El diari personal o dietari és un tipus de text on l'autor escriu les seves experiències, somnis o comentaris sobre la realitat a partir d'entrades sota la data del dia. En un principi serveixen per portar un registre d'esdeveniments vitals i són per a ús privat, tot i que molts es publiquen, constituint un gènere de la literatura (concretament de l'autobiografia). Hi ha diaris de tota classe, temàtics, epistolars, com a esborranys de les memòries i els més moderns diaris a Internet, que han adoptat el format de blog.
Les entrades poden variar en periodicitat i poden estar dirigides a una segona persona en forma de carta (sigui la personificació del diari, un personatge inventat o algun referent real) o bé ser reflexions en primera persona.
Al llarg del segle xx ha esdevingut una de les tipologies textuals més practicades pels escriptors europeus, sobretot durant la Primera i Segona Guerra Mundial, ja que és un tipus d'escriptura fragmentada i discontínua, capaç de reflectir el món contemporani.
Alguns escrits literaris són diaris ficticis, ja que la forma permet l'expressió de sentiments i un punt de vista parcial (en teoria literària es parla de narrador intrahomodiegètic) que involucra el lector per la seva proximitat als fets. També augmenta la versemblança d'allò narrat.
Si parlem d'escriptors del nostre territori que hagin destacat en aquest gènere, sense dubte, el que no pot faltar és el desaparegut Josep Igual. I és per això que avui us vull presentar aquest "Josep Igual i els dies" en el que 29 autors li han volgut retre un merescut homenatge, en forma de dietari, com ell ho hagués fet. El llibre, editat per Petròpolis compta amb el suport d'Òmnium Cultural.
Passegeu-vos per aquestes vivències, n'hi han per a sucar-hi pa.
Josep allà on siguis, va per tu.
