dijous, 2 de desembre de 2021

Entrevistem Pao Delber


Aquesta setmana al Cultura en Barra coneixerem a Pao Delber, una nova veu de la literatura calera. La Cris ens fa cinc cèntims de qui és.

divendres, 26 de novembre de 2021

Fila Zero, el programa de cinema de l'Ateneu Calero


Aquesta setmana la Montse i l'Enric ens porten fins a nou novetats i, segons ens diuen, alguna de ben estranya. Si les voleu conèixer, ja ho sabeu, no us perdeu el Fila Zero.

Entrevista a l'escriptora Elena Solé


Aquesta setmana descobrim a l'Elena Solé, una dona que ens ve d'Arnes, terra de bruixes. L'Elena va abandonar una feina fitxa per dedicar-se al que li agrada. Ella desprèn una positivitat molt especial que contagia de seguida. Escolteu el Cultura en Barra i coneixeu a aquesta novel·lista tan especial.

dimarts, 23 de novembre de 2021

Parlem de la Josepa Ribera Vallès

Després de tres anys organitzant trobades de poesia a Piera ja toca que li dediquéssim unes línies a la Josepa Ribera Vallès, una administrativa poeta o potser una poeta administrativa, que porta a la sang els versos i que empenta amb tota la seva força accions per reivindicar la importància de la poesia al nostre País.
Us podeu preguntar per què avui; doncs pel fet que he rebut el darrer llibre de "Piera en vers", on la Josepa ha pogut aplegar trenta-tres poetes, entre els quals tinc el plaer d'estar, que escriuen allò que senten: rabia, amor, decepció, il·lusió... cadascun amb el seu estil, però tots han volgut estar-hi. I és que a la Josepa un no sap dir-li que no. La vitalitat que desprèn és contagiosa i aconsegueix que tot vagi fluint suaument i amb claredat.
Crec que en aquests moments difícils per ella, li hem de reconèixer tota la feina feta, puix que a més és una feina de qualitat.
"Piera en vers" és un magnífic poemari, amb una edició impecable, de Forment Edicions, i portada suggestiva, prologat per la regidora de cultura de Piera Anna Pallerols Ferrer, que us recomano que llegiu.
Josepa, gràcies per la teva incansable feina i per, any rere any, treballar perquè per almenys un dia Piera sigui el centre de la poesia.
Molta força i molts d'ànims en aquests temps difícils, ben segur que la poesia t'ajudarà.

 


RE ESTIMAR

 

Beure de les fonts de la memòria.

 

Sentir aprop una olor, un encant,

una flaire reconeguda.

 

Re estimar

trobar proper

un recés, un pensament, una paraula.

 

Re estimar

com renovar uns vots,

com recollir el farcell,

dels records preuats i entranyables.

 

Re estimar,

retrobar un temps

un poder,

uns braços acollidors que bresen.


Josepa RIbera







dilluns, 22 de novembre de 2021

Arran de vers a frec de llavi.

Aquí us deixo l'entrevista que la Isabel Ribera em va fer al programa de Constantí Ràdio "Arran de vers a frec de llavi". Un espai que apropa la cultura als oients i on les converses s'endinsen en el món personal dels autors. Veureu que parlem una mica de tot: llibres, poemes, projectes, sensacions, música... Però sobre fem un vol per la vida, obrim les ales i planem per sobre d'aquest món que ens envolta, de vegades complex i difícil d'entendre.

L'entrevista havia de ser sobre la meva darrera novel·la "Pells de Sorra i Escates", però us adonareu que la Isabel et passeja d'un lloc a l'altre pinzellant una atmosfera gairebé màgica. 

Entrevista a Àngel Martí a "Arran de Vers a frec de llavi"



diumenge, 21 de novembre de 2021

Dinar de germanor de l'Associació Poemes al Vent

Sembla que el forn de la Canonja s'ha convertit en aquella caragola que acull totes les veus que li van arribant de mar endins.

Feia massa temps que no ens retrobàvem per fer petar la xerrada davant d'un bon àpat; les restriccions, ara alleugerides, no ens deixen abandonar la por del tot. Per això hem patit algunes absències, que hem enyorat.
No sabria dir-vos si ha estat el vent, que en aquestes terres no ens falta, els poemes, o tal vegada les rareses de cadascú de nosaltres el que ens ha unit; però la realitat és aquesta. Algú o altre podria dir que som una colla d'irracionals que no entrem dintre dels patrons marcats pels infal·libles tests de personalitat que condicionen qui està al cantó de normalitat, a la gràfica, i qui està a l'altre costat, però amb les nostres ulleres, nosaltres podríem dir el mateix d'ells. El nostre micromón és el nostre i aquí les normes només les imposen els versos.
Ens abracem. I és que l'amor sempre pot més que la por. El contacte parla per boca de la sinceritat i la pell no menteix.
Comencem l'acte amb quatre paraules per aquells que ens han deixat, sense deixar de deixar-nos els seus mots, que perduren més enllà d'un cos.
Alguna llàgrima rebel que es nega a no suïcidar-se sobre el tapet, davant l'emoció del reconeixement unànime. La signa una tal Marta, la baronessa de la colla. I és que avui no ens sentim entre poetes, el mot és massa complex i nosaltres som prou més senzills, talment com la paraula "amics".
Ben segur hi haurà dies que la creativitat no trobarà els versos perduts als llimbs, ben segur que hi haurà jorns que el vent deixarà de bufar i arrossegar paraules, però l'amistat sobreviurà. Sobreviurà al vent, a la calma, als versos, al full al blanc, a la mudesa del nerviosisme i fins i tot a les pandèmies...
Qui diu que no val la pena escriure poemes en aquests temps moderns.