dimecres, 25 de març de 2020

Matí de pluja


Et lleves amb l'albada, és d'un gris
d'aquells que es precipita, a poc a poc,
amb les minúscules gotes de pluja
que passegen la finestra del dia
en una cursa que morí en el repeu.
Un colom s'ho mira des d'una morera
que vol tornar a néixer amb la primavera,
que es fa esperar com els dies de sol.

Els tolls dibuixen cercles tan efímers
com les hores que transiten, silents,
entre l'asfalt desert i els pensaments
per tots aquells que van fugint per sempre.
I remenes el cafè del matí,
tebi com l'esperança de tornar,
i encens el primer cigar de molts,
i es va consumint com el temps dels somnis.

                                             Àngel Martí, 25 de març de 2020


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris