'allò que cadascú sent. La mort, la vida, l'amor i el desamor, la natura, l'esperança, la terra i la mar... Un grapat de versos que ens porten a fer un viatge per l'ànima de les escriptores i escriptors. Els sis anys de vida de l'associació han solidificat les relacions entre els membres; gairebé som com una família. Noves incorporacions, alguns que per desgràcia ens han deixat (ningú no passa de vell) i aquí seguim, amb la mateixa il·lusió que el primer dia.

Aquest any la prologuista ha estat l'escriptora i amiga Elena Solé: "...més enllà de la comunicació per sobreviure hi ha l'ànima del poeta...", ens diu. I una mostra d'això és la pluralitat dels versos que conté aquest poemari. Potser sí que el poeta mira la vida amb uns altres ulls. L'Elena ens dona les gràcies un a un, però la realitat és que som nosaltres els que li agraïm no tan sols que hagi acceptat fer aquest pròleg, sinó també la vitalitat i les ganes de viure que ens transmet a tots plegats.
La presentació va anar a càrrec de la Magda Ferré Serrà, llicenciada en filologia clàssica i professora de grec; ens va impressionar per la seva originalitat. Va ser capaç de trenar un conte amb tots i cadascun dels poemes. De vegades la vida no és més que això, un conte carregat de poesia del qual som protagonistes. La podem fer rimar, escriure-la ajustant-nos a les estrictes normes o fer poesia lliure; el més important és que avui encara podem triar la manera de fer.
Us recomano que si en teniu oportunitat donéssiu un cop d'ull a aquesta Antologia; el temps passa veloç i la poesia ens dona aquells instants de calma que tant necessitem. La gent de Poemes al Vent no pretenem res més: tan poca cosa i tan necessària...
                                            
                                                                                                  Àngel Martí

"Tan exquisit és el silenci quan escric
que les meves paraules són
 un delit..."

Anna Maria Franco







dijous, 21 d’octubre de 2021

Entrevista a Xavier Figueres, Historiador .


Finalment, des de l'Ateneu Calero, encetem la segona temporada de Cultura en Barra. I no ho podríem fer de millor manera que de la mà del nostre historiador Xavier Figueres. El tema l'hem considerat tan important que n'hem fet dues parts, perquè la nostra història s'ho mereix. Ramon Margalef li treu suc. Som-hi doncs amb la història de la Cala.

El viatge de la Bruna

El passat diumenge dia 17 d'octubre, l'Ateneu Calero va presentar al Centre d'Interpretació de la Pesca de l'Ametlla de Mar, de la mà de l'Àngel Martí, el llibre "El Viatge de La bruna". Un conte força especial, ja que ha estat elaborat per tres generacions de dones: iaia, filla i neta. La Montse Pallarés ha escrit el conte i la Cinta Ramos, amb la col·laboració de la seva filla Bruna (que a més és la protagonista) s'han encarregat de les magnífiques il·lustracions. La història ens detalla el viatge de la petita des dels Pirineus al delta de l'Ebre.

Més enllà de la narració, ens parla de la problemàtica que pateix actualment el nostre delta. És precisament aquest punt el que el converteix amb un conte didàctic, especial. Un conte d'aquells que no pot faltar a cap casa del territori, ja que és un missatge de conscienciació pels més menuts per estimar les nostres terres.
Una joia de la literatura infantil que no podeu deixar de llegir als vostres fills, perquè no ho facin tan malament com nosaltres ho hem fet.
Animeu-vos aquest Nadal a fer un regal que pot canviar el futur del nostre territori.






dimarts, 12 d’octubre de 2021

Escales que pugen al Cel

El passat diumenge deu d'octubre, per vuitè any consecutiu, ens vàrem tornar a retrobar per pujar aquestes Escales que ens duen al cel. El que va començar com una aventura de l'amic Josep Lleixà s'ha consolidat com un dels actes amb nom propi de la poesia de les terres de l'Ebre. El repte era certament complicat. Segurament, alguns, poc s'ho podien pensar que un poble tan petit com és el Mas de Barberans aconseguís que una construcció tan simple com són les escales pogués inspirar a un bon grapat de poetes vinguts d'arreu. I no tan sols això, sinó que a més els il·lusionés a tornar any rere any a la cita. De vegades, les coses més senzilles, per un efecte màgic, es poden convertir en les més belles. I ha estat així com amb la il·lusió, el treball i la constància, el Mas, un poble menut com un Haiku, ha sabut concentrar tots els seus esforços per construir un dia especial, diferent, de reflexió. No han estat pocs els entrebancs a superar, però ni el temps, ni les malalties, ni la COVID, han pogut impedir que els poetes tornin a pujar unes Escales a les quals li sobren cognoms.

Certament, aquest any s'han hagut de reinventar per sobreviure, i com sempre, com no podia ser d'una altra manera, ho han aconseguit. El resultat d'un poema coral, en el que els poetes havien d'escriure un vers sense saber que havia escrit l'altre, i que van lligar Carlos Lupprian i Pili Cugat, ens demostra un cop més que la paraula sempre uneix, que no som tan diferents els uns dels altres, que tenim molts més en comú que no pas el que ens distancia. I no tan sols entre poetes i músics, com ha estat el cas aquest any amb l'actuació de La Pili i el Carlos, oferint bellíssims poemes musicats per ells, sinó també entre tota la societat. Potser aquests instants de calma, d'escoltar allò que un altre sent i amb el que de vegades t'identifiques, hauria de fer-nos aturar un instant i adonar-nos que el fet de sumar sempre s'expressa amb el signe positiu i el de restar amb el negatiu. En aquest cas, la gent del Mas, amb l'Eli i el Fifo al capdavant, cada any ens ajuden a sumar coneixements, reflexions i per sobre de tot amistat. No cal gaire cosa més.









dimarts, 5 d’octubre de 2021

Fila Zero, torna 007


L'Ateneu Calero, de la mà de Montse Cateura i Enric Franchal Fila Zero us porta les novetats cinematogràfiques de la setmana i les millors sèries de TV.

dilluns, 4 d’octubre de 2021

Fila Zero 2021 09 24 Maixabel


Anem amb retard! El temps se'ns tira a sobre imparable, però seguim amb les novetats del Fila Zero. Montse Cateura i Enric Franch, tornen a l'atac.

L'Altra pandèmia, la mort digital.

Darrerament hem rebut imputs constants de mitjans de comunicació i polítics, intentant conscienciar per protegir a la població de més edat davant la COVID. Des de fa temps s'estan fent campanyes de defensa de la dignitat de la gent gran, que a causa de la crisi actual es veuen obligats a mantenir a fills i nets amb una mísera pensió. Dignificar un col·lectiu d'aquest tipus, que per cert, tots, una hora o una altra, n'hem de formar part, no és una feina gens fàcil i de vegades es queda en declaracions d'intencions o discursos hipòcrites o populistes que l'únic que busques és esgarrapar un vot.

El cert és que parlant amb els iaios m'he adonat, potser algú de vosaltres també, que els estem arrossegant a una mort prematura de la qual ningú en parla: el que jo anomeno la mort digital. L'avanç de la tecnologia no ha tingut en compte a un ampli sector de la població; la gent gran, que s'han vist perduts en un laberint de bits per poder fer el mínim tràmit amb bancs, assegurances o administracions. A aquesta gent, a la que sembla que tot-hom vol protegir, se li ha amputat la capacitat de valer-se per si mateixa a l'hora de moure's per aquest entramat complex que s'ha anat teixint, ignorant-los. No és de justícia que hagin de dependre de fills o nets per poder omplir una instància o reclamar uns diners, que són seus, demanar una cita, renovar un DNI o senzillament perquè l'única manera que tenen de treure la paga, és a través d'un caixer que ningú els hi ha explicat com funciona. Els fem sentir inútils, morts digitalment, sense que cap administració faci res per evitar-ho. Avui són ells, però a la velocitat amb què avança el món digital, ben aviat serem nosaltres els que perdrem el tren i quedarem aturats a l'andana esperant la caritat d'alguna persona de bon cor per poder resoldre una qüestió senzilla.
¿Seria tan complicat que els ajuntaments tinguessin un departament per donar suport als nostres iaios a l'hora de moure's per les xarxes per resoldre aquells problemes que per ells són un martiri i que els porten a infravalorar-se i sentir-se inútils?
Per desgràcia, alguns ja han optat pel suïcidi digital!No poden més! Han decidit que els hi cobrin el que vulguin gestors i gestories que abusen injustament, però que almenys els deixin tranquils amb: Pulse1 si quiere que le atendamos en españolpulse 4 y amoadilla para validar, introduzca el código que le llegará a su móbil... ¡No és aquest el seu llenguatge ¿Algú s'ha parat a pensar que estan perduts dintre de la seva pròpia casa? ¿Que estem creant una generació de sords-muts i cecs digitals, sense audiofons ni llibres escrits amb Braille.
¡S.O.S! Hi ha una generació que no pot seguir el ritme frenètic que se li imposa. Són aquells que han estat professors, infermeres, metges de prestigi, pagesos, pescadors... que ens han ensenyat a ser persones i a raonar, que ens han format amb paciència per a treballar; no els matéssim abans d'hora, ara són ells que ens necessiten. Aquí no hi ha discriminació per raó d'estatuts socials, en aquesta guerra el que no morirà, quedarà mal ferit.

                                                                                        Àngel Martí






Tres generacions d'escritors, tres maneres d'escriure.

El passat 3 d'octubre, a les 12.00 h, l'Ateneu Calero va donar el tret de sortida al curs 2021-2022. Finalment, després d'una llarga aturada, tot i que hem anat treballant per les xarxes socials, l'equip de l'Ateneu es va retrobar amb el seu públic. L'acte triat va ser una xerrada-presentació de tres autors del territori: la poetessa Àngels Puente, la novel·lista Conxa Solans i jo mateix. L'Àngels va presentar el seu darrer poemari "El germinar de 33 Haikus", la Conxa "la novel·la "Res no es pot amagar" i jo la novel·la "Pells de sorra i escates". L'acte va ser conduït de forma magistral per la Montse Cateura, i Enric Franch, Roser Llanes, Noemí Llambrich i Adriana Alonso, van amenitzar el matí amb lectures de fragments de les obres. La veritat és que la complicitat entre tots tres va ser total i va crear una atmosfera preciosa. Després de tant de temps, tornar a veure el Centre d'Interpretació de la Pesca fins a la bandera ens va emocionar: xerrades amb els lectors i amics, signar llibres, abraçades, en definitiva retrobar-te amb la gent no té preu.

Gràcies per fer-nos costat sempre, sense vosaltres, no tindríem raó d'existir.









dimarts, 28 de setembre de 2021

Absolc el temps

De vegades remeno entre aquells llibres que fa temps aferren pols a les estanteries de casa. Obres que un dia vas llegir i que et porten records. Fa uns dies em va caure a les mans un petit poemari de Zoraida Burgos "Absolc el temps", de 2012 i no em vaig poder estar de rellegir-lo amb la calma que t'aporta la maduresa, i tornar a gojar-lo.


Us en deixo un de curt, degusteu-lo en calma.

La flaire dels buscalls,
sense flors ja, enganxosos,
s'escampa sobre el camp, vora el forn.
Fa calor.
Inhalem l'espesseïda olor,
en fem un salm,
un fil que ens indiqui el camí de tornada.

Zoraida Burgos



dissabte, 25 de setembre de 2021

Josep Igual i els dies

El diari personal o dietari és un tipus de text on l'autor escriu les seves experiències, somnis o comentaris sobre la realitat a partir d'entrades sota la data del dia. En un principi serveixen per portar un registre d'esdeveniments vitals i són per a ús privat, tot i que molts es publiquen, constituint un gènere de la literatura (concretament de l'autobiografia). Hi ha diaris de tota classe, temàtics, epistolars, com a esborranys de les memòries i els més moderns diaris a Internet, que han adoptat el format de blog.

Les entrades poden variar en periodicitat i poden estar dirigides a una segona persona en forma de carta (sigui la personificació del diari, un personatge inventat o algun referent real) o bé ser reflexions en primera persona.

Al llarg del segle xx ha esdevingut una de les tipologies textuals més practicades pels escriptors europeus, sobretot durant la Primera i Segona Guerra Mundial, ja que és un tipus d'escriptura fragmentada i discontínua, capaç de reflectir el món contemporani.

Alguns escrits literaris són diaris ficticis, ja que la forma permet l'expressió de sentiments i un punt de vista parcial (en teoria literària es parla de narrador intrahomodiegètic) que involucra el lector per la seva proximitat als fets. També augmenta la versemblança d'allò narrat.

Si parlem d'escriptors del nostre territori que hagin destacat en aquest gènere, sense dubte, el que no pot faltar és el desaparegut Josep Igual. I és per això que avui us vull presentar aquest "Josep Igual i els dies" en el que 29 autors li han volgut retre un merescut homenatge, en forma de dietari, com ell ho hagués fet. El llibre, editat per Petròpolis compta amb el suport d'Òmnium Cultural.
Passegeu-vos per aquestes vivències, n'hi han per a sucar-hi pa.
Josep allà on siguis, va per tu.



diumenge, 19 de setembre de 2021

Fila zero 2021 09 17 DUNE


L'Ateneu Calero enceta nova temporada de Fila Zero, de la mà de Montse Cateura i Enric Franch. A més també estrenen sintonia i caràtula. Recordeu que si voleu estar al dia de les estrenes de cinema i de les millors sèries de televisió no us podeu perdre el Fila Zero.

diumenge, 12 de setembre de 2021

Recomano: "Outremer" de Luter-Bliset

Avui us vull recomanar una novel·la que m'ha traslladat a altres temps. Mentre llegia semblava que estava vivint les esfereïdores situacions que els personatges han de suportar. Podria ser una novel·la històrica o també una obra de ciència-ficció. La realitat: una barreja perfectament amanida d'ambdues. Ens transporta a 1183, temps de creuades, a les batalles entre islamistes i cristians, i ens planteja situacions que ens faran cavil·lar. No vull destapar res més, descobriu-la per vosaltres mateixos, us garanteixo que és una obra força especial.

Títol: Outremer
Autor: Luter-Bliset
Editorial: LinX edicions
Págines 260
Idioma: Català



divendres, 3 de setembre de 2021

Avui us deixo una Tanka.

Originàriament, a la darrera meitat de segle VIII, el terme tanka s'utilitzava per a distingir els poemes breus dels més llargs, anomenats chōka (長歌? poemes llargs). Amb tot, als segles IX i X, a partir de la recopilació del Kokinshū, el poema curt esdevingué la forma dominant de la poesia al Japó i la paraula waka es va convertir en el nom estàndard d'aquesta forma. A principis de segle xx, el poeta i crític Masaoka Shiki va reviure el terme tanka i afirmava que la poesia waka havia de ser renovada i modernitzada.

Consta de 31 síl·labes repartides en 5 versos plans sense rima, que segueixen la mesura 5-7-5-7-7.Es compten totes les síl·labes.

La tanka es dona a conèixer en la literatura catalana en la primera meitat del segle XX amb Carles Riba, que en fou un gran conreador. Moltes tankes seves apareixen en Del joc i del foc (1946). També han treballat aquesta composició Màrius Torres, Salvador Espriu i Rosa Leveroni. Igualment han conreat la tanka els poetes mallorquins Llorenç Moyà, al seu recull Debades t'obren solcs els navilis, Ulisses, i Rafel Jaume en Poemes 1982-83. També ho ha fet Josep-Ramon Bach en Desig i sofre.

Les tankes parlen principalment de la vida humana, de tot allò vinculat als sentiments de l'ésser humà i la natura. Habitualment s'utilitza el pas del temps, l'efimeritat de l'existència humana i la fugacitat de tot i dels elements quotidians. Es tracta d'una poesia contemplativa i emocional; la natura s'hi empra com a element simbòlic i referencial, amb el qual es fan visibles els sentiments humans i l'adveniment còsmic de cada individu. A aquestes idees centrals s'uneixen conceptes fonamentals com la subjectivitat, la transcendència i la no-perdurabilitat que hi ha en l'interior de cada ésser humà.

Tanka XI

Acaronar un cos nu,

tastar la pell suada,

ensumar un gest

insinuant i tendre...

I llegir–te l’ànima.

                               Àngel Martí



dimecres, 1 de setembre de 2021

La veu de Neus Sala

Destí. Hola Àngel, bon dia. M’agradat moltíssim el teu llibre, amb totes aquestes històries de vida que es van unint pels fils invisibles del destí aquest que anomenen quan es produeix un fet extraordinari que tant pot ser negatiu com positiu. Aquell que ens fa aflorar múltiples sentiments i emocions i ens dona la dimensió de que tot està escrit. He sentit els personatges propers i les seves vivències m'han emocionat quan el destí ha sigut cruel amb ells.

Alhora el llibre m'ha fet recordar, creant una connexió molt potent amb ell. Fa molts anys vaig recollir un grapadet de sorra volcànica a on hi havia Olivines, ven bé sense saber perquè ho feia. Les vaig guardar en un recipient d’artesania de l'illa i allà es van quedar. Fins que va arribar el dia que el destí es va fer present i en va fer obrir la tapa i aquelles olivines van començar a sortir. A hores d'ara queda una.

Moltes gràcies Àngel no et pots arribar a imaginar del que m'ha fet prendre consciencia PELL DE SORRA I ESCATES.


Gràcies a tu Neus per aquestes paraules tan belles. Ben segur que l'olivina que et queda serà la màgica.



diumenge, 25 de juliol de 2021

A poc a poc


No me n'he pogut estar de penjar un nou poema. Aquest "A poc a Poc", el vaig escriure a finals del 2019. Detalla un instant d'aquells que de vegades la vida ens regala. Un instant de desig dels que ens fa sentir vius.
Espero de cor que us agradi.

dissabte, 17 de juliol de 2021

Fila Zero, darrer programa de la temporada.

I també tanquem aquesta temporada del Fila Zero, amb aquest programa. La Montse i l'Enric ens presenten les novetats de la petita i gran pantalla.

dimecres, 14 de juliol de 2021

Entrevista a Miquel Bort


Que és pensàveu, que no el portaríem!, doncs sí, aquesta setmana a Cultura en Barra parlem amb Miquel Bort, l'autor de "Amore", el que alguns han batejat com les "Cincuenta sombras de Grey" de les terres de l'Ebre. Ell és Mosso d'Esquadra i en aquesta novel·la se'ns despulla totalment. Voleu saber de què va? Doncs som-hi!

dijous, 8 de juliol de 2021

Fila Zero. Queridos camaradas.


De la mà de la Montse i l'Enric, les estrenes cinematogràfiques de la setmana i les recomanacions de les millors sèries. No et perdis el Fila Zero.

dimecres, 7 de juliol de 2021

Avuí parlem dels problemes de la pesca


Aquesta setmana, a Cultura en Barra, hem volgut entrevistar a Miquel Brull, president de la Confraria de Pescadors de l'Ametlla de Mar. Abordem els problemes de la pesca i les dificultats que tenen els pescadors per fer el seu treball.

divendres, 2 de juliol de 2021

L' espantaocells


Ja fa més de dos anys que descobrint els magnífics treballs de la fotògrafa local Carina Balfegó: la mateixa artista, el músic Enric Franch i jo, ens vàrem plantejar un projecte a tres bandes. La idea era que la Carina fes una tria de fotografies especials i tant l'Enric com jo ens poguéssim inspirar per donar veu a la imatge, amb poesia i música. En principi el volíem presentar en forma d'exposició física; malauradament la Covid ens ho ha impedit durant tot aquest temps. Així, després de rumiar-ho, hem decidit no esperar més i fer-ho de manera virtual... I ja han passat quinze setmanes.

I amb aquest quinzè treball donem per tancat l’IMAVERS 21 i ho volem fer amb un poema molt especial: “L’espantaocells”. No deixis mai de lluitar pel que creus.

Així doncs, els que no haguéssiu escoltat tots els poemes, el projecte IMAVERS 21 el podreu recuperar en aquest blog i el facebook, instagram i twitter dels autors. Cada setmana hem anat penjant un d'aquest vídeo-poemes a les xarxes i aquí s’han quedat per sempre.

Fotografia: Carina Balfegó.

Poema: Àngel Martí.

Música original: Enric Franch.

A hores d’ara no sabem si hi haurà un IMAVERS 22, nosaltres seguim fent allò que ens agrada, ens fa passar una bona estona i ens ajuda a viure. Esperem de tot cor que vosaltres també n’haguéssiu gaudit.


FILA ZERO parlem d'Amélie?


I tornem a tenir aquí el Fila Zero. La Montse i l'Enric ens porten les novetats de la cartellera. No et perdis le seves recomanacions.

dissabte, 26 de juny de 2021

Recomiendo la novela Hannah

Hoy, en este blog, quiero empezar una sección de recomendaciones de libros con los he que disfrutado. Tengo la gran suerte de ser bilingüe (catalán-castellano) y por tanto si la obra es en catalán, la recomendación también será en mi lengua materna. Si el libro es en castellano, entendiendo que habrá gente no domine el catalán y le pueda interesar la novela, el post lo escribiré en castellano.

Quiero abrir esta sección con una novela que terminé ayer mismo:

Título: Hannah

Autor: Cristian Gálvez

Idioma: Español

Editorial: Debolsillo

Primera edición: 2020

Género: Novela Histórica

Páginas: 462

Basada en hechos reales.

Argumento: Segunda guerra mundial. Florencia está ocupada por el ejercito alemán. El cónsul nazi Gerhard Wolf, conocido como El Guardián del Ponte Vecchio, intenta salvaguardar las obras de arte de la ciudad ante el inminente ataque de los libertadores; pero también a los judíos que van a ser ajusticiados. No duda en poner en peligro su propia vida para conseguirlo.

Está basada en una historia real y nos muestra, una vez más, que en todos los colectivos existe gente con alma; son aquellos pocos que arrojan un ápicce de luz a la oscuridad.



divendres, 25 de juny de 2021

Res és el que sembla

Ja fa més de dos anys que descobrint els magnífics treballs de la fotògrafa local Carina Balfegó: la mateixa artista, el músic Enric Franch i jo, ens vàrem plantejar un projecte a tres bandes. La idea era que la Carina fes una tria de fotografies especials i tant l'Enric com jo ens poguéssim inspirar per donar veu a la imatge, amb poesia i música. En principi el volíem presentar en forma d'exposició física; malauradament la Covid ens ho ha impedit durant tot aquest temps. Així, després de rumiar-ho, hem decidit no esperar més i fer-ho de manera virtual.

Així doncs, el projecte IMAVERS 21 el podreu seguir per aquest blog i el facebook, instagram i twitter dels autors. Cada setmana us penjarem un d'aquest vídeo-poemes a les xarxes.

Aquest és catorzè treball,  el poema “Res és el que sembla”.

Fotografia: Carina Balfegó.

Poema: Àngel Martí.

Música original: Enric Franch.

Esperem de tot cor que us agradi.


dissabte, 19 de juny de 2021

Quan la pluja desdibuixa l'entorn


Ja fa més de dos anys que descobrint els magnífics treballs de la fotògrafa local Carina Balfegó: la mateixa artista, el músic Enric Franch i jo, ens vàrem plantejar un projecte a tres bandes. La idea era que la Carina fes una tria de fotografies especials i tant l'Enric com jo ens poguéssim inspirar per donar veu a la imatge, amb poesia i música. En principi el volíem presentar en forma d'exposició física; malauradament la Covid ens ho ha impedit durant tot aquest temps. Així, després de rumiar-ho, hem decidit no esperar més i fer-ho de manera virtual.

Així doncs, el projecte IMAVERS 21 el podreu seguir per aquest blog i el facebook, instagram i twitter dels autors. Cada setmana us penjarem un d'aquest vídeo-poemes a les xarxes.

Aquest és el tretzè treball,  el poema “Quan la pluja desdibuixa l’entorn”.

Fotografia: Carina Balfegó.

Poema: Àngel Martí.

Música original: Enric Franch.

Esperem de tot cor que us agradi.


dijous, 17 de juny de 2021

diumenge, 13 de juny de 2021

Partitura Natural

Ja fa més de dos anys que descobrint els magnífics treballs de la fotògrafa local Carina Balfegó: la mateixa artista, el músic Enric Franch i jo, ens vàrem plantejar un projecte a tres bandes. La idea era que la Carina fes una tria de fotografies especials i tant l'Enric com jo ens poguéssim inspirar per donar veu a la imatge, amb poesia i música. En principi el volíem presentar en forma d'exposició física; malauradament la Covid ens ho ha impedit durant tot aquest temps. Així, després de rumiar-ho, hem decidit no esperar més i fer-ho de manera virtual.

Així doncs, el projecte IMAVERS 21 el podreu seguir per aquest blog i el facebook, instagram i twitter dels autors. Cada setmana us penjarem un d'aquest vídeo-poemes a les xarxes.

Aquest és el dotzè treball,  el poema “Partitura Natural”.

Fotografia: Carina Balfegó.

Poema: Àngel Martí.

Música original: Enric Franch.

Esperem de tot cor que us agradi.


dijous, 10 de juny de 2021

Fila Zero 2021 06 10 Mulholland drive


Més novetats de la cartella de la mà de Montse Cateura i Enric Franch.Torna el Fila Zero.

Retorna Dillums d'Arts al Forn.

Sí, cert, hi havia moltes ganes! Feia massa mesos que la gent de Dillums d'arts al Forn no ens reuníem. Ens hi vàrem aplegar una bona colla en aquesta primera trobada postpandèmia, gairebé una cinquantena. És veritat, no hi érem tots i per desgràcia alguns no hi seran mai més; però en aquest retorn es va respirar quelcom especial. Era una mescla d'alegria i nostàlgia. Va haver-hi de tot el que podia haver-hi: retrobaments amb amics, coneixença de noves cares, música en viu, els vídeos d'en Rafa Ricote, les jotes, el mestre de cerimònies Ricardo Gascón, el cremat de final de festa i també un instant per recordar a aquells amics que hem perdut durant aquest període de reclusió i que no tornaran. Com sempre, presentació de projectes culturals nous i la il·lusió per veure la llum al final del túnel.

Tot i la maleïda pandèmia Dillums d'Arts al forn torna a ser viu.







dimecres, 9 de juny de 2021

La Ruta Poètica de La Cala encetada.

 Finalment el passat diumenge 6 de juny a les 18.30 h, l'Ateneu Calero va poder presentar La Ruta Poètica de La Cala. L'Acte el va obrir la regidora de cultura, Sra. Jani Brull, tot seguit la presidenta d'Omnium Cultural de les Terres de l'Ebre, Dolors Roo, va fer la inauguració oficial i el president de L'Ateneu Calero, Joan Borràs, va explicar la feina feta per aconseguir muntar aquesta primera ruta poètica de Catalunya. Un poema de Jacint Verdaguer, en veu d'Isabel Labòria, va posar la màgia. Tot seguit el cantant Tortosí Albino Tena va oferir al públic assistent un concert del seu repertori, barreja de versions i cançons pròpies. La Roser Llanes, posant veu a un poema de Martí i Pol va donar per finalitzat l'espectacle. L'Acte el va tancar l'Excm. Sr. alcalde de l'Ametlla de Mar, Jordi Gaseni. Per acabar la festa es va convidar als assistents a fer la Ruta Poètica i tastar aquests versos d'autors del territori.

Us convido a descobrir-la, només us cal un telèfon mòbil amb lector de QR i uns auriculars; en gaudireu segur.