Presentació del dietari Amb els ulls de l'Àngel, a Tortosa

I finalment arriba la primera presentació d'aquest Dietari irònic 2022, Amb els ulls de l'Àngel, editat per LinX edicions. 

Serà el dimarts vinent 23 de maig, a les 19.00 h, a la biblioteca de Tortosa. La presentació serà a càrrec de Jesús M Tibau, que ens proposo un joc amb la participació del públic assistent.

L'aposta de Tibau, es basa en el fet que la gent que assisteixi a la presentació, escrigui el seu dia particular, a tall de dietari; nosaltres també ho farem. No cal que sigui de tot el dia, en tenim suficient en què ens parlis de les darreres hores. Durant la presentació els llegirem i els comentarem tots plegats.

La proposta l'ha anomenat: de dietarista a dietarista. Serà una manera divertida de passar la tarda.

T'esperem!

El meu resum d'aquest Sant Jordi 2023

 
    Deixem un altre Sant Jordi enrere. Intens, com sempre, com cada any. Aquest ha estat tot un cap de setmana. L'iniciàvem el dissabte 22, amb el ja tradicional esmorzar d'autors de Terres de l'Ebre, al Forn de la Canonja de Tortosa. L'Acte organitzat pels companys de Dillums d'Arts al Forn i Òmnium Cultural, és un retrobament d'amics i nous escriptors, al voltant d'una taula. A les nou del matí, hi érem gairebé la totalitat. La literatura, l'eix transversal de les converses. La Dolors, presidenta d'Òmnium Cultural Terres de l'Ebre, presentant un nou projecte per salvaguardar la nostra llengua. Aquest cop, contribuint a carregar textos en català al GPT4 ⸺intel·ligència artificial⸺, perquè pugui reconèixer la nostra parla. Unes copes de vi, la fotografia de família, quatre acudits i a enfilar la ruta d'actes que ens havien cuinat a foc lent.
    En el meu cas, la signatura de llibres de Sant Jordi, al poble, es va avançar un dia, ja que el diumenge estava programada la diada al Castell de Sant Jordi, com n'és tradició. A les onze la convocatòria. Els nervis de sempre, la cervesa fresca de sempre, els amics de sempre i els seguidors cercant aquella signatura de la darrera novetat. Queda lluny aquell 2012, quan Llàgrimes de Sal, la meva primera novel·la, em va fer debutar com a autor local, a la Plaça Nova; però ús ben asseguro que cada Diada la il·lusió continua sent la mateixa. Quan un pensa en els milers d'exemplars que hi ha a les llibreries i pels carrers ⸺i ja no parlem d'Amazon⸺, i veu que algú remena per les parades i acaba triant el teu ⸺que gairebé és un miracle⸺, t'omple de joia. El matí va estar força bé. A la tarda, es van haver d'ajornar les signatures, per un glop de deu minuts que ens va voler fer una broma de mal gust. L'endemà, 23 d'abril, a primera hora a comprar les roses per a les persones estimades. En tinc sort jo, en vaig haver d'adquirir un bon grapat. A continuació a Tortosa, a intentar signar més llibres. A les onze, els amics de les associacions Ilercavona i Tortosa Templera ens havien muntat una paradeta davant el restaurant Lo Portal del Tamarit. Aquí hem d'agrair a la Marina, propietària de Lo Portal del Tamarit i a Josep Miquel Martínez, president d'Ilercavonia i Tortosa Templera, que van ser els organitzadors. Va estar força concorregut. Feia goig veure remenar i fullejar els llibres als vianants que passejaven sota un sol d'escàndol. A la parada érem tres autors: la poeta Conxita Jiménez, l'escriptora Verónica Martínez i un servidor. Amb la Conxita ja fa anys que som amics, però amb la Verónica ⸺tot i haver llegit totes les seves obres⸺ no ens coneixíem personalment. Em fa fer molta il·lusió coincidir amb l'autora alacantina, ja que és un dels meus referents. Des del primer moment es va crear una sinergia magnífica entre tots tres i és que el Sant Jordi ja les té aquestes coses. Vàrem anar signant a un bon ritme, fins i tot vàrem improvisar un recital poètic, que va fer que més gernació s'acostés. A l'hora de dinar se'ns va afegir la poeta tarragonina i amiga, Carme López: abraçades, petonets i anècdotes que no cal relatar... Amb dues copetes de vi i un sol que feia suar l'asfalt, cap a la biblioteca de Tortosa a continuar amb les signatures. Ep! Aquí ens vàrem trobar amb el pitjor enemic dels escriptors: el Barça-Atlètic de Madrid, ni una ànima fins a acabar el partit. Encara vàrem tenir el consol que va guanyar el Barça. Això no obstant, el que si vàrem poder fer va ser la ja també tradicional entrevista pels amics de BiblioOnes. Tot d’una, ja gairebé esgotats, cap a la llibreria Viladrich de Tortosa. Els carrers de gom a gom, quasi intransitables, roses i llibres a dojo... Com no podia ser d'una altra manera, vàrem arribar amb retard. A la llibreria immenses coles de gent cercant la seva lectura preferida. Més coneguts, més abraçades, més signatures, més somriures... I cap a casa a descansar.
    Poso TV3 i qualifiquen aquest Sant Jordi com el millor de tots els temps. Les vendes han estat milionàries.
    Segurament no estarem mai entre els més venuts, potser ni tan sols podrem viure mai d'escriure, però ús ben asseguro que almenys aquest dia, estem entre els més feliços. Ara només cal que la gent llegeixi els llibres que ha comprat, seria posar-li la cirereta al pastís.

No puc finalitzar aquest post sense agrair a totes aquelles persones que aquest Sant Jordi han tornat a confiar en mi. Gràcies!

Presentació Tortosa del recull Poemes al Vent 2022

El passat divendres, 2 de desembre de 2022, amb els companys de l'associació Poemes al Vent, vam fer la presentació del recull de poemes de l'any 2021. Davant els assistents,diversos membres del grup van recitar tot un seguit de poemes del llibre. 

En acabar, l'aquarel·lista Lennyis Milesky Hernández, va inaugurar oficialment l'exposició París, son architecture, ses places et ses cafés, una particular mirada de la pintora a la ciutat de l'amor.

Com sempre, tot un plaer poder estar amb els amics poetes i conèixer de primera mà l'obra de Lennys. 

No puc finalitzar aquest post sense agrair a tot l'equip de la biblioteca de Tortosa, la gran feina que fan per donar vida a la cultura del territori.

Presentació de Bajo el Signo del Lobo a Tortosa

Després d'uns mesos d'aturada, Bajo el Signo del Lobo, torna a sortir al carrer. Fred Brennan necessitava un descans: massa xafogor aquest estiu per a un home que li agrada el fred.

Es va retrobar amb els lectors en un dels espais d'aquells que a ell més li agraden: El Forn de la Canonja de Tortosa; en la trobada dels Dillums d'arts al Forn: entre amics.

El mestre de cerimònies va ser l'amic Jesús M Tibau i com no podia ser d'una altra manera, ens va acompanyar l'omnipresent Enric Franch, amb la seva guitarra.

Va ser una presentació diferent -aquesta colla dels Dillums sempre et sorprenen-. Vàrem encetar l'acte de manera molt seriosa i ens van fer una ensarronada en la qual vam acabar recitant la Caperucita Feroz del Gurruxaga.

Va haver-hi intervencions força interessants per part del públic, molts dels quals ja havien llegit la novel·la, fet que va aconseguir que la presentació fos força dinàmica.

Són els actes com aquests els que et reforcen i t'empenyen a seguir endavant. La proximitat amb els lectors et nodreix sempre d'energia.

He d'agrair al Jesús la seva predisposició, des d'un bon principi, per presentar aquesta novel·la, a l'amic Enric Franch perquè sempre hi és on se'l necessita, al Forn de la Canonja per cedir-nos l'espai, al Rafa Ricote i al Ricado pel muntatge que ens tenien preparat i que de debò ens va fer riure molt i en definitiva a tota la colla dels Dillums d'Arts al Forn que ens van voler acompanyar en aquest dia.

La propera sortida del Lobo, al club de lectura de la llibreria La Romàntica d'Amposta, el 17 d'octubre a les 20.00 h. Si voleu saber una mica més de la novel·la i els seus protagonistes allí estarem.

Us esperem. 

#lateneuenruta 19 06 2022 TORTOSA

Aquest passat mes de juny, l'Ateneu Calero va posar en marxa una altra activitat #lateneuenruta. Amb aquesta iniciativa els membres de l'Ateneu volen apropar la cultura més representativa del territori a la gent del poble. En aquesta primera sortida, Josep Miquel Martínez ens va descobrir les entranyes de la catedral de Tortosa. Cada racó, cada detall, res se li escapa a Josep Miquel. La festa es va acabar amb un dinar de germanor a l'Ermita de Mig camí.

Un dia per recordar que ha estat el primer, però no serà l'últim.

Us convidem a unir-vos amb nosaltres en properes sortides; conèixer el territori i la seva història és necessari.

Presentació de Pells de Sorra i Escates vista per Rafa Ricote

Una de les coses més boniques que té el món de l'escriptura és el fet de conèixer gent nova i fer amics. Aquest és el cas de Rafa Ricote, el qual, de manera absolutament desinteressada, ha fet aquest vídeo de la presentació de "Pells de Sorra i Escates" a Tortosa.

Rafa és un home que sempre està a tot arreu per deixar constància de tota la cultura que es fa a les nostres terres.

Gràcies, Rafa per la teva feina impagable.

Presentació de "Pells deSorra i Escates" a Tortosa.

Després de molts entrebancs, finalment, ahir 13 de desembre de 2021 i a les 19.00 h, vam poder fer la presentació a la biblioteca de Tortosa de la meva darrera novel·la "Pells de Sorra i Escates", editada per Comte d'Aure.

Va obrir l'acte la directora de la biblioteca, la Irene Prades i la presentació va anar a càrrec de l'amic Ricardo Gascón del Dillums al Forn, amb el suport tècnic de Rafa Ricote. Durant la presentació la poetessa Montse Pallarès i l'amic Enric Franch, van llegir uns fragments de l'obra.

Va ser una presentació força informal, com a mi m'agrada, on Ricardo va repassar una mica tota la trajectòria literària i personal, sense perdre mai el sentit de l'humor.

La veritat és que per mi va ser una veritable satisfacció poder fer aquesta presentació després de tant de temps.

Voldria agrair a la biblioteca de Tortosa les facilitats i sobretot la paciència que han tingut amb mi perquè aquesta presentació es dugués a terme. Als amics: Montse Pallarès, Enric Franch, Rafa Ricote i Ricardo Gascón per la seva implicació en la presentació i sobretot a tots els amics i amigues que ens van voler acompanyar en aquest dia tot i els impediments de la COVID i la coincidència d'actes que hi havia. Gràcies de tot cor.

Avui el Xarlet ja torna a volar per sobre del pont de Tortosa.

Dinar de germanor de l'Associació Poemes al Vent

Sembla que el forn de la Canonja s'ha convertit en aquella caragola que acull totes les veus que li van arribant de mar endins.

Feia massa temps que no ens retrobàvem per fer petar la xerrada davant d'un bon àpat; les restriccions, ara alleugerides, no ens deixen abandonar la por del tot. Per això hem patit algunes absències, que hem enyorat.

No sabria dir-vos si ha estat el vent, que en aquestes terres no ens falta, els poemes, o tal vegada les rareses de cadascú de nosaltres el que ens ha unit; però la realitat és aquesta. Algú o altre podria dir que som una colla d'irracionals que no entrem dintre dels patrons marcats pels infal·libles tests de personalitat que condicionen qui està al cantó de normalitat, a la gràfica, i qui està a l'altre costat, però amb les nostres ulleres, nosaltres podríem dir el mateix d'ells. El nostre micromón és el nostre i aquí les normes només les imposen els versos.

Ens abracem. I és que l'amor sempre pot més que la por. El contacte parla per boca de la sinceritat i la pell no menteix.

Comencem l'acte amb quatre paraules per aquells que ens han deixat, sense deixar de deixar-nos els seus mots, que perduren més enllà d'un cos.

Alguna llàgrima rebel que es nega a no suïcidar-se sobre el tapet, davant l'emoció del reconeixement unànime. La signa una tal Marta, la baronessa de la colla. I és que avui no ens sentim entre poetes, el mot és massa complex i nosaltres som prou més senzills, talment com la paraula "amics".

Ben segur hi haurà dies que la creativitat no trobarà els versos perduts als llimbs, ben segur que hi haurà jorns que el vent deixarà de bufar i arrossegar paraules, però l'amistat sobreviurà. Sobreviurà al vent, a la calma, als versos, al full al blanc, a la mudesa del nerviosisme i fins i tot a les pandèmies...

Qui diu que no val la pena escriure poemes en aquests temps moderns.

Entrevista a Ricardo Gascón, l'home del Dillums al forn

Aquesta setmana, al Cultura en Barra, hem volgut entrevistar a un dels puntals del Col·lectiu Dillums d'Arts al Forn, Ricardo Gascón. Ell ens explica que és i que fa exactament aquest col·lectiu que ja ha complit els sis anys de vida i que aplega a tota mena d'artistes del territori.

Retorna Dillums d'Arts al Forn.

Sí, cert, hi havia moltes ganes! Feia massa mesos que la gent de Dillums d'arts al Forn no ens reuníem. Ens hi vàrem aplegar una bona colla en aquesta primera trobada postpandèmia, gairebé una cinquantena. És veritat, no hi érem tots i per desgràcia alguns no hi seran mai més; però en aquest retorn es va respirar quelcom especial. Era una mescla d'alegria i nostàlgia. Va haver-hi de tot el que podia haver-hi: retrobaments amb amics, coneixença de noves cares, música en viu, els vídeos d'en Rafa Ricote, les jotes, el mestre de cerimònies Ricardo Gascón, el cremat de final de festa i també un instant per recordar a aquells amics que hem perdut durant aquest període de reclusió i que no tornaran. Com sempre, presentació de projectes culturals nous i la il·lusió per veure la llum al final del túnel.

Tot i la maleïda pandèmia Dillums d'Arts al forn torna a ser viu.

Paraula de Jueu, paraula de Martí Gironell.

No me'n puc estar de fer aquest post, per parlar de la magnífica presentació del llibre de Martí Gironell "Paraula de Jueu", que va organitzar l'Associació Call Tortosí, Arrel Jueva de Tortosa, amb la col·laboració d'Ilercavonia, la llibreria Serret i el Parador Nacional del Castell de La Suda. L'acte va ser a la sala El Polvorí del castell de la Suda de Tortosa. Amb una bona assistència de públic, el president de l'Associació Call Jueu va obrir l'acte donant pas a Albert Curto, que ens va il·lustrar sobre l'Aljama de Tortosa de manera clara i entenedora. Tot seguit, l'Emili Rosales va fer la presentació de "Paraula de Jueu" mantenint una conversa amb el Martí Gironell, força distesa i que ens va ensenyar la part més afable de l'autor. Però el millor estava per arribar: el dinar que van organitzar. Poder parlar, de tu a tu, amb el Martí veritablement va ser un plaer. Un home proper, humil i sobretot amb uns coneixements sobre el món jueu envejables. I com no podia ser d'una altra manera, tot un goig compartir l'àpat amb gent de la cultura, fer noves amistats i conèixer noves històries. Gràcies a totes les companyes i companys de taula, ens ho vam passar genial!

Des de "Amb els ulls de l'Àngel" us convidem a conèixer l'Associació Call Tortosí, Arrel Jueva de Tortosa, mitjançant el seu facebook, descobrireu actes realment enriquidors.

Com diu Josep Miquel: Gràcies, Gràcies, Gràcies...

Homenatge a Josep Igual a Tortosa. Paraula Viva.

Una de les activitats més emotives que es van fer al nostre territori el dia de Sant Jordi va ser sense dubte l'homenatge al desaparegut escriptor Josep Igual. Organitzat a la plaça de l'Absis de Tortosa, pel col·lectiu Dillums d'arts al forn i Òmnium Cultural de les Terres de l'Ebre, finalment el Josep Igual va tenir allò que es va guanyar a pols, un reconeixent a la seva perdurable tasca. L'Acte el van obrir Dolors Roo i Ricardo Gascón i va comptar amb la presència de la seva vídua, que en molts moments no va poder contenir el plor sentit de l'emoció. Ernest Redó, Silvia Panisello, Pili Cugat i Carlos Lupprian, amb una petita intervenció d'un servidor, van dibuixar una tarda commovedora que es mantindrà en el record. Rafa Ricote va immortalitzar aquest homenatge amb la seva càmera.

Sant Jordi 2021

Ja tocava. Tots en teníem ganes de tornar a veure a princeses i cavallers galopant l'asfalt sota el sol de la primavera, a la recerca de roses i paraules per recordar. Feia massa temps que els barrots invisibles de la misèria ens tenien enclaustrats en la penombra del desesper. El dia traspuava il·lusió, esperança, desig de trencar la distància de l'amistat i buscar tímidament aquella abraçada que tanta falta ens feia. En el ball de màscares, almenys per un dia, es va poder dansar a so de la melodia del paper i els pètals. No obstant això, va haver-hi moments per aquells que van perir en la batalla. Tal vegada, aquesta diada de Sant Jordi hagi estat un punt d'inflexió d'allò que mai hagués hagut de ser, sense perdre mai la realitat del moment. Sí, encara ens queda per vèncer al Drac, però li hem posat el peu al coll i la victòria s'ensuma. El foc comença a ser brases i les brases no viuen per sempre.

Per mi, Sant Jordi ha estat tornar a tenir a prop als lectors, retrobaments desitjats, colzades d'amistat, records de les baixes en el camp de batalla; però per sobre de tot un oasi en mig d'aquest inacabable desert.

Moltíssimes gràcies per fer-me costat. Us deixo unes imatges i un poema.

Sense màscares (Sant Jordi 2021)

 

En aquest desgavell de rostres incògnits,

sense màscares,

Tan sols voldria pregonar que t'estimo

sense gaire més a explicar.

Docs sento que se'n va

la tristíssima foscor que incubava

en lluna nova callada

que espiava amb vergonyosa la nit.

 

Saps, no veig el més mínim delit

si quan l'estima t'inunda

pots cavar profunda la tomba

de l'assassí inconscient.

 

No, no et pensis que fora un valent

en abraçar-me a la teva mà,

no hi havia ni un fotut demà

en la buidor de quan no hi eres.

 

Tot eren llarguíssimes fileres

de pensaments rosegant els instants,

que em cremaven a les mans

sense transmutar-e en cendres.

 

Massa tendres degustarem el dolor

amb la malparida por

de no conèixer mar plana,

puix que la constant tramuntana

sempre ens feia sotsobrar.

 

I tu, far en nit, vas il·luminar

aquest port on vaig saber de la calma

i amarrat per sempre, no em malda

la fatídica consciència del passat,

fondejat en aigües blaves.

 

Saps, em qüestiono on estaves

quan se'm nafrava la pell

i em contemplava el canell

amb ganivet a la taula.

 

I ara, ara encara em maula l'estómac

en sentir-te a la vora

i sento que sempre és hora

d'aferrar-me al teu cos

cercant l'escalf del redòs

que m'aombra i m'aixopluga.

 

I mai s'eixuga la fam del meu desig

si del mig del meu cor bategues

en les inesgotables esperes

per ensumar el perfum dels teus cabells.

 

Deixem dir, bonica,

que plegats ens farem vells

i comptarem les arrugues de nostres pells

desempolsant junts retrats dels altells

amb els somriure somort d'aquells

que senten que la darrera estació s'apropa...

 

Són tantes coses, preciosa... però pren nota...

En aquest desgavell de rostres incògnits,

sense màscares,

tan sols voldria pregonar que t'estimo

sense gaire més a explicar.

Àngel Martí