dimecres, 18 de gener del 2017

#Poema A La llum d'un gresol

A la llum d'un gresol

Et lluiré cada albada de maig
amb la claror d'un esmolat somriure,
amb converses de nines despullades
que pentinen el teu rostre de llum.

Et lluiré cada matí de juny,
tremolament amanollats d'estima,
amb l'escot generós que el sol espia
i el remenar d'uns malucs en embat.

Et lluiré els migdies de juliol
que amb orgull et voldran dibuixar l'ombra,
al xiulet al teu pas, d'un rossinyol
que alçarà el vol per regalar-te fresca.

Et lluiré els capvespres d'agost
mentre els estels i la lluna fan gresca,
en aquell instant en què el dia fuig
i t'acarona el cos la nit en festa.

I et lluiré en encetar el setembre,
els octubres de pàmpols fent corriol
i als hiverns arraulits sota les vànoves,

estimant-nos a la llum d'un gresol...

Angel Martí


5 comentaris:

  1. Ets un gran poeta. No m'estranya gens que guayes algun que altre premi literari

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com es noten els amics! Gràcies Josep, en el guanyar premis també juga la sort.

      Elimina
  2. M'encanta Àngel, com sempre, els teus poemes tenen un tarannà que m'arriba.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme, els teus a mi, ja saps que també.

      Elimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Comentaris