dimarts, 28 de setembre de 2021

Absolc el temps

De vegades remeno entre aquells llibres que fa temps aferren pols a les estanteries de casa. Obres que un dia vas llegir i que et porten records. Fa uns dies em va caure a les mans un petit poemari de Zoraida Burgos "Absolc el temps", de 2012 i no em vaig poder estar de rellegir-lo amb la calma que t'aporta la maduresa, i tornar a gojar-lo.


Us en deixo un de curt, degusteu-lo en calma.

La flaire dels buscalls,
sense flors ja, enganxosos,
s'escampa sobre el camp, vora el forn.
Fa calor.
Inhalem l'espesseïda olor,
en fem un salm,
un fil que ens indiqui el camí de tornada.

Zoraida Burgos



dissabte, 25 de setembre de 2021

Josep Igual i els dies

El diari personal o dietari és un tipus de text on l'autor escriu les seves experiències, somnis o comentaris sobre la realitat a partir d'entrades sota la data del dia. En un principi serveixen per portar un registre d'esdeveniments vitals i són per a ús privat, tot i que molts es publiquen, constituint un gènere de la literatura (concretament de l'autobiografia). Hi ha diaris de tota classe, temàtics, epistolars, com a esborranys de les memòries i els més moderns diaris a Internet, que han adoptat el format de blog.

Les entrades poden variar en periodicitat i poden estar dirigides a una segona persona en forma de carta (sigui la personificació del diari, un personatge inventat o algun referent real) o bé ser reflexions en primera persona.

Al llarg del segle xx ha esdevingut una de les tipologies textuals més practicades pels escriptors europeus, sobretot durant la Primera i Segona Guerra Mundial, ja que és un tipus d'escriptura fragmentada i discontínua, capaç de reflectir el món contemporani.

Alguns escrits literaris són diaris ficticis, ja que la forma permet l'expressió de sentiments i un punt de vista parcial (en teoria literària es parla de narrador intrahomodiegètic) que involucra el lector per la seva proximitat als fets. També augmenta la versemblança d'allò narrat.

Si parlem d'escriptors del nostre territori que hagin destacat en aquest gènere, sense dubte, el que no pot faltar és el desaparegut Josep Igual. I és per això que avui us vull presentar aquest "Josep Igual i els dies" en el que 29 autors li han volgut retre un merescut homenatge, en forma de dietari, com ell ho hagués fet. El llibre, editat per Petròpolis compta amb el suport d'Òmnium Cultural.
Passegeu-vos per aquestes vivències, n'hi han per a sucar-hi pa.
Josep allà on siguis, va per tu.



diumenge, 19 de setembre de 2021

Fila zero 2021 09 17 DUNE


L'Ateneu Calero enceta nova temporada de Fila Zero, de la mà de Montse Cateura i Enric Franch. A més també estrenen sintonia i caràtula. Recordeu que si voleu estar al dia de les estrenes de cinema i de les millors sèries de televisió no us podeu perdre el Fila Zero.

diumenge, 12 de setembre de 2021

Recomano: "Outremer" de Luter-Bliset

Avui us vull recomanar una novel·la que m'ha traslladat a altres temps. Mentre llegia semblava que estava vivint les esfereïdores situacions que els personatges han de suportar. Podria ser una novel·la històrica o també una obra de ciència-ficció. La realitat: una barreja perfectament amanida d'ambdues. Ens transporta a 1183, temps de creuades, a les batalles entre islamistes i cristians, i ens planteja situacions que ens faran cavil·lar. No vull destapar res més, descobriu-la per vosaltres mateixos, us garanteixo que és una obra força especial.

Títol: Outremer
Autor: Luter-Bliset
Editorial: LinX edicions
Págines 260
Idioma: Català



divendres, 3 de setembre de 2021

Avui us deixo una Tanka.

Originàriament, a la darrera meitat de segle VIII, el terme tanka s'utilitzava per a distingir els poemes breus dels més llargs, anomenats chōka (長歌? poemes llargs). Amb tot, als segles IX i X, a partir de la recopilació del Kokinshū, el poema curt esdevingué la forma dominant de la poesia al Japó i la paraula waka es va convertir en el nom estàndard d'aquesta forma. A principis de segle xx, el poeta i crític Masaoka Shiki va reviure el terme tanka i afirmava que la poesia waka havia de ser renovada i modernitzada.

Consta de 31 síl·labes repartides en 5 versos plans sense rima, que segueixen la mesura 5-7-5-7-7.Es compten totes les síl·labes.

La tanka es dona a conèixer en la literatura catalana en la primera meitat del segle XX amb Carles Riba, que en fou un gran conreador. Moltes tankes seves apareixen en Del joc i del foc (1946). També han treballat aquesta composició Màrius Torres, Salvador Espriu i Rosa Leveroni. Igualment han conreat la tanka els poetes mallorquins Llorenç Moyà, al seu recull Debades t'obren solcs els navilis, Ulisses, i Rafel Jaume en Poemes 1982-83. També ho ha fet Josep-Ramon Bach en Desig i sofre.

Les tankes parlen principalment de la vida humana, de tot allò vinculat als sentiments de l'ésser humà i la natura. Habitualment s'utilitza el pas del temps, l'efimeritat de l'existència humana i la fugacitat de tot i dels elements quotidians. Es tracta d'una poesia contemplativa i emocional; la natura s'hi empra com a element simbòlic i referencial, amb el qual es fan visibles els sentiments humans i l'adveniment còsmic de cada individu. A aquestes idees centrals s'uneixen conceptes fonamentals com la subjectivitat, la transcendència i la no-perdurabilitat que hi ha en l'interior de cada ésser humà.

Tanka XI

Acaronar un cos nu,

tastar la pell suada,

ensumar un gest

insinuant i tendre...

I llegir–te l’ànima.

                               Àngel Martí



dimecres, 1 de setembre de 2021

La veu de Neus Sala

Destí. Hola Àngel, bon dia. M’agradat moltíssim el teu llibre, amb totes aquestes històries de vida que es van unint pels fils invisibles del destí aquest que anomenen quan es produeix un fet extraordinari que tant pot ser negatiu com positiu. Aquell que ens fa aflorar múltiples sentiments i emocions i ens dona la dimensió de que tot està escrit. He sentit els personatges propers i les seves vivències m'han emocionat quan el destí ha sigut cruel amb ells.

Alhora el llibre m'ha fet recordar, creant una connexió molt potent amb ell. Fa molts anys vaig recollir un grapadet de sorra volcànica a on hi havia Olivines, ven bé sense saber perquè ho feia. Les vaig guardar en un recipient d’artesania de l'illa i allà es van quedar. Fins que va arribar el dia que el destí es va fer present i en va fer obrir la tapa i aquelles olivines van començar a sortir. A hores d'ara queda una.

Moltes gràcies Àngel no et pots arribar a imaginar del que m'ha fet prendre consciencia PELL DE SORRA I ESCATES.


Gràcies a tu Neus per aquestes paraules tan belles. Ben segur que l'olivina que et queda serà la màgica.