Dietari 2022 Amb els ulls de l'Àngel

11 de novembre de 2021

La formació en qualsevol feina sempre és positiva. Avui ens hem desplaçat a Reus, al Centre la Mina, de la Diputació, molt a prop del centre psiquiàtric Pere Mata. Suposo que la proximitat bé donada per temes del canvi climàtic: si cal traslladar algú de diputació al Pere Mata o viceversa el desplaçament és mínim i gairebé no es contamina. De fet aquesta setmana el tema està de moda. Els líders mundials s'han reunit per intentar minimitzar la contaminació al planeta. Això sí, tots ells amb jets privats i amb tot el desplegament d'assessors i escortes. Jo no he vist un sol vehicle elèctric. Potser és una causalitat pel fet que el preu de l'electricitat està pels núvols i s'han vist obligats a desplaçar-se amb dièsel perquè no poden carregar les bateries. No vull ser mal pensat.

Tornem al curs. Presencialment érem uns vint-i-cinc alumnes i de forma virtual, que per cert jo no sabia que es podia fer a distància ⸺visca el canvi climàtic⸺, segons els organitzadors cent seixanta. El desplegament informàtic i telemàtic, absolutament brutal. La sala molt més freda que l'edifici gaudinià del costat.

Es posa en marxa la classe magistral i comencen els problemes: que si no em senten, que si pareu els micròfons que hi ha interferències, que si jo no us veig... El ponent vermell com si marquès una errada de motor.

⸺Perdoneu ⸺ens diu⸺, he de fer una trucada.

Agafa el mòbil i marca, davant dues-centes persones que esperen les explicacions del gurú de la cartografia. D'això anava el curs: un projecte cartogràfic d’última generació, amb filtratge per capes.

⸺Perdona Josep, és que m'ha caigut el cervell! ⸺diu, amb el micròfon prou proper perquè tots ho poguéssim sentir.

Rialles generalitzades. «Quan cau algú tothom riu, més si el que et cau és el cervell», vaig pensar.

Al cap de pocs segons tot en marxa.

I jo em pregunto, per què necessitem els psicòlegs si quan et cau la massa encefàlica amb una trucada a un informàtic t'ho soluciona? Mira que en realitat ens fan fàcil la vida. No puc entendre per què patim tant. Potser el que ens cal és algun informàtic que domini les capes del dolor: l’angoixa, la felicitat... un botonet i tot al seu lloc.