diumenge, 25 d’agost del 2019

Sentinella incansable. Poema

Sentinella incansable
20 d’agost de 2019

De veres, amor, et dic
que beure't a clotades,
glop a glop,
sense presses, sense temps;
amb el silenci necessari
per degustar el més preuat;
em fa descobrir aquest sabor,
blanc i dolç,
com de malvasia,
i esmerila l'hoste, estrany i desconegut,
que un dia vaig engolir
i del que encara em queda solatge.

Amargues engrunes
que em destil·les
quan el trontoll diabòlic de la vida,
em deixa la pell xopa
i els ulls eixuts del tot.

I és llavors, a precari,
quan tu,
sentinella incansable
del meu patir,
apareixes del final del reducte
i amb un sol bes
de la tebior dels teus llavis,
molsuts de tant d'estimar,
alces l'infranquejable assut
a la boca del meu ventre
i em fas abeurar només de tu.

I és llavors,
que amb la cadència necessària,
tornes a fer-me sentir aquell...
"Si no fos per tu"

que encara m'estira.

                                                                                               Àngel Martí



2 comentaris:

Comentaris