El seu nom llibertat
Avui, guaitant entre els barrots estrets
d'aquesta angosta cel·la...
l'he vist!
Era lluny, tal vegada massa lluny,
esmunyint-se entre cantonades
amb fetor d'orins de gos mascle
que marca terreny.
Arrapant-se temorosa de fanal en fanal,
cercant la llum de les bombetes foses
per la tempestat eterna
d'uns convençuts Deus immortals,
que ni són divinitats, ni són imperibles.
I l'he vist arribar, vergonyosa i convençuda,
voleiant ales obertes que empenyien l'alè
d'un poble que respira,
que està viu, que l'abraça sense por
al furt violent dels seus dies.
I orgullosa m'ha mirat als ulls ebris de sal
i m'ha confessat
que no vol morir en aquesta terra.
Avui, guaitant entre els barrots estrets
d'aquesta angosta cel·la...
l'he vist!
El seu nom, Llibertat!
Àngel Martí Callau
