Entrevista en el programa Win 2 Win Book

Os dejo la entrevista que me realizaron el día de ayer en el programa Win 2 Win. En ella hablamos de la trayectoria literaria y de mis tres últimas publicaciones: Lágrimas de Sal, Bajo el Signo del Lobo y Alma de Lobo.

Gracias Joan Antoni por invitarme al programa, ha sido un verdadero placer poder charlar contigo.

Espero que os guste.

21 de març Dia Mundial de la Poesia

 

Partitura natural

Dolcíssimes notes aletegen al vent,

Reminiscències d'acords d'un cor que batega

Místic, transitant els dies.

Fa tant de temps que no escoltes l'aigua...

Sol, silent, surant entre les hores

LAminades en matisos argentats i latzulites.

 

SImètriques xarxes pinzellen un pentagrama

DOminant la preciosa melodia

REincident, de les aus que es capbussen

MIgrant un instant al silenci de les profunditats.

FAcilita l'aire que respires la partitura

SOlemne que dicten els llavis del delta.

 

LA sorra, serena, cavil·la el ritme

SItuant la màgia en cada duna...

DOmina els tempos i aquesta ànima teua que...

                                          REposa cansada.

                          

                                                           Àngel Martí

fotografia de Carina Balfegó

Que tinguéssiu un feliç dia de la poesia.

                                                  

 

Poesía Romper cadenas

Poema d'Àngel Martí

Poema Perdiendo el gesto

Poema d'Àngel Martí

Aquell segon d'esperança

Tal vegada sigui només el gest

de l'estrip d'un full guixat,

l'instant efímer 

que separa un toc d'un altre,

un bes d'aquells que no marquen

un abans i un després,

el continuisme dels propòsits incomplets

que es clonen,

l'emoció o la tristesa d'un pas més

cap al destí forçat...

O tal vegada sigui una altra cosa;

repassar el quadern de bitàcola

carregat d'errades,

esmenar-les junts,

com si tot tingués remei,

el contacte de la pell que estimes,

respirar, finalment, 

sense murs de llana

i passejar-te sense que ningú

et delimiti l'espai on viure.

Tal vegada, aquest cop, 

aquell segon sense importància

t'atansi a un després

allunyat de l'ahir.

                   Àngel Martí

Bona entrada d'any!

Bones Festes

 

I plegats, enderrocarem el mur invisible

que ens empresona.

I cada roc es tornarà sorra

i les petges ens guiaran fins a la mar

per tornar a nedar, sense pors,

cap als nous horitzons...

La resta, tan sols aprenentatge.

 

                                            Àngel Martí

 

L'Enric Franch, ens presenta Pells de sorra i escates, a Cultura en Barra.

Aquí us deixo la presentació de Pells de sorra i Escates de l'editorial Compte d'Aure; la meva darrera novel·la. La presenta l'amic Enric Franch, dintre del programa Cultura en Barra, que podeu seguir a La Cala RTV.

Lectura de Carme López, de Pells de sorra i escates.

Moltíssimes gràcies Carme, per aquesta lectura tant bonica de Pells de sorra i escates.

Microrrelatos I

Mi primera incursión en la narrativa en castellano ha sido la participación en unos concursos de microrrelatos de la editorial Diversidad Literaria.

Mi grata sorpresa es que han estado seleccionados para formar parte de los libros se que editaran próximamente.

Os dejo dos de los microrrelatos, a ver que os parecen.

La Espera ( Del Libro colectivo Microrrelatos Pluma, Tinta y Papel IX, Ed, Diversidad Literaria)

 Esperaba la primavera como la que aguarda a su amante. Nunca le gustó la tristeza del invierno; le invadía el alma. Y llegó, arribó repleta de aromas a jazmín, clavel, amapolas y hojas de naranjo. Porteó hasta sus pies ríos repletos de agua, hiedras que se aferraban a los chopos buscando gozar del sol, el gorgoteo de los pájaros felices de verla… La espera valió la pena, era la muerte deseada.

                                                                                                                  Àngel Martí

Luna Llena ( Del Libro colectivo Microrrelatos Nocturnos VII, Ed, Diversidad Literaria)

Había esperado tanto tiempo. La luna, nuestro único testigo, mostraba expectante su plenitud. El cielo se mantenía en silencio, como si fuera consciente de la importancia del encuentro. Y apareció: discreta, preciosa, arrebatadora, más bella que nunca. El corazón, resonaba como tambores de guerra. Me abrazó. Le hendí los incisivos en el cuello y degusté el sabor a virgen… Deliciosa.

                                                                                                                  Àngel Martí

Poema Travessia

Avui us deixo un poema que també vaig escriure fa un grapat d'anys i sembla que era premonitori del que vindria. Del poemari El Desfullar de les Ànimes, aquesta Travessia... que estem vivint.

En aquest enllaç el pots escoltar

Matí de pluja

Et lleves amb l'albada, és d'un gris

d'aquells que es precipita, a poc a poc,

amb les minúscules gotes de pluja

que passegen la finestra del dia

en una cursa que morí en el repeu.

Un colom s'ho mira des d'una morera

que vol tornar a néixer amb la primavera,

que es fa esperar com els dies de sol.

Els tolls dibuixen cercles tan efímers

com les hores que transiten, silents,

entre l'asfalt desert i els pensaments

per tots aquells que van fugint per sempre.

I remenes el cafè del matí,

tebi com l'esperança de tornar,

i encens el primer cigar de molts,

i es va consumint com el temps dels somnis.

                                             Àngel Martí, 25 de març de 2020

Poema al tio Peret de Gel

Avui ens ha deixat el Tio Peret, i per culpa d'aquest moment que estem passant ni tan sols ens hem pogut acomiadar d'ell.

Aquests darrers anys hem fet molt de quilòmetres junts per anar a escoltar recitals de poesia. Ell, encara que mai en va escriure, no es va perdre ni un sol d'aquests versos que tant li agradaven. Tots esperàvem el seu bravo!, al final de cada poema; era ja costum adquirida. Durant els llargs viatges, m'explicava una vegada i una altra aquells primers anys de pescador: la duresa de la feina, les hores a la mar, els temporals passats... Però sempre amb il·lusió i un somriure als llavis, com si aquelles penúries li haguessin donat l'alè necessari per viure. Tot i la seva edat, era encara un home ple de somnis, tots macerats amb sol, sal o escates, que sabia transmetre a tot aquell que l'escoltava. No en tinc cap dubte que el seu darrer pensament fou per la mar.

Jo, no puc més que deixar-li aquest humil poema, com a mostra de la meua sincera gratitud per les seues ensenyances sobre el món de la mar.

Peret, allí on estiguis, espero de cor que t'agradi.

Ningú se'n va per empre

No sofriu, ningú se'n va per sempre

quan la seva ànima perviu

en cada engruna de sal,

entre la remor de la mar llarguera,

en el vol d'una gavina

que aleteja entre el sol de l'albada,

en l'estela d'una barca que persistent

cerca les moles de peix.

Ningú se'n va per sempre

quan en el rumb traçat

va deixant gent que l'estima de veres,

quan amolla una crònica

de lluita i esforç,

que no pot perir en el trajecte.

Ningú se'n va per sempre

quan la sang de la seva sang,

espessa com la de tonyina

abraça i s'aferra les ensenyances

d'un pare que fou mariner,

mestre i amic.

Ningú se'n va per sempre

quan deixa una dona que l'estima

i amics que escriuran el seu nom

en la sorra de la platja 

per que els tràngols li deixin acaronar

la seua mar, mentre la nau de la vida

navegui en l'oceà del temps.

Ningú se'n va per sempre

si sobreviuen les seues històries

que germinaren de l'enyorança,

d'un cor que bategava

pescant els somnis, cada nit.

                                                     

Ningú se'n va per sempre

si amb orgull,

ha passejat el nom del seu poble

i l'ha fet créixer i apreuar,

o si un o altre, pot escriure-li un vers

en un full en blanc, nítid i transparent,

com la seua ànima macerada

amb sal, sol i ventades.

Ningú se'n va per sempre

mentre cada bafa de mestral

ens torni a portar el record

d'un home que va néixer,

créixer i morir navegant,

com un llop de mar.

Bravo, tio Peret!

Àngel Martí Callau

Al meu amic Peret de Gel

22 de març de 2020

Polsa aquí per escoltar el poema recitat

2020 El Xarlet tornarà a volar

Recordeu aquell petit Xarlet que volava per les escales del port a la recerca del pare? Recordeu totes aquelles llàgrimes de sal que va vessar? Doncs qui sap si aquest 2020 en tornareu a tenir notícies...

—Arnau faci el favor d'estar atent!

L'Arnau Rovira ni tan sols el va sentir. Els seus ulls estaven reclavats a l'horitzó, intuïa que ben aviat veuria aparèixer la silueta de la Verge del Mar. El vent era favorable, una lleugera brisa de migjorn apuntava cap al campanar de l'església que trencava el dibuix d'un poble de casetes baixes, perfectament emblanquinades. Ell, tot i els seus nou anys, havia après que quan es donava aquesta circumstància no passaven massa dies que les barques arribessin a port.

El Xarlet, malnom amb què tothom coneixia al petit Arnau per la seva avidesa a l'hora de capturar peix, passava moltes més hores mirant a través d'aquell brut finestral encarat al port que no pas controlant la pissarra del mestre Romeu. Tot i això, era dels més llestos de classe i no perdia ocasió per demostrar-ho. S'havia guanyat la simpatia del Sr. Romeu i l'antipatia de bona part dels nois que compartien l'aula.

De fet, aquella escola tampoc ajudava massa a concentrar-se. Era una habitació d'uns cinquanta metres quadrats, força deixada; s'intuïa que un dia les parets havien estat verdes, tot i que les grans taques d'humitat les havien convertit en un marró trist. La forta ferum a peix inundava l'estança, que estava situada just a sobre de la llotja on els pescadors subhastaven les seves captures. Únicament la feien digna aquells dos grans finestrons oberts al món, donant-li una claredat que es projectava des de la mar, tot i la sal que regalimava pels vidres, que desentonaven amb tota la resta.

L'Arnau no aparentava l'edat que tenia, semblava molt més madur. La sobrietat de la seva família es reflectia en la mirada que duia tatuada el blau del mar. Els cabells rossos, cremats pel sol i poc nets, li donaven un aire de trapella, que no era del tot incert. Va fer seves les paraules que el pare sempre li deia: "menut, portes la sal de la mar a les venes" i les repetia cada cop que algú li preguntava què volia ser de gran. El pare sempre el feia sentir important.

Portada Llàgrimes de sal 3ª Edició

                                                      

  Portada Llàgrimes de Sal 1ª Edició

Tornaran les temudes tramontanes

Inspirat en les orenetes

de Bécquer...

Tornaran les temudes tramuntanes

25 de juliol de 2017

Tornaran les temudes tramuntanes

a fer trontollar les teules terroses

que mai van ser la teulada de res.

Ompliràs ribells d'aigua de romer,

per rentar-te roí les mans i el rostre

de sang i sal, del dia de salpar,

cap a una solemne soledat

de sagetes disparades al buit.

Acotaràs el cap, botxí del vaixell

varat pel boicot absurd de la vida,

vacil·lant i buscant vivències boges

en la voracitat dels mals moments.

Miraràs massacrat un món minat

de braços abraçant i fent-te abric

d'aquells fal·laços dies de fugida,

de fatídica falç fent feina bruta,

d'afusellar fems forjats en la farga

de dies fútils de forca tibada.

Tornaran les temudes tramuntanes

a fer trontollar les teules terroses

que mai van ser la teulada de res.

(Del poemari Versos d'argila)

                                           Àngel Martí 

Versos d'argila, el nou poemari

Tal com us vaig prometre, aquí teniu el nou poemari acabat de sortir del forn.

Aquests cinquanta-dos poemes d'argila han estat escrits en un temps plujós, fangós, espès... Un temps on gairebé s'ofeguen els dies, entre les constants tempestes d'odi i els diluvis d'intolerància. Un temps on, tot i les condicions climatològiques adverses, hem pogut arreplegar l'argila roja, remullar-la amb llàgrimes de dolor i resistència, modelar-la amb la força de la paraula i coure-la pacíficament, a foc lent, per fer d'aquest fang tou i llefiscós que no ens deixa avançar una obra que perduri eternament als ulls de la humanitat i ens faci més tolerants, més lliures, més savis i més poble.

No obstant això, ens hem seguit nodrint de les cullerades d'amor que, de tant en tant, en regala la vida i degustant aquells moments dolços que ensucren l'ànima nafrada de dolor.

El poemari es divideix en quatre parts perfectament diferenciades: De la terra, Del món, De l'esperança i Quan batega. Una passejada que va de finals de 2017 a finals del 2019, aturant-se en aquells detalls que van configurant els dies. I acaba amb dos poemes molt especials: “Fills de mar”, que ha estat musicat per Enric Franch, i que vol ser un homenatge als pobladors de La Cala, i “Goigs a la Candelera”, dedicat a la nostra patrona i escorta fidel dels homes de la mar.

Feu-ne una lectura assossegada i serena, com el moment requereix, i gaudiu d'aquests versos d'argila.

Vull agrair, especialment, la col·laboració de l'Abel Borràs, amb la fotografia de portada i contraportada, i a la Montse Cateura, el seu assessorament lingüístic. De tot cor, gràcies, amics.

Entrar al llibre Versos d'argila

Els meus llibres en format digital

Intentant fer un pas més, per donar a conèixer la meva literatura als lectors, a partir d'ara, també podeu trobar aquest llibres en format digital (ebook):

Jo Parlo Calero, Ecacs un regne màgic, Llàgrimes de sal, De part Certa i Llunes de vellut i marbre, a les següents direccions.

Jo Parlo Calero Ebook

 Llunes de Vellut i Marbre Ebook

De Part Certa Ebook

Llàgrimes de Sal, novel·la. Ebook

Escacs un Regne Màgic. Conte didàctic infantil. Ebook.

Per a més informació de l'autor:

 www.angelmarti.cat

Son arduos los pasos, poema

Son arduos los pasos en la senda abrupta

de la dilatada ruta a la tierra prometida.

Mil fronteras, trazadas a color,

de océanos sin horizontes,

 alambres de espinos acotando libertad

y plata para untar rebanadas de opulencia.

Y tú esperas impaciente y exánime

la señal precisa de la luna.

Y zarpas en la solitud de la multitud…

¡Te escupe!

Se revela la mar embravecida,

se escora frágil el bajel y tu mundo de papel,

y te aborda la sal, el espanto y el desencanto.

Sollozos de almas de piel oscura, en la negrura,

                                            reyertas entre alimañas famélicas de esperanza.         

Fragmentos del destino que se desgranan,

como granadas maduras bajo el granizo.

Y adoptas ese espacio, exiguo, del palmo de madera

                       poblado por mil manos marchitas y cien corazones forajidos,                      

que débiles, todavía palpitan por su aurora.

Zumbido de motores lejanos

y defiendes la carne de tu sangre…

al tiempo que muda la sangre de tu carne.

Y tú, exhausto, te abandonas al añil profundo,

contemplando gozoso, como ellos permanecen

a flote, en el mar de la esperanza.

                                                                  Àngel Martí

www.angelmarti.cat