Deixem un
altre Sant Jordi enrere. Intens, com sempre, com cada any. Aquest ha estat tot
un cap de setmana. L'iniciàvem el dissabte 22, amb el ja tradicional esmorzar
d'autors de Terres de l'Ebre, al Forn de la Canonja de Tortosa. L'Acte
organitzat pels companys de Dillums d'Arts al Forn i Òmnium Cultural, és un
retrobament d'amics i nous escriptors, al voltant d'una taula. A les nou del
matí, hi érem gairebé la totalitat. La literatura, l'eix transversal de les
converses. La Dolors, presidenta d'Òmnium Cultural Terres de l'Ebre, presentant
un nou projecte per salvaguardar la nostra llengua. Aquest cop, contribuint a
carregar textos en català al GPT4 ⸺intel·ligència artificial⸺, perquè pugui
reconèixer la nostra parla. Unes copes de vi, la fotografia de família, quatre
acudits i a enfilar la ruta d'actes que ens havien cuinat a foc lent.
En el meu cas, la signatura de llibres de Sant Jordi, al
poble, es va avançar un dia, ja que el diumenge estava programada la diada al
Castell de Sant Jordi, com n'és tradició. A les onze la convocatòria. Els
nervis de sempre, la cervesa fresca de sempre, els amics de sempre i els
seguidors cercant aquella signatura de la darrera novetat. Queda lluny aquell
2012, quan Llàgrimes de Sal, la meva primera novel·la, em va fer debutar com a
autor local, a la Plaça Nova; però ús ben asseguro que cada Diada la il·lusió
continua sent la mateixa. Quan un pensa en els milers d'exemplars que hi ha a
les llibreries i pels carrers ⸺i ja no parlem d'Amazon⸺, i veu que algú remena
per les parades i acaba triant el teu ⸺que gairebé és un miracle⸺, t'omple de
joia. El matí va estar força bé. A la tarda, es van haver d'ajornar les
signatures, per un glop de deu minuts que ens va voler fer una broma de mal
gust. L'endemà, 23 d'abril, a primera hora a comprar les roses per a les
persones estimades. En tinc sort jo, en vaig haver d'adquirir un bon grapat. A
continuació a Tortosa, a intentar signar més llibres. A les onze, els amics de
les associacions Ilercavona i Tortosa Templera ens havien muntat una paradeta davant
el restaurant Lo Portal del Tamarit. Aquí hem d'agrair a la Marina, propietària
de Lo Portal del Tamarit i a Josep Miquel Martínez, president d'Ilercavonia i
Tortosa Templera, que van ser els organitzadors. Va estar força concorregut.
Feia goig veure remenar i fullejar els llibres als vianants que passejaven sota
un sol d'escàndol. A la parada érem tres autors: la poeta Conxita Jiménez,
l'escriptora Verónica Martínez i un servidor. Amb la Conxita ja fa anys que som
amics, però amb la Verónica ⸺tot i haver llegit totes les seves obres⸺ no ens
coneixíem personalment. Em fa fer molta il·lusió coincidir amb l'autora
alacantina, ja que és un dels meus referents. Des del primer moment es va crear
una sinergia magnífica entre tots tres i és que el Sant Jordi ja les té
aquestes coses. Vàrem anar signant a un bon ritme, fins i tot vàrem improvisar
un recital poètic, que va fer que més gernació s'acostés. A l'hora de dinar
se'ns va afegir la poeta tarragonina i amiga, Carme López: abraçades, petonets
i anècdotes que no cal relatar... Amb dues copetes de vi i un sol que feia suar
l'asfalt, cap a la biblioteca de Tortosa a continuar amb les signatures. Ep!
Aquí ens vàrem trobar amb el pitjor enemic dels escriptors: el Barça-Atlètic de
Madrid, ni una ànima fins a acabar el partit. Encara vàrem tenir el consol que
va guanyar el Barça. Això no obstant, el que si vàrem poder fer va ser la ja
també tradicional entrevista pels amics de BiblioOnes. Tot d’una, ja
gairebé esgotats, cap a la llibreria Viladrich de Tortosa. Els carrers de gom a
gom, quasi intransitables, roses i llibres a dojo... Com no podia ser d'una
altra manera, vàrem arribar amb retard. A la llibreria immenses coles de gent
cercant la seva lectura preferida. Més coneguts, més abraçades, més signatures,
més somriures... I cap a casa a descansar.
Poso TV3 i
qualifiquen aquest Sant Jordi com el millor de tots els temps. Les vendes han
estat milionàries.
Segurament no estarem mai entre els més venuts, potser ni
tan sols podrem viure mai d'escriure, però ús ben asseguro que almenys aquest
dia, estem entre els més feliços. Ara només cal que la gent llegeixi els
llibres que ha comprat, seria posar-li la cirereta al pastís.
No puc finalitzar aquest post sense agrair a totes aquelles persones que aquest Sant Jordi han tornat a confiar en mi. Gràcies!
