diumenge, 30 de maig del 2021

Pells de Sorra i Escates a litterarum 2021


Us deixo una breu presentació de la meva darrera novel·la "Pells de Sorra i Escates" a la Fira del Llibre Ebrenc 2021, Litterarum, de Mora d'Ebre. Encantat de poder estar-hi i el meu agraïment a la Vanessa per les seves atencions. Tots els ingredients per fer de la tarda un moment especial: contacte amb les lectores, signatura de llibres, retrobaments amb amics i amigues, i alguna que altra agradable sorpresa que no m'esperava.





dissabte, 29 de maig del 2021

Reflexos de tardor

Ja fa més de dos anys que descobrint els magnífics treballs de la fotògrafa local Carina Balfegó: la mateixa artista, el músic Enric Franch i jo, ens vàrem plantejar un projecte a tres bandes. La idea era que la Carina fes una tria de fotografies especials i tant l'Enric com jo ens poguéssim inspirar per donar veu a la imatge, amb poesia i música. En principi el volíem presentar en forma d'exposició física; malauradament la Covid ens ho ha impedit durant tot aquest temps. Així, després de rumiar-ho, hem decidit no esperar més i fer-ho de manera virtual.

Així doncs, el projecte IMAVERS 21 el podreu seguir per aquest blog i el facebook, instagram i twitter dels autors. Cada setmana us penjarem un d'aquest vídeo-poemes a les xarxes.

Aquest és el desè treball,  el poema “Reflexos de tardor”.

Fotografia: Carina Balfegó.

Poema: Àngel Martí.

Música original: Enric Franch.

Esperem de tot cor que us agradi.


Les novetats cinematogràfiques del Fila Zero


La Montse Cateura i l'Enric Franch ens comenten, al Fila Zero, les novetats de la gran pantalla i les millors sèries de TV.

dimarts, 25 de maig del 2021

Converses amb l'arbre de Júpiter

Ús de confessar que, des de fa anys, la Fe Ferré ha estat una de les meves autores de capçalera. No m'atreviria a dir que ho he llegit tot d'ella, però gairebé. En aquest "Converses amb l'arbre de Júpiter", el seu darrer treball, amb extraordinàries il·lustracions de la Núria Jordán, s'ha superat. Una obra força diferent del que ens tenia acostumats, però amb el seu segell inconfusible, en la que mescla amb saviesa poesia i prosa refinada. Així, va conversant amb aquest arbre d'estrelles arrissades i lleugeres, de color rosa, i branques que varien de color del coure al marró, despullant-se amb parsimònia per crear els seus versos, sempre subtils i deliciosos. En el llibre, que està dividit en sis parts, l'autora manté un conversa amb si mateixa, cercant la veritat a les preguntes sorgides d'una perfecta inexactitud del temps. Es gronxa entre terra i cel en una balança que dóna la mesura dels sentiments, entre segons que contenen l'eternitat. Escolta el metrònom de la seva sang i somriu en el present de qui és, vestida d'albada i nit. Però també és punxa amarga d'una primavera confinada en què es descorda els botons de l'ànima. Ens confessa que es pensava que no sabia dansar i que en aquelles hores va ser la dansa la que la fer tornar a escriure... i ho diu la coreògrafa de les paraules -no t'ho tindrem en compte-. Ens parla de la terra com d'un úter calidoscòpic que fa olor de fertilitat. Se l'estima. I és que sóc d'aquesta terra agresta, de marges i pau, i cor d'olivera -ens diu. I com sempre s'arrela i vola entre els fulls i s'empelta d'aquesta força de terra i foc que sempre trobem en els seus versos... i ens sorprèn entre Nords que es perden i grisos que salven. Màgia, com sempre o potser com mai, aquesta obra de soroll a les arrels i música a les paraules. Ella es respira, i el lector la respira a cada full, a cada silenci obligat, a cada pausa per alenar entre les il·lustracions encertadíssimes i tendres de la Núria Jordán.

Fe, Núria, heu deixat el llistó molt alt; la delicadesa en què aquesta obra s'ha teixit s'ensuma des del principi, inclús abans d'obrir el llibre. No puc dir-vos més que: felicitats per aquest magnífic treball.



Entrevista a Conxa Solans historiadora i novel·lista


Aquesta setmana, l'Ateneu Calero us porta al Cultura en Barra a l'estimada Concità Solans. La Conxita se'ns ha instal·lat a la Cala i ara en podrem gaudir encara més de les seves novel·les.

dissabte, 22 de maig del 2021

Gràcies al Club del Beagle

 Durant molts anys la meva altra passió van ser els gossos de rastre, i encara ho és. Com molts dels seguidors i seguidores sabreu, fa uns anys m'ho vaig haver de deixar per problemes físics.

Durant tot aquest temps el peculiar món dels gossos em va fer conèixer gent extraordinària, amb la que vaig poder gaudir de moments inoblidables... entranyables. El cert és que per llistar totes les alegries que em van regalar aquells dies necessitaríem massa fulls en blanc; les guardo totes en el millor disc dur que existeix: el cor.
El curiós del cas, és que ara, després de tant de temps allunyat de la muntanya i els camps, segueixo vivint moments emocionants, gràcies a la magnífica gent que conformen aquest món. Si fa uns anys va estar el "Club del Azul de GascuñaGascón Santongeois i Ariegeois", el que em va donar el que, jo estava convençut, seria la darrera satisfacció, divendres passat en vaig rebre una altra que em va emocionar i per això vull compartir amb vosaltres.
Al matí, vaig anar a correus i em vaig trobar un sobre de grans dimensions, d'aquells que intueixes és una publicació. En arribar a casa l'obro i comprovo que és la revista del "Club Español del Beagle". Em va estranyar, ja que ja fa uns anys, com us he dit, vaig deixar aquest món. La sorpresa va ser en fullejar la revista i veure que a doble pàgina em feien un homenatge per la feina feta durant aquells dies. Us he de confessar que em van tocar la fibra.
Gràcies de tot cor a la junta del club del Beagle i a tots els afiliats, però en especial als jutges: Mario Sánchez, Sergio Gómez i Albert Salvany, que n'estic convençut que han tingut força a veure en aquest homenatge.
Aquest serà un d'aquells records, que com el rastre perduren en el temps.

...................

Durante muchos años mi otra pasión fueron los perros de rastro, y aún lo es. Como muchos de los seguidores y seguidoras sabréis, hace unos años me lo tuve que dejar por problemas físicos.

Durante todo este tiempo, el peculiar mundo de los perros me hizo conocer gente extraordinaria, con la que pude disfrutar de momentos inolvidables ... entrañables. Lo cierto es que para listar todas las alegrías que me regalaron en aquellos días necesitaríamos demasiadas hojas en blanco; las guardo todas en el mejor disco duro que existe: el corazón.

Lo curioso del caso es que ahora, después de tanto tiempo alejado de la montaña y los campos, sigo viviendo momentos emocionantes, gracias a la magnífica gente que conforman este mundillo. Si hace unos años fue el "Club del Azul de Gascuña, Gascón Santongeois y Ariégeois", el que me dio lo que yo estaba convencido sería la última satisfacción, el viernes pasado recibí otra que me emocionó y por eso quiero compartirlo con vosotros.

Por la mañana, fui a correos y me encontré un sobre de grandes dimensiones, de aquellos que intuyes es una publicación. Al llegar a casa lo abro y compruebo que es la revista del "Club Español del Beagle”. Me extrañó, ya que ya hace unos años, como os he comentado antes, dejé este mundo. La sorpresa fue al hojearla y ver que a doble página me hacían un homenaje por el trabajo realizado durante aquellos años. Os he de confesar que me tocaron la fibra.

Gracias de corazón a la junta del club del Beagle y a todos los afiliados, pero en especial a los jueces: Mario Sánchez, Sergio Gómez y Albert Salvany, que estoy convencido de que han tenido mucho que ver en este homenaje.

Este será uno de esos recuerdos, que como el rastro, perduran en el tiempo.





Reflexes d'estiu


Ja fa més de dos anys que descobrint els magnífics treballs de la fotògrafa local Carina Balfegó: la mateixa artista, el músic Enric Franch i jo, ens vàrem plantejar un projecte a tres bandes. La idea era que la Carina fes una tria de fotografies especials i tant l'Enric com jo ens poguéssim inspirar per donar veu a la imatge, amb poesia i música. En principi el volíem presentar en forma d'exposició física; malauradament la Covid ens ho ha impedit durant tot aquest temps. Així, després de rumiar-ho, hem decidit no esperar més i fer-ho de manera virtual.

Així doncs, el projecte IMAVERS 21 el podreu seguir per aquest blog i el facebook, instagram i twitter dels autors. Cada setmana us penjarem un d'aquest vídeo-poemes a les xarxes.

Aquest és el novè treball,  el poema “Reflexes d’estiu”.

Fotografia: Carina Balfegó.

Poema: Àngel Martí.

Música original: Enric Franch.

Esperem de tot cor que us agradi.


Fila Zero 2021 05 20 First Cow



Voleu estar asabentatss de les novetats cinematogràfiques de la gran pantalla?
Voleu estar asssabentats de les millors sèries de la petita partalla?
L'Ateneu Calero, de la mà de la Montse i Enric, uss les ponten al Fila Zero.

dimecres, 19 de maig del 2021

Entrevista a J J Segarra de L' ASSOCIACIÓ SEDIMENTS


Aquesta setmana a Cultura en Barra volem parlar dels problemes del Delta de l'Ebre. Ho fem amb Josep Joan Segarra de l'Associació Sediments, que ens explicarà moltes coses.

divendres, 14 de maig del 2021

Somnis del passat


Ja fa més de dos anys que descobrint els magnífics treballs de la fotògrafa local Carina Balfegó: la mateixa artista, el músic Enric Franch i jo, ens vàrem plantejar un projecte a tres bandes. La idea era que la Carina fes una tria de fotografies especials i tant l'Enric com jo ens poguéssim inspirar per donar veu a la imatge, amb poesia i música. En principi el volíem presentar en forma d'exposició física; malauradament la Covid ens ho ha impedit durant tot aquest temps. Així, després de rumiar-ho, hem decidit no esperar més i fer-ho de manera virtual.

Així doncs, el projecte IMAVERS 21 el podreu seguir per aquest blog i el facebook, instagram i twitter dels autors. Cada setmana us penjarem un d'aquest vídeo-poemes a les xarxes.

Aquest és el vuitè treball,  el poema “Somnis del passat”.

Fotografia: Carina Balfegó.

Poema: Àngel Martí.

Música original: Enric Franch.

Esperem de tot cor que us agradi.


dijous, 13 de maig del 2021

fila zero 2021 05 13 Good Bye, Dragon Inn

Arriba el cap de setmana i amb ell les estrenes de cine i el temps per gaudir de les millors sèries. Montse i Enric, al Fila Zero, t'aconsellen. No t'ho perdis.

Al cultura en Barra parlem de fotografia

Serà la digitalització de les càmeres? Serà l'aparició d'Instagram? El cert és que a La Cala només queda un fotògraf professional. És per aquest motiu que aquesta setmana hem volgut portar al Cultura en Barra a l'Eduard París Pastó. Únic supervivent dels fotògraf professionals caleros i a més ve d'una nissaga de gent amb objectius.

dissabte, 8 de maig del 2021

Sense fer soroll, Àndreu Alanyà.

Queden lluny aquelles sentides Cartes a Maria. Ha passat força temps, s'ha fet esperar; però finalment l'Andreu Alanyà, Sense fer soroll, ens presenta aquest nou treball on es despulla d'antigues creences desmesuradament aspres i absurdes per inscriure's paraules a la pell. A la primera part, ens presenta unes lletres color de fang i on ens mostra la paraula com a l'única immortal. Certament trist, cerca els mots en un sac ple de silencis i va replegant les engrunes de pa negre de la terra eixuta; però amb sang i suors fa brollar els poemes, encara que les paraules fugin per l'escletxa silent d'una tristor oberta. Es mostra ferm, seré i combatiu, i pinzella els poemes amb el color de la terra empresonada. Records grocs amb trista melangia, om convergeixen les veus de la lluita. Encara que se li enclavi als ossos la tristor immensa, replega tot el silenci de la nit que tendrament l'empresona nu davant tota la incertesa i l'omple de paraules nobles. No pot tornar la por —ens diu—, hem d'encetar noves clarors sense podrir l'herència i guarir l'arrel de vida. Amerat de la rància olor d'ahir duu les mans plenes de primavera. Acluca els ulls per veure més clar i sembra llavors en terra humida. Mira a ponent i busca forces per enderrocar el mur de les derrotes. Manté un somrís resistent a la derrota i atia el foc per cremar l'angoixa. Ens demana que féssim nostre el seu cant pur i salvatge. Ens parla de records taronja d'amors de joventut i de quan serà gris, vell, agre i arrupit. I així ens llaura en el full blanc pastant fang amorosidament. Ja és hora de repintar les flors grogues de primavera, criden les seves paraules.

En la segona part, ens lliura vint-i-cinc poemes dedicats a la seva mare. Se'ns mostra com un fill que abraçant aquest gest dolç de mare ple de veritats, ara li toca aprendre a plorar sense llàgrimes i anhelant un nou dia. Que vol farcir tot l'enyor amb aquell darrer somrís. No vol una absència trista en les tardes que caminen lentes. Ens pinzella un record de dolça rialla i fruits de lila tardo. Una mare que duu als peus la pols de tots i va marxar carregada de primaveres sense flors. Ell, té un sol instant per dir-ho tot i només pot dir-li que l'estima.
Sense fer soroll l'Andreu ens porta una obra amb una càrrega emotiva molt forta, que sense cap dubte arribarà al lector.
Us convido a gaudir d'aquest poemari: Andreu Alanyà en estat pur.

                                                                                          Àngel Martí


Crítica literaria de Elena Solé a "Pells de Sorra i Escates"

Us deixo la crítica que l'escritora Elena Solé a fet de "Pells de Sorra i Escates.

El que ha fet l'Àngel Angel Marti Callau en aquesta novel·la tan ben escrita és barrejar d'una forma inesperada i agosarada tres móns tan diferents que en un principi no s'haguessin hagut de trobar mai. Amb les pertinents pinzellades de la seva ànima de poeta, ens trasllada a la seva Cala estimada, a les arts de la pesca i el ric vocabulari mariner. A un món de pijos de Barcelona que es barreja amb un de ben diferent de jueus argentins, i si tota aquesta festa de colors us resulta sorprenent i atractiva, i ha despertat la vostra curiositat, no deixeu de llegir Pells de Sorra i escates!!! Val la pena perdre's per uns instants en aquest món salat amb les dolces paraules del seu autor.

Elena Solé Bertràn

Gràcies Elena.

COMPRA'L EN AQUEST ENLLAÇ




Passatgera perduda en el temps


Ja fa més de dos anys que descobrint els magnífics treballs de la fotògrafa local Carina Balfegó: la mateixa artista, el músic Enric Franch i jo, ens vàrem plantejar un projecte a tres bandes. La idea era que la Carina fes una tria de fotografies especials i tant l'Enric com jo ens poguéssim inspirar per donar veu a la imatge, amb poesia i música. En principi el volíem presentar en forma d'exposició física; malauradament la Covid ens ho ha impedit durant tot aquest temps. Així, després de rumiar-ho, hem decidit no esperar més i fer-ho de manera virtual.

Així doncs, el projecte IMAVERS 21 el podreu seguir per aquest blog i el facebook, instagram i twitter dels autors. Cada setmana us penjarem un d'aquest vídeo-poemes a les xarxes.

Aquest és el setè treball,  el poema “Passatgera perduda en el temps”.

Fotografia: Carina Balfegó.

Poema: Àngel Martí.

Música original: Enric Franch.

Esperem de tot cor que us agradi.


diumenge, 2 de maig del 2021

La Tortosa de Gerard Vergés


Preciòs homenatge a Gerard Vergés, organitzat per Dillums al Forn. Vergé per sempre.

Crítica literaria de Carme López.

SENTIMENTS EN LLEGIR "PELLS DE SORRA I ESCATES" DE L'ÀNGEL MARTÍ CALLAU: Gràcies per aquest plor, potser començo amb els mots en què hauria de finir l'exposició del que m'ha semblat la novel·la que acabo de llegir. Però és el cor qui parla, ni tan sols vull eixugar l'emoció de les galtes, aquest broll que m'ha fet tant de bé. Ara us voldria transcriure un poema meu d'una volcànica terra que porto a la sang i que aquesta novel.la m'ha recordat, però no ho faré, m'estimo més seguir volant amb el xarlet i somiant amb un desert llunyà. He arribat d'un viatge compartit d'existències i mancances, de rialles i plors, de pèrdues i retrobaments. Un viatge de vides entrecreuades, de cruïlles que fan petó i cantonades on viu el plor. M'he trobat en circumstàncies compartides i he fet també un dol aprenent de nou que el sol sempre torna a sortir. Potser tots tenim un xaman que ens vol mostrar el camí i molt pocs ho intueixen i el saben fer, a poc a poc, sense sortir-se'n del traç marcat. La motxilla dels ancestres ens pot arribar a ser molt feixuga fins a malbaratar-nos la vida i quan llences aquest llast aprens a volar per tu mateix, com un xarlet banyat de llibertat. Els fets injustos a la vida potser són els que més ens fan créixer com a persones i uneixen les ànimes bessones. Però el que és del tot ben segur, que si vius a contracor, desobeint el xaman que et va mostrar el camí, negant-te al que has vingut a viure en aquest univers, aquesta lluita et destruirà. A la fi, viure és bell i si trobes mai una olivina, recorda no desprendre't mai d'ella. No vull donar cap detall, llegiu-la si voleu entendre el que jo he sentit.

                                                                                                Carme López

Enllaç a la lectura de "Pells de Sorra i Escates"









dissabte, 1 de maig del 2021

IMAVERS 21, Pluja d'acer


Ja fa més de dos anys que descobrint els magnífics treballs de la fotògrafa local Carina Balfegó: la mateixa artista, el músic Enric Franch i jo, ens vàrem plantejar un projecte a tres bandes. La idea era que la Carina fes una tria de fotografies especials i tant l'Enric com jo ens poguéssim inspirar per donar veu a la imatge, amb poesia i música. En principi el volíem presentar en forma d'exposició física; malauradament la Covid ens ho ha impedit durant tot aquest temps. Així, després de rumiar-ho, hem decidit no esperar més i fer-ho de manera virtual.

Així doncs, el projecte IMAVERS 21 el podreu seguir per aquest blog i el facebook, instagram i twitter dels autors. Cada setmana us penjarem un d'aquest videopoemes a les xarxes.

Aquest és el sisè treball,  el poema “Puja d’acer”.

Fotografia: Carina Balfegó.

Poema: Àngel Martí.

Música original: Enric Franch.

Esperem de tot cor que us agradi.