De vegades remeno entre aquells llibres que fa temps aferren pols a les estanteries de casa. Obres que un dia vas llegir i que et porten records. Fa uns dies em va caure a les mans un petit poemari de Zoraida Burgos "Absolc el temps", de 2012 i no em vaig poder estar de rellegir-lo amb la calma que t'aporta la maduresa, i tornar a gojar-lo.
Us en deixo un de curt, degusteu-lo en calma.
La flaire dels buscalls,
sense flors ja, enganxosos,
s'escampa sobre el camp, vora el forn.
Fa calor.
Inhalem l'espesseïda olor,
en fem un salm,
un fil que ens indiqui el camí de tornada.
Zoraida Burgos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comentaris