Necessitats, et dius... necessitats,
i guimben les manetes en l'esfera;
tic-tac, tic-tac, tic-tac, com un corcó,
talment rosec invisible que drena...
Silent, tic-tac, tic-tac, no té cap pressa;
és golafre l'afany de devastar.
Tic-tac, tic-tac, tant se val commoure't
en aquesta lluentor que et traspassa.
Àngel Martí
