dilluns, 27 de novembre del 2023

Alma de Lobo en L'Ametlla de Mar

 Ayer presentamos Alma de Lobo en l'Ametlla de Mar. Después de tanto tiempo y 17 publicaciones, la gente me sigue recibiendo con el mismo cariño que al principio y, en verdad, es muy de agradecer. La sala se llenó y la trabajada presentación que hizo mi amigo Enric Franch, no tuvo fisura alguna. Una muy buena entrevista con la que supo destripar la novela, sin revelar nada y además incitando a la gente a preguntar.

El público estuvo participativo y activo, hecho que hizo la presentación más amena. Al final la tradicional firma de libros y las, siempre bonitas, charlas con los lectores.

Quiero agradecer la presencia de alcaldesa y regidores del ayuntamiento, el trabajo que realizó Enric Franch, el soporte de la gente de l'Ateneu Calero y en definitiva a todos aquellos que ayer quisieron estar presentes en el acto.














diumenge, 19 de novembre del 2023

Presentación de Lágrimas de Sal en Alcalà de Xivert

 El pasado 18 de noviembre de 2023, nos desplazamos a Alcalà de Xivert (Castellón) a presentar la novela romántica Lágrimas de Sal, una historia de amor infinita, en la sede de la asociación Xivert Històric.

Como siempre, los amigos de Xivert, nos recibieron con mucha calidez. Los asistentes participativos y atentos, se mostraron interesados, bastante interesados en mi trabajo y por el futuro próximo.

Es un placer entrar en contacto con los lectores, de una manera directa y, porqué no decirlo, crear unos bonitos lazos de amistad.

Os dejo unas fotos del momento.

Gracias Xivert Històric.








Últimas novelas

 Este año tenemos muchas novedades en cuanto a novelas. Aquí os dejo las sinopsis de las últimas.

“Lágrimas de Sal, una novela romántica de amor infinito”, es un drama pasional que narra la insólita relación que mantiene el protagonista con la mar. Obra costumbrista, situada en los años 40, nos muestra la dureza del trabajo de los marineros en la postguerra. Sobrevivir nunca ha sido fácil para ellos.

Arnau, un niño de una familia de pescadores, pierde a sus padres a edad temprana y este hecho le obliga a madurar antes de lo previsto para poder mantener a la familia. Cuando Laia, una joven rebelde bien situada, entra en escena, todos sus planes se desbaratan.

Amor, pasión, sexo, dulzura, lucha, audacia, astucia, magia, esperanza, suspense…

El autor entremezcla realidad y ficción en una novela que, sin duda, no podrás olvidar.

 

Semanario L’Ebre de 2 de octubre de 2020

La narración de Martí tiene un halo poético que recorre toda la novela. Una obra admirable tanto por el planteamiento como por el dibujo de sus trágicos personajes.

                                                                   Eduard Sánchez (Cronista cultural)

La aparición de una prostituta destripada, a los pies de la escultura del Ángel Caído, en Tortosa, se convierte en una auténtica pesadilla para la División de Investigación de la policía autonómica. Todo apunta a que un asesino serial anda suelto. El sargento Fred Brennan (El Lobo), en sus horas bajas, tendrá que tomar decisiones más que difíciles. La sangre ocupa las calles y las mentes de los protagonistas. El diablo ha decidido hacer justicia y ya nadie está seguro, ni tan siquiera la policía.

Un thriller intrigante, donde la investigación va más allá de lo imaginable.

Muertes, sufrimiento, dolor, amor, sexo, alcohol, drogas, el más allá... Y la negrura de las fauces de la noche.

Alguns em defineixen com una persona optimista de mena. És per aquest motiu, que he volgut fer una mirada crítica i a la vegada irònica a tot allò que dia a dia ens va rosegant el ventre. La nostra societat, on només existeix un sol Déu: els diners, ens ha anat abocant cap al precipici del conflicte permanent, la pèrdua de l'ètica humana i dels valors morals. Davant d'aquest fet, tan sols et queda aferrar-te a la vida amb humor o invertir en psiquiatres. Feu-me cas, trieu la primera opció, és força més natural.

Amb els ulls de l'Àngel, és un dietari del 2022 que pren el nom del meu bloc. De fet, no és més que això, un recull de totes aquelles situacions quotidianes que en el transcurs d'aquest any m'han cridat l'atenció d'una manera o d'una altra. Ben segur que en moltes de les circumstàncies que aquí exposo us sentireu identificats.

 


 






dilluns, 19 de juny del 2023

Detalls del dietari Amb els ulls de l'Àngel

 

25 d’octubre de 2021

A mig matí he anat a portar uns documents a la impremta. La feina ja les té aquestes coses tan importants. Mai no m'ho van explicar quan vaig decidir dedicar-m'hi de manera vocacional. En aquell temps ⸺ja fa més de trenta anys⸺, n'estava convençut que podia canviar el món. Ara tinc els meus dubtes raonables —digueu-me vell—.

No sé el per què, però les cames, com si fossin les d’un autòmat, m’arrosseguen el cos a transitar cada dia pels mateixos carrers de sempre.

Inicio el trajecte i observo que a La Caixa la cua és perpètua; els rucs seguim omplint el graner de l'amo. A més, ara has de demanar hora per buidar les alforges, Déu meu!

En arribar a la casa de quatre façanes sempre em fuig la mirada a la cantonada més bruta. Avui no el veig i les cabòries m'aborden; les empenyo, però em guanyen. A propòsit d'això, no us ho puc confirmar amb exactitud, però diria que almenys cinc persones ja m'han preguntat per la salut —dec fer força mala cara—. Segueixo caminant i al bar de la següent cruïlla veig els quatre de sempre:

            —Ep! Tot bé?— em pregunten, alçant la copa glaçada de cervesa.

            —Anem fent!— La mateixa resposta de cada cop que hi passo.

            L'home de jaqueta verd esperança, que mai ha vist el sol, a la dreta.

            ¡Para hoy la suerte! —crida, com si ell n'hagués tingut algun dia.

            El verduler em saluda. Tot i que la parada fa goig sempre el veig guitant el mòbil. Segurament deu tenir molts seguidors a Instagram, a la botiga no tants.

            Quan estic a l'altura de cruïlla principal del poble —per descomptat convertida amb illa de vianants—, m'adono d'un nou ornament a l'espai públic —un cop més a la cantonada més pudenta—; faig com si no el veiés. Em dol! «Mentre camino el petit trajecte que em resta fins a la impremta cavil·laré que li dic», penso. Un parell més que m'aturen; un altre bar amb els mateixos de cada dia, que em fan la rialla, i ja hi soc. Despatxo amb el dissenyador gràfic —un tipus trempat— i enfilo el recorregut a la inversa. Mira que hi ha llocs per tornar, però les cames a la seva fotuda bola.

El martell pneumàtic segueix foradant el meu cervell amb el nou ornament de la cantonada. És curiós, sembla que no ha cridat l'atenció de ningú, tot i que la via està força transitada. Ja soc a la seva alçada. Quan s'adona de la meva presència s'encongeix, com la carn envasada. Puc olorar la por i alguna cosa més. El blau dels ulls minúsculs em demanen perdó, talment com si hagués assassinat algú. Tot i la barba poblada i descuidada és jove. No més de vint-i-set, diria jo. Em finta la mirada, avergonyit.

            Es un Boyero de Berna? —L'interrogo, assenyalat el gos preciós que jeu al seu costat buscant el recer de l'amo, que evidencia que en necessita mes que ell.

            —em respon—. No hablo muy bien español. No sabía que no se podía tocar.Duu una guitarra més atrotinada que ell mateix —bé, potser és massa dir— i un petit amplificador a piles, que ves a saber d'on l'ha reciclat.

            ¿Quién ha dicho que no? —li responc— La música es la mejor medicina para el alma. ¿Tocas bien?

Encongeix les espatlles i abaixa el cap, com un gos apallissat.

            Tienes la timidez necesaria para ser un virtuoso. Venga, dale ya que sino hoy no vas a comer.

            No em vaig equivocar, realment feia parlar la guitarra. Tota l'amargor que havia arrossegat durant la vida la transformava en notes dolcíssimes.

            Vaig agafar la distància suficient per veure i no ser vist. Amb els ulls clavats a l'asfalt desgastat, com ell, va seguir interpretant aquella bellíssima melodia, mentre el Boyero se'l mirava amb admiració. Ningú més es va dignar a escoltar-lo un instant. Potser és que la definició d'artista és: aquell o aquella  que surt a Telecinco o és fill de famós. Ho buscaré a la Viquipèdia.

            A la tarda ja no estava. Si aquell dia va poder omplir l’estómac o no, només ell i el Boyero ens ho podrien certificar. Jo me la jugaria, sense por a perdre, que no va morir precisament d’un empatx.

#ambelsullsdelangel #angelmarti_escritor



dimarts, 16 de maig del 2023

Presentació del dietari Amb els ulls de l'Àngel, a Tortosa

I finalment arriba la primera presentació d'aquest Dietari irònic 2022, Amb els ulls de l'Àngel, editat per LinX edicions. 

Serà el dimarts vinent 23 de maig, a les 19.00 h, a la biblioteca de Tortosa. La presentació serà a càrrec de Jesús M Tibau, que ens proposo un joc amb la participació del públic assistent.

L'aposta de Tibau, es basa en el fet que la gent que assisteixi a la presentació, escrigui el seu dia particular, a tall de dietari; nosaltres també ho farem. No cal que sigui de tot el dia, en tenim suficient en què ens parlis de les darreres hores. Durant la presentació els llegirem i els comentarem tots plegats.

La proposta l'ha anomenat: de dietarista a dietarista. Serà una manera divertida de passar la tarda.

T'esperem!




dilluns, 15 de maig del 2023

Presentació de "Hi entra de puntetes la llum"


Us deixo la presentació del darrer llibre de l'amic Jesús M Tibau, "Hi entra de puntetes la llum". Un poemari carregat de fets quotidians, senzills i tendres. Sempre és un goig rebre als amics, en aquesta gran família, que és l'Ateneu Calero. L'editor, Eduardo Margaretto és un nou rapitenc que ha sabut impulsar la cultura, al que ja és el seu poble. Ricardo Gascón, un dels ideòlegs, juntament amb Tibau, dels Dillums d'Arts al Forn, s'ha convertit en el principal promotor cultural de Terres de l'Ebre. Tots tres formen un gran equip, que mai deixa indiferent al públic assistent. Aquest cop, van aconseguir, fins i tot, fer plorar fins i tot a Zeus.
Tot un plaer compartir aquest dia amb vosaltres.