divendres, 28 d’octubre de 2022

Pare, poema

Pare

I fores fill, pare i iaio... i amic
i bou
i llàgrima dolça que empresones
i ham, peix, rumb i alegria.
I fores proa i escandall,
olivera, arrels i brots
i un somriure i un bes infinit
i sol i sal
i escata lluent en la foscor.
I fores força i empenta
i mà oberta on aferrar-se,
disbauxa i seny que s'encomana.
I fores esforç i treball,
esperit i lluita,
conseller i mirall,
marit i aplec.
I fores mare de palangre
i esquer fresc,
baferol que infla veles
i timó que marca el rumb.
I fores mestre i estela,
quilla i pal major
i albada que ens desperta dels malsons
dia a dia
i somnis i esperança i redòs.
I fores fill, pare i iaio... i amic
i fores nostre i fórem teus
i ho fores tot.

                            Àngel Martí



dilluns, 17 d’octubre de 2022

De vegades les lletres escriuen amistat.

 Palamós a 16 d'octubre de 2022.


L'amistat és aquell punt màgic on un dia qualsevol, a l'atzar, dues energies conflueixen, s'entremesclen i ens transmuten en el goig d'escoltar sense complexos.
I exactament és el fet que es va produir dissabte a la presentació de "Bajo el signo del Lobo", a Palamós. El destí es va confabular sota l'absis de la Capella del Carme, creant una mena de força sobrenatural que teixí una teranyina d'emocions difícil d'explicar. La connexió entre els éssers humans o germina de forma natural o es converteix en un mur d'espines infranquejable. A Palamós va germinar... amb força, amb molta força. Tots vam ser un i un i un era tots.
Alguns dirien que ho va provocar la sonoritat immillorable de la capella, altres potser el poder que tenen els llocs sagrats, tot i que un no sigui creient, i a mi m'agrada pensar que és la puresa de les ànimes que s'apleguen. Fos el que fos, el cert és que van néixer uns lligams que ben segur perduraran en el temps.
Gràcies Enric Marsal.





dimarts, 4 d’octubre de 2022

Els que ens queden

Durant tot l'any, l'Ateneu Calero de l'Ametlla de Mar duu a terme infinitat d'actes culturals: sortides al territori, presentacions de llibres, debats conferències, cursos d'escriptura, clubs de lectura, projeccions de pel·lícules, mercats d'art... Però des del meu punt de vista l'acte més important de la temporada és el que dediquem una estoneta als nostres iaios. Són ells els que més necessiten el nostre redòs, la companyia, un bes o senzillament una mirada d'aquelles que diuen més del que són. Des dels nostres inicis, aquest va ser un dels pilars claus de la filosofia de l'Ateneu: està al costat de la gent gran i oferir la integració social als nouvinguts a casa nostra.

L'1 d'octubre va ser declarat com el dia internacional de la gent gran. Quan es declara un dia internacional d'alguna cosa, és perquè la societat, sense voler, l'oblida i intenten que d'aquesta manera es recordi. Ben mirat és trist. En les societats antigues, n'eren força més conscients de la saviesa acumulada pels grans. Ells eren els que lideraven les tribus i als que se'ls hi demanava consell abans de prendre cap decisió.
Avui en dia les coses han canviat. La frenètica velocitat en què avancem cap a l'anomenat progrés, va deixant enrere a aquells que els hi comencen a fallar les cames per poder pujar al tren de la vida. Gairebé ningú recorda que si ells no haguessin existit, nosaltres no hi seríem. Ningú recorda que han estat ells els que han construït tot allò que som avui en dia i tampoc ningú recorda que els que un dia ens van cuidar i fer grans amb molt d'esforç, ara, ens necessiten, encara que sigui una estoneta.
És per això que cada any, almenys un parell de cops, la gent que formem l'Ateneu Calero, ens apropem a l'Onada per fer-los, com a mínim un matí, una mica de companyia. Perquè sàpiguen que algú els recorda, els té en compte, els valora i a més, encara pot aprendre d'ells.
La vellesa és un estadi de la vida per la qual tots inevitablement hem de passar. Potser cal que ho recordem de tant en tant.
Se'ns imposen moltes coses importants diàriament, però hauríem de recordar que només t'adones de quines són les realment preuades, quan les perdis... i és massa tard.
De cor us dic, que és l'acte més gratificant que fem en tot l'any.
Iaies i iaios, gràcies per obsequiar-mos amb un bocinet del vostre temps.







Presentació de Bajo el Signo del Lobo a Tortosa

Després d'uns mesos d'aturada, Bajo el Signo del Lobo, torna a sortir al carrer. Fred Brennan necessitava un descans: massa xafogor aquest estiu per a un home que li agrada el fred.
Es va retrobar amb els lectors en un dels espais d'aquells que a ell més li agraden: El Forn de la Canonja de Tortosa; en la trobada dels Dillums d'arts al Forn: entre amics.
El mestre de cerimònies va ser l'amic Jesús M Tibau i com no podia ser d'una altra manera, ens va acompanyar l'omnipresent Enric Franch, amb la seva guitarra.
Va ser una presentació diferent -aquesta colla dels Dillums sempre et sorprenen-. Vàrem encetar l'acte de manera molt seriosa i ens van fer una ensarronada en la qual vam acabar recitant la Caperucita Feroz del Gurruxaga.
Va haver-hi intervencions força interessants per part del públic, molts dels quals ja havien llegit la novel·la, fet que va aconseguir que la presentació fos força dinàmica.
Són els actes com aquests els que et reforcen i t'empenyen a seguir endavant. La proximitat amb els lectors et nodreix sempre d'energia.
He d'agrair al Jesús la seva predisposició, des d'un bon principi, per presentar aquesta novel·la, a l'amic Enric Franch perquè sempre hi és on se'l necessita, al Forn de la Canonja per cedir-nos l'espai, al Rafa Ricote i al Ricado pel muntatge que ens tenien preparat i que de debò ens va fer riure molt i en definitiva a tota la colla dels Dillums d'Arts al Forn que ens van voler acompanyar en aquest dia.
La propera sortida del Lobo, al club de lectura de la llibreria La Romàntica d'Amposta, el 17 d'octubre a les 20.00 h. Si voleu saber una mica més de la novel·la i els seus protagonistes allí estarem.

Us esperem.