El meu resum d'aquest Sant Jordi 2023

 
    Deixem un altre Sant Jordi enrere. Intens, com sempre, com cada any. Aquest ha estat tot un cap de setmana. L'iniciàvem el dissabte 22, amb el ja tradicional esmorzar d'autors de Terres de l'Ebre, al Forn de la Canonja de Tortosa. L'Acte organitzat pels companys de Dillums d'Arts al Forn i Òmnium Cultural, és un retrobament d'amics i nous escriptors, al voltant d'una taula. A les nou del matí, hi érem gairebé la totalitat. La literatura, l'eix transversal de les converses. La Dolors, presidenta d'Òmnium Cultural Terres de l'Ebre, presentant un nou projecte per salvaguardar la nostra llengua. Aquest cop, contribuint a carregar textos en català al GPT4 ⸺intel·ligència artificial⸺, perquè pugui reconèixer la nostra parla. Unes copes de vi, la fotografia de família, quatre acudits i a enfilar la ruta d'actes que ens havien cuinat a foc lent.
    En el meu cas, la signatura de llibres de Sant Jordi, al poble, es va avançar un dia, ja que el diumenge estava programada la diada al Castell de Sant Jordi, com n'és tradició. A les onze la convocatòria. Els nervis de sempre, la cervesa fresca de sempre, els amics de sempre i els seguidors cercant aquella signatura de la darrera novetat. Queda lluny aquell 2012, quan Llàgrimes de Sal, la meva primera novel·la, em va fer debutar com a autor local, a la Plaça Nova; però ús ben asseguro que cada Diada la il·lusió continua sent la mateixa. Quan un pensa en els milers d'exemplars que hi ha a les llibreries i pels carrers ⸺i ja no parlem d'Amazon⸺, i veu que algú remena per les parades i acaba triant el teu ⸺que gairebé és un miracle⸺, t'omple de joia. El matí va estar força bé. A la tarda, es van haver d'ajornar les signatures, per un glop de deu minuts que ens va voler fer una broma de mal gust. L'endemà, 23 d'abril, a primera hora a comprar les roses per a les persones estimades. En tinc sort jo, en vaig haver d'adquirir un bon grapat. A continuació a Tortosa, a intentar signar més llibres. A les onze, els amics de les associacions Ilercavona i Tortosa Templera ens havien muntat una paradeta davant el restaurant Lo Portal del Tamarit. Aquí hem d'agrair a la Marina, propietària de Lo Portal del Tamarit i a Josep Miquel Martínez, president d'Ilercavonia i Tortosa Templera, que van ser els organitzadors. Va estar força concorregut. Feia goig veure remenar i fullejar els llibres als vianants que passejaven sota un sol d'escàndol. A la parada érem tres autors: la poeta Conxita Jiménez, l'escriptora Verónica Martínez i un servidor. Amb la Conxita ja fa anys que som amics, però amb la Verónica ⸺tot i haver llegit totes les seves obres⸺ no ens coneixíem personalment. Em fa fer molta il·lusió coincidir amb l'autora alacantina, ja que és un dels meus referents. Des del primer moment es va crear una sinergia magnífica entre tots tres i és que el Sant Jordi ja les té aquestes coses. Vàrem anar signant a un bon ritme, fins i tot vàrem improvisar un recital poètic, que va fer que més gernació s'acostés. A l'hora de dinar se'ns va afegir la poeta tarragonina i amiga, Carme López: abraçades, petonets i anècdotes que no cal relatar... Amb dues copetes de vi i un sol que feia suar l'asfalt, cap a la biblioteca de Tortosa a continuar amb les signatures. Ep! Aquí ens vàrem trobar amb el pitjor enemic dels escriptors: el Barça-Atlètic de Madrid, ni una ànima fins a acabar el partit. Encara vàrem tenir el consol que va guanyar el Barça. Això no obstant, el que si vàrem poder fer va ser la ja també tradicional entrevista pels amics de BiblioOnes. Tot d’una, ja gairebé esgotats, cap a la llibreria Viladrich de Tortosa. Els carrers de gom a gom, quasi intransitables, roses i llibres a dojo... Com no podia ser d'una altra manera, vàrem arribar amb retard. A la llibreria immenses coles de gent cercant la seva lectura preferida. Més coneguts, més abraçades, més signatures, més somriures... I cap a casa a descansar.
    Poso TV3 i qualifiquen aquest Sant Jordi com el millor de tots els temps. Les vendes han estat milionàries.
    Segurament no estarem mai entre els més venuts, potser ni tan sols podrem viure mai d'escriure, però ús ben asseguro que almenys aquest dia, estem entre els més feliços. Ara només cal que la gent llegeixi els llibres que ha comprat, seria posar-li la cirereta al pastís.

No puc finalitzar aquest post sense agrair a totes aquelles persones que aquest Sant Jordi han tornat a confiar en mi. Gràcies!