Critica en La Clave Literaria

Os dejo esta crítica literaria de Manuel Fernández en La Clave Literaria.

BAJO EL SIGNO DEL LOBO

ALMA DE LOBO

—Ángel Martí

SINOPSIS:

Saga novelística protagonizada por el sargento Brennan —más conocido como Lobo, descendiente de la tribu Blackfeet y residente en Tarragona— y por su alumno Nil Gibert, ambos adscritos a una determinada división de los Mossos d’Esquadra.

Personajes insólitos, ritos ancestrales, vidas complejas, apasionadas historias de amor, rastros imposibles y caminos sin retorno. Un paseo por la perversa mente del ser humano.

OPINIÓN:

Ángel Martí, tal y como reza en la solapa de sus obras, ha trabajado más de treinta años como policía. Por tanto, domina el tema criminal y sus variopintas vertientes, y se le nota. De casta le viene al galgo —o, mejor dicho y en este caso, al Lobo—. Sin embargo, no estamos ante el típico profesional con callo que aprovecha su experiencia para sumergirnos en un mundo hiperrealista negro y macabro salpicado de trasfondo social. No, para nada, pues Ángel Martí ha preferido darle algunas vueltas de tuerca adicionales al asunto con tal de huir de los tópicos del género y así crear un universo de sorprendente originalidad: el del realismo mágico policial. No había yo visto nada semejante en el pasado, desde luego, una apuesta a priori harto arriesgada, ya que pudiera parecer que la fantasía y el crimen forzosamente han de repelerse. Pero resulta que no, que nuestro buen amigo Martí ha saldado el reto con una nota excepcional, en mi opinión. En sus relatos vamos a encontrar un poco de todo, un cóctel apto para todo tipo de público, así se trate del de los amantes del relato histórico, el de aventuras, el de misterio o el de la ciencia ficción. Rien ne va plus, amigos míos.

En la primera de estas novelas, y a modo de flashbacks, iremos conociendo el origen de la leyenda del sargento Brennan así como el proceso de reclutamiento de Nil. Y también veremos cómo ambos se enfrentan a la resolución de un cruel asesinato. En la segunda, en cambio, han de esmerarse en la persecución de un asesino en serie. Y como en esto de las redes ya sabemos cuánto molestan los spoiler, dejémoslo aquí

Decir que ambas obras son adictivas como una mala cosa, que están perfectamente estructuradas, que la narración es ágil y de elegante factura. Que te atrapa, hombre, que te atrapa y no te suelta. Diversión y evasión, amigos míos. Y mucha clase. Mi aplauso para el padre de la criatura. O de las criaturas. Y si viene el Lobo, pues mejor.

Manuel Fernández

 

Des del pensament dels filòsofs, d'Albert Guiu

Intentar fer una crítica de qualsevol obra del poeta, fill de Flix, Albert Guiu Bagés és força agosarat. Guanyador de diversos premis literaris importants i referencia l'iteraria obligada de les Terres de l'Ebre, aquest professor de llengua castellana a l'institut de Gandesa, domina el llenguatge poètic, tant en castellà com en català, com pocs escriptors i per tant el crític té moltes possibilitats de no estar a l'altura de l'obra. Però tant se val, tot i aquest risc evident, no m'he pogut estar d'escriure aquest post sobre el darrer poemari de Guiu, "Des del pensament dels filòsofs", que ha publicat l'editorial Neopàtria. El fet de no ser, ni pretendre ser crític, em disculpa.

En aquesta, la seva vuitena obra, l'Albert, tal com ens té acostumats als que el seguim des de fa temps, ens mostra allò que tant li agrada, a partir d'un raonament profund d'algun autor, juga a deixar fluir tota aquesta inesgotable tempesta de mots, encadenant-los, com només ell sap fer, per acabar parint una personal, original i magistral traducció al llenguatge poètic. Si jugar a aquest joc ja és complicat amb bocins d'obres de narrativa o poesia d'altres autors, com li podem llegir al Facebook força sovint, en "Des del pensament dels filòsofs", arrisca fins al límit, desxifrant la profunditat de les idees d'una cinquantena de filòsofs, que amb paraules seves: "... ens han brindat la generositat del seu talent..."

S'atura en aquest, ara escardat, mirall del pensament, cerca pacient la profunditat del missatge, que fa seva, i la transmuta en versos d'una complicada senzillesa, que atrapen al lector en una teranyina de preguntes i sentiments que l'obliguen a cavil·lar mil coses que potser mai s'havia plantejat. 

Així doncs, en aquesta darrera obra, el professor Guiu, ens torna a demostrar que no hi ha límits en el procés creatiu d'aquest home: senzill, afable, proper, discret, planer i absolutament generós amb qualsevol que se li apropa. Que mai decep i continua sent una aposta segura per tots aquells lectors que cerquen llibres especials, llibres d'aquells que han d'habitar la tauleta de nit per anar sent rellegits un cop i un altre per poder esprémer tot el dens i nutritiu suc que l'autor ens amaga en cada vers i que ens regala una dolçor, de vegades discretament amarga, d'aquelles que perduren.

Així doncs, he d'acabar dient, des de la meva modesta opinió que, "Des del pensament dels filòsofs" de l'Albert Guiu, està destinada a convertir-se en una de les obres indispensables de la nostra literatura i que cap amant de la poesia intimista pot deixar de recrear-se en la seva lectura.

Àngel Martí

Les coses com a tals, no existeixen
Berkeley

Si les idees neixen de les coses:
la tristor cridanera d'un taüt mut,
el ball de la saliva d'un pastís,
el vol de papallones d'una joia,
l'enyorança de llegir un llibre, 
l'admiració de cada color del camaleó.
El taüt, el pastís, la joia, el llibre i el camaleó,
no existeixen.

Albert Guiu Bagés
(Des del pensament dels filòsofs)