divendres, 26 de febrer de 2021

Bulevard Insomne

 

Sembla abans-d'ahir —no podria dir-vos amb exactitud, quan— que, d'entre una xarxa imaginaria, vaig descobrir uns ulls, maragda intens —preciosos—, amagats rere un pseudònim que s'intuïa, si més no, reblert d'experiències folles per transmutar-se en paraules entintades sobre el nivi d'un full verge. I en vaig quedar entrampat, entre els nusos d'unes malles trenades amb un grapat de Sentiments Trencats, com un peix que, tot i haver nedat d'ençà que va veure el primer doll de llum, no pot més que apropar-se al fil i, encisat, amarrar-se per sempre.

            Ben aviat, talment com amb les dosis d'heroïna, la tolerància a les seves visions del món, augmentava. Així, en un primer estadi, jo, esperava la foscor de la nit per endollar l'ordinador i repassar la xarxa, cercant un nou poema de l'enigmàtica dama que s'amagava rere la vergonya de ser descoberta. Les porcions de versos nocturns es van quedar curtes i l'intel·lecte en reclamava més i més... i més. I d'aquesta manera, les albades em pidolaven escodrinyar el seu fascinant oceà cibernètic, on els mots es cosien, exactes, per fer brollar nous poemes. I a les albades es van afegir els migdies, i les tardes, i els capvespres... Tot instant era poc i una paraula, de vegades, n'era prou per satisfer la fam de somiar. I la gran senyora de les paraules, finalment, va decidir treure's la màscara dels Sentiments Trencats i despullar-se davant els lectors, mostrant a la veritable Carme López. Dia a dia, sense gens de pressa, però sense pausa, anava deixant de banda aquell sac reblert d’experiències i va començar a esprémer tot l'huracà d'emocions que li habitaven el ventre. Tal com ella mateixa ens confessa en un dels seus poemes, va ser:

 ... com un bombó de licor,

embolicat amb subtil lluentor...

Es fon lentament

alliberant-se el líquid

que et plou i et plau

a gust de llavi,

a frec de boca...

             I d'aquesta dolcíssima manera, ens va anar emmelant els despertars: amb versos carregats de sensualitat i màgia, que ens irisaven els pèls i ens pessigollejaven la pell, mentre s’endinsaven als cors que bategaven de bat a bat.

            El temps, imparable, avançava, i no érem pocs els que li demanàvem que en volíem més d'ella, que necessitàvem tenir-la a casa per poder-la llegir sense dependència de les xarxes. Finalment, per fortuna, a principis de 2018, la Carme López Arias, treia al carrer —amb l'editorial Neopàtria— el seu primer poemari, amb un títol que sense cap mena de dubte la definia: Versant en femení. Un llibre en el qual, carregada de sensualitat, reivindicava la màgia que la feia vibrar i en el que la principal idea de l'amor era el desig de volar. La Carme, ens dibuixava una dona que, de forma assossegada, s'anava esculpint a si mateixa, com la mar va treballant les roques amb els anys, esmerilant cada racó punxent que les conformen.

             Aquest nou poemari, nascut en un temps de confinament, silencis i reflexions, té ben poc a veure amb aquell Versant en femení, del que ara ens sembla una altra època. L'autora ens obre de bat a bat les portes d'aquest bulevard intern que tots intentem escondir en el més profund de la nostra ànima per, no sé prou bé perquè, la por al que diran. I no puc més que furtar les seves belles paraules i jugar amb elles, com ho faria un nen trapella, per definir aquest Bulevard Insomne.

            Al seu interior, els arbres delimiten l'espai bucòlic, entre el so d'un blues tristíssim, i ens mostra els seus monstres i els desitjos bohemis on ella és el vers que manca als poemes. Desesperació, fragilitat, transeünts de cabells de lluna en la sol·licitud asfàltica, ensumant l'aroma d'un cafè a deshora. Cors engolits per la freda llosa de la insensibilitat, que arrosseguen un farcell carregat de sentiments velats. Ens presenta les melangies d'un paisatge despullat de colors —com els maleïts dies viscuts—, amb estacions d'un gris intens, on el buit sona de música de fons... On el no-res de sobreviure a l'absurd, neda entre el trontoll davant la mancança. Ens presenta una dona perduda en un abisme insolent d'angoixes incipients, que no veu més que estupideses en nits mediocres. Aquella part oculta del cor on no hi ha lloc pels sentiments. Ens descriu danses oníriques revoltades en la línia d'un meridià desconegut, mentre els porus respiren la sal, guarint les ferides. Ens descobreix un amant fugisser que pot ser infern o paradís d'un desig urbà, tèrbol, on es barregen les aromes del vi i el sabor a terra, perquè de vegades els silencis —ens refereix— són fruit d'un exultant desig. I, car ens confessa que veu una ploma eixuta, davant un llenç estampat de misèries i que emprèn el viatge del cor sense equipatge, en aquest bulevard —com no pot ser d'una altra manera—, també ens deixa veure un fil de llum al final del carrer; d'esperança. Per ella, el dolor més punyent és sentir que no hi ha astres, altrament es troba exultant davant la bellesa còsmica. Aquest és el motiu pel qual —tot i que la vida l'atrapa en dos breus instants— sempre deixa un seient lliure al seu costat, per si de cas arribés el moment esperat, d'enterrar les cendres dels plors...

            "Sempre ens quedarà París", afirma l'autora, parafrasejant un bocí de cel·luloide anyenc. Tal com va tot en aquest univers gairebé desconegut, que d'aquí uns anys ens quedi o no París, no podria assegurar-vos-ho; del que n'estic absolutament convençut, és que sempre ens quedaran els preciosos versos de la Carme, talment com aquell elixir màgic, remei de tots els mals de l’anima malalta.

            Així doncs, sense més preàmbuls, us convido a passejar-vos, sense presses, per aquest Bulevard Insomne, degustant cada paraula com si fos la darrera i assaborint-la amb la calma que es mereix una obra reposada en la foscor dels dies passats i que ara, un cop l'ha deixat respirar, emana aquell aroma afruitat —a glop de bes i a tast de pells—, dels dies d'esper.

            El Bulevard Insomne us obre les portes, passeu i gaudiu-ne tant com jo ho he fet; potser hi trobareu aquell racó secret de la Carme.

                                                                                                               Àngel Martí 


Enllaç de compra Bulevard Insomne


 

 


Fila zero amb les novetats cinematogràfiques d'aquesta setmana


I novament, Montse Cateura i Enric Franch ens porten les novetats de la cartellera d'aquesta setmana i ens recomanen les millors sèries de TV.

dilluns, 22 de febrer de 2021

Entrevista a Josep Lleixà poeta


Aquest dillums a Cultura en Barra entrevistem al poeta Josep Lleixà, un home que a portat la poesia de les nostres terres a l'altra part de món.

dimecres, 17 de febrer de 2021

Joan Margarit ens deixa

 Quan un busca a la Wiquipedia a Joan Margarit ens comença dient:

"Joan Margarit nació en Sanaüja, en la comarca de la Segarra, durante la guerra civil española cuando el frente de Aragón ya estaba cerca de aquellas tierrashijo de Joan Margarit i Serradell, arquitecto, de Barcelona y de Trinitat Consarnau i Sabatémaestra de La Ametlla de Mar."
I així és, l'il·lustre poeta que ahir ens va deixar portava sang Calera a les venes per part de mare i ens sentim orgullosos.
Sense dubte una gran pèrdua per a la poesia catalana i castellana. Aquest arquitecte-poeta s'ha convertit amb el poeta contemporani més llegit. La senzillesa dels seus versos l'han fet accessible a tota mena de lectors.
Ja no podem parlar de poesia sense parlar de Margarit, un home que amb els seus versos, clars i directes, ha guanyat tots els premis i reconeixements més importants del país.
Descansa en pau Margarit, la teva poesia t'ha fet immortal.



El que escriu un mal poema, està embrutant el món.

                                                         Joan Margarit.


dilluns, 8 de febrer de 2021

Fem el viatge de la Bruna amb la Montse Pallarés


Tres generacions en un sol llibre. Montse Pallarès ens parla d'aquest viatge de la Bruna, un conte infantil que està triomfant a les nostres terres. Avui a Cultura en Barra, el programa cultural de l'Ateneu Calero, parlem de lectura infantil.

dissabte, 6 de febrer de 2021

Gessamí Caramés treu el seu primer llibre de cuina

Finalment Gessamí Caramés s'ha decidit i ben aviat ens presentarà el seu primer llibre de cuina "Meleta de romer" d'edicions Cossetània. La Gessa s'ha donat a conèixer al programa "Cuines" de TV3 on cada setmana ens presenta una de les seves postres, amb l'accent calero que tant ens agrada. Estem segurs que aquest llibre serà tot un èxit i esperem que ben aviat el pugui presentar al nostre poble.

Enllaç a "Meleta de Romer" Els posstres de la Gessa



Les novetats de la cartellera d'aquesta setmana al Fila 0


Montse Cateura i Enric Franch ens porten les estrenes de la setmana.

dimarts, 2 de febrer de 2021

A Cultura en Barra entrevistem a Toni Jansà Política Cultural



A cultura en Barra aquesta setmana la Montse Cateura entrevista a Toni Jansà, un home que tota la seva vida l'ha passat en el departament de cultura de la Generalitat. Un nou calero que té molt a explicar-nos.

Acomiada'm d'ella

 Fa uns dies, per combinacions estranyes d'aquelles que ens presenta el destí, em va caure a les mans la darrera novel·la de l'Elena Solé: "Acomiada'm d'ella" publicada per edicions Forment. L'Elena és una veterana de la narrativa i aquesta ja és la seva cinquena novel·la.

Els que aneu seguint aquest blog sabeu que no acostumo a fer crítiques de llibres, però en aquest cas vull fer una d'aquelles excepcions que de vegades faig.
Des del meu punt de vista "Acomiada'm d'ella" té tot allò que ha de tenir una bona novel·la: Un llenguatge ric però a la vegada força entenedor, una trama original, un nus potent i un final inesperat que sorprèn el lector.
El llibre es pot llegir tranquil·lament amb un parell de dies; són 220 pàgines. Des d'un principi l'autora sap mantenir en vil al lector i fa que l'interès vagi creixent a mesura que avança la història. Ens submergeix en el món dels llibres d'una manera força original.
La novel·la està carregada de missatges de vida dissimulats camaleònicament entre les paraules. L'autora ens vol fer reflexionar sobre les dificultats de la vida i la lluita permanent per alliberar la nostra ment del passat que dol.
Per mi el gir final és genial, destapant al lector tot un món insospitat.
No vull parlar més de la novel·la per evitar, involuntàriament, revelar alguna cosa que pugui destapar el misteri que l'envolta i amb el que l'autora juga constantment.
Felicitats Elena, des del primer moment he quedat atrapat en aquesta tela d'aranya que has sabut teixir pàgina a pàgina i en cap moment, d'ençà que vaig començar-lo, l'he pogut deixar; poca cosa més es pot dir d'una novel·la, l'enhorabona.