Pells de Sorra i Escates

Una novel·la apassionant que no et deixarà indiferent.

Demana-la a la teva llibreria de referència o directament a l'editorial Comte d'Aure i te l'enviaran gratuïtament, i ara, fins a setembre, amb la compra de Pells de Sorra i Escates, et regalaran un altre llibre de la col·lecció:

editcomteaure@gmail.com

Ben aviat també a Amazón, El Corte Inglés i Fnac.

Una bona lectura per aquest estiu.

Booktrailer Pells de Sorra i Escates

Cor de Papellona. Poema recitat.

Aquest, Cor de Papellona, és un dels poemes que podràs trobar en el nou poemari que aviat veurà la llum, "Versos d'argila".

 Dedicat a tots aquells que encara no poden mostrar els seus sentiments, per por.

Recitació a CalaCris del poema Cor de Papellona.

www.angelmarti.cat

Els meus llibres en format digital

Intentant fer un pas més, per donar a conèixer la meva literatura als lectors, a partir d'ara, també podeu trobar aquest llibres en format digital (ebook):

Jo Parlo Calero, Ecacs un regne màgic, Llàgrimes de sal, De part Certa i Llunes de vellut i marbre, a les següents direccions.

Jo Parlo Calero Ebook

 Llunes de Vellut i Marbre Ebook

De Part Certa Ebook

Llàgrimes de Sal, novel·la. Ebook

Escacs un Regne Màgic. Conte didàctic infantil. Ebook.

Per a més informació de l'autor:

 www.angelmarti.cat

Molsa i escorça, poema

Molsa i escorça

20 d’agost de 2019

Com la molsa, per sobreviure,

m'aferro cada instant

a la humitat de la teva escorça

i me'n faig esclau

estremint cada racó,

cada branca que t'aferma al meu cel

i cada arrel que t'arrapa

a la meua terra.

I la teua fusta, és la meua pell,

i la meua verdor,

la teua esperança infinita.

I desesperat, et xuclo

per sentir-te el meu nutrient,

i m'adoptes com aixopluc

de la teua saba.

I ara, avui, ja ningú pot definir

que és molsa, i que és escorça,

tot plegat, ara, avui, aquí...

és tot una sola vida.

                                          Àngel Martí

www.angelmarti.cat

Sentinella incansable. Poema

Sentinella incansable

20 d’agost de 2019

De veres, amor, et dic

que beure't a clotades,

glop a glop,

sense presses, sense temps;

amb el silenci necessari

per degustar el més preuat;

em fa descobrir aquest sabor,

blanc i dolç,

com de malvasia,

i esmerila l'hoste, estrany i desconegut,

que un dia vaig engolir

i del que encara em queda solatge.

Amargues engrunes

que em destil·les

quan el trontoll diabòlic de la vida,

em deixa la pell xopa

i els ulls eixuts del tot.

I és llavors, a precari,

quan tu,

sentinella incansable

del meu patir,

apareixes del final del reducte

i amb un sol bes

de la tebior dels teus llavis,

molsuts de tant d'estimar,

alces l'infranquejable assut

a la boca del meu ventre

i em fas abeurar només de tu.

I és llavors,

que amb la cadència necessària,

tornes a fer-me sentir aquell...

"Si no fos per tu"

que encara m'estira.

                                                                                               Àngel Martí

www.angelmarti.cat

Poema Ales de vidre

Ales de vidre

1 de març de 2018

Es fon natura amb natura

i res canvia... i tot perdura...

Talment com un lluc inconscient,

d'aquells que d'un instant caduc

en fan un record perenne.

Àngel Martí

Imatge: Vicent Pellicer Ollés

Poema: El seu nom Llibertat

El seu nom llibertat

Avui, guaitant entre els barrots estrets

d'aquesta angosta cel·la...

l'he vist!

Era lluny, tal vegada massa lluny,

esmunyint-se entre cantonades

amb fetor d'orins de gos mascle 

que marca terreny.

Arrapant-se temorosa de fanal en fanal,

cercant la llum de les bombetes foses

per la tempestat eterna

d'uns convençuts Deus immortals, 

que ni són divinitats, ni són imperibles.

I l'he vist arribar, vergonyosa i convençuda,

voleiant ales obertes que empenyien l'alè 

d'un poble que respira,

que està viu, que l'abraça sense por

al furt violent dels seus dies.

I orgullosa m'ha mirat als ulls ebris de sal

i m'ha confessat

 que no vol morir en aquesta terra.

Avui, guaitant entre els barrots estrets

d'aquesta angosta cel·la...

l'he vist!

El seu nom, Llibertat!

Àngel Martí Callau

Quan no calgui resposta - Poema

Quan no calgui resposta 

No sé si algun dia podrem escriure

tot el que mai hagués hagut de ser.

Si armarem paraules de llibertat

i es podran alçar sense feredat,

com plomes que dansen lliures al vent,

en un cel atent al lament d'un poble.

No sé si algun dia podrem parlar

de tot allò que fa temps hem de dir.

Si no veurem com engabien els mots

rere barrots d'acer, que no els aturen,

mentre els captius maduren el pecat

imposat per aquells que no ens atenen.

No sé si algun dia podrem oir

tot el que fa llustres, hem d'escoltar.

Si caminar serà res més que goig,

si no veurem jorn boig en terra nostra

i no caldrà esperar una resposta

quan et preguntin per la llibertat.

Àngel Martí

Callaran, poema

Callaran

10-06-2017

(inspirat en l'ombra rogenca de la lloba de Gerard Vergès)

Veurem de lluny una ombra d'albatros,

l'incessant aleteig de la derrota

d'aquell que vol obrir ales blavoses

en una ombra rogenca de lloba,

que va alletant els cadells afamats

per obrir els ulls al temps de victòria.

Serà hivern, entre volves de neu

que esborraran els signes de les passes

d'aquella que cercava sobreviure

en una terra hostil, ocupada.

Veurem dansar les plomes al vent,

plomes que muden d'aus de pell caduca,

que emmudiran el dia del judici

amb els udols valents de la ramada

i occiran per sempre sense exèquies.

Serà la seva penitència ser

i decidir si matar o morir,

sofrir somort el so de la desfeta.

Trompes tendres trencant trossos de temps

d'aquell tirà etern que s'esvaeix

en aquest fons de cristall que enlluerna.

No tornarà la terra aterrossada

que clivellava un País captiu

d'aquelles aus de bec llarg i punxent.

Prudent!, deien... Prudent!, al qui gosava

alçar la veu sota les ales blaves...

Callaran, sí... callaran un octubre

les ombres de l'albatros vigilant.

 Àngel Martí Callau

De Part Certa a Lo Portal de Tamarit

Diuen de part certa que quan un arriba al final del seu trajecte, el que recorda són únicament aquells moments màgics, envoltat de família o/i amics, que un dia el varen fer feliç... de vegades són coses senzilles que duren un instant. Ahir, dijous 1 de juny de 2017, va ser un d'aquests moments que ben segur quedaran gravats en algun lloc d'aquest caparrot en ebullició permanent, per ser reproduïts quan em tingui reservat el destí.

La Marina, amablement com sempre, ens va cedir el seu Espai Cultural, Lo Portal del Tamarit, ubicat davant de la catedral, lloc emblemàtic, per poder presentar De Part Certa a la ciutat de Tortosa. Cafeteria, on el darrer divendres de cada mes, ens trobem alguns amants de la poesia per intercanviar versos... i amistat. Mil gràcies Marina. 

Grates sorpreses i retrobaments d'amigues i amics, que van voler compartir amb nosaltres aquest moment tan especial i donar-nos caliu en aquesta tarda màgica. Gràcies de tot cor a tots. Se'ns va fer tard, xerra que et xerra, cert, però va pagar la pena.

L'acte el va encetar la poetessa Montse Pallarés amb una lectura, molt emotiva, d'un dels contes del llibre. A continuació, la també poetessa i activista cultural Silvia Panisello va ser l'encarregada de presentar el llibre. Una magnífica presentació, molt propera, engrescadora i il·lusionant, que va saber arrancar-me alguns dels secrets, de part certa, de la creació del llibre. Tot seguit, l'Adriana Alonso-Villaverde, va llegir un bocí d'un altre dels contes, posant-li la màgia que el moment requeria. Un agraïment especial a les tres.

Al final, com veureu, no van poder faltar grans abraçades, petons i converses d'aquelles que et fan sentir a gust... entre amics.

Gràcies a tots per aquest dia.

Presentació de Poemes al Vent 2016 a l'Ametlla de Mar

Ahir 13 de maig de 2017, a les 18.00 h, l'associació Poemes al Vent, de la qual en formo part, va presentar l'Antologia 2016 al C.I.P. de L'Ametlla de Mar. Va obrir l'acte el Regidor de Cultura Vicent Llaó i la presentació va anar a càrrec de Ramón Gonzalez, membre de Calacultura i presentador de l'espai de ràdio Absenta que, de forma magistral, va fer un repàs de les possibles definicions de poesia i del contingut del llibre. Després de recitar els membres presents alguns poemes, l'Alcalde de la població Jordi Gaseni va tancar l'acte animant al col·lectiu a seguir escrivint i obrint les portes de l'Ametlla als actes poètics que es vulguin fer. En acabar es va servir un aperitiu pels assistents a l'acte.

Vull agrair, a més de les autoritats i a Ramón Gonzalez, la tasca, gairebé sempre poc reconeguda de Dani Boquera, que sempre que se li demana està al peu del canó perquè tot surti rodó.

De Part Certa al "Rebost Literari"

El 23 de febrer de 2017, vaig ser convidat al "Rebost Literari", un programa de Ràdio La Plana de Santa Bàrbara, dirigit per Carme Sandonís i acompanyada per Francisco Espuny. 

El programa 

posa al dia als oients de l'actualitat literària del nostre territori. Aquest cop li va tocar a De Part Certa, tot i que també vàrem fer un repàs de la trajectòria literària.

Es va recordar la presentació oficial del llibre, el dia 2 d'abril de 2017 a les 11:30 h del matí a càrrec de Ramón Gonzalez i també la presentació de De Part Certa, que amablement, la mateixa Carme Sandonís ha organitzat el dia 2 de maig a Santa Bàrbara a les 18:00 h i que ella mateixa presentarà.

Com sempre tot un plaer poder passar un matí conversant de lletres, amb gent tan agradable.

Gràcies per tot.

WEB del llibre de De Part Certa

http://www.mylibreto.com/libros/es_de-part-certa-angel-marti-callau-relats-contes.html

De Part Certa #relats

Després d'un any i mig de la publicació del poemari "El Desfullar de les Ànimes", retorno a la narrativa. "De part certa" de l'editorial Fanes, és un llibre de setze relats curts de fàcil lectura, entre els quals he volgut amagar algun que altre missatge crític amb la societat actual. Espero de tot cor que us agradi i en poguessiu gaudir de la lectura. El podeu adquirir des d'aquest moment a qualsevol llibreria, on si no el tenen físicament el poden demanar o bé des d'aquest blog  fent un clic a sobre de la portada del llibre que teniu a la dreta.

Ben aviat us informaré de la presentació oficial. De moment us deixo amb un petit resum i el booktrailer.

En aquests setze relats, "de part certa" l'autor ens transporta amb una prosa senzilla, intimista i de fàcil lectura a móns desconeguts, complexos i de vegades convulsos. El d'un soldat de Déu, d'un home ocell, d'un expert en viatges astrals, d'una experiència d'adolescent, d'un presidiari poc convencional, d'una ment torturada o d'una vident. En altres, amb un estil propi, mescla delicadament la prosa imaginativa, amb polsims poètics, que atraparan al lector en una teranyina de la qual, difícilment, en podrà sortir. Històries d'amor entre un home i una olivera, la dura vida d'una figa, la rebel·lió d'un ocell inconformista o fins i tot el relat d'unes màgiques barbes de nan el passejaran per una fantasia tan real com la vida mateixa.

El nexe comú d'aquest llibre és precisament que, en totes les històries en un moment o en un altre, apareix aquesta frase tan utilitzada en els pobles petits quan un no vol revelar la font de la informació que dóna, "de part certa".

Us convidem a buscar el missatge amagat en cadascun dels relats, doncs, de part certa us puc ben dir, que cap d'aquestes històries us deixaran indiferents.

https://www.youtube.com/watch?v=PlHHCN_pZxA

#Poema A La llum d'un gresol

A la llum d'un gresol

Et lluiré cada albada de maig

amb la claror d'un esmolat somriure,

amb converses de nines despullades

que pentinen el teu rostre de llum.

Et lluiré cada matí de juny,

tremolament amanollats d'estima,

amb l'escot generós que el sol espia

i el remenar d'uns malucs en embat.

Et lluiré els migdies de juliol

que amb orgull et voldran dibuixar l'ombra,

al xiulet al teu pas, d'un rossinyol

que alçarà el vol per regalar-te fresca.

Et lluiré els capvespres d'agost

mentre els estels i la lluna fan gresca,

en aquell instant en què el dia fuig

i t'acarona el cos la nit en festa.

I et lluiré en encetar el setembre,

els octubres de pàmpols fent corriol

i als hiverns arraulits sota les vànoves,

estimant-nos a la llum d'un gresol...

Angel Martí