"Versant en Femení" a l'Ametlla de Mar

La Tarragonina Carme López amb el seu "Versant en femení" es va posar al públic, que va omplir de gom a gom el Centre d'Interpretació de la Pesca de l'Ametlla de Mar, a la butxaca. 

La Cala no podia trobar millor manera de tancar les festes majors que amb un relaxant Vermut Poètic, donant veu a les dones. L'equip de rapsodes i músics de Calacultura van saber escenificar a la perfecció els preciosos i de vegades provocatius poemes de la Carme, que arrencaven una vegada i una altra els espontanis i llarguíssims aplaudiments del públic.

Les sensacions, reflexions i sensualitat que traspuen els fulls d'aquest primer poemari de la Carme, van embolcallar la sala amb una màgia especial, d'aquelles que només la mà d'una dona coneixedora a la perfecció del llenguatge femení, pot transmetre.

La dolçor, la sensualitat, l'erotisme i la força dels poemes de l'autora, a la que ja hem batejat com "la dama de foc", van fer posar en peu al públic assistent, que l'ovacionava a cada intervenció.

Entre el negre i el vermell passió que el col·lectiu Calacultura va triar per donar vida al poemari, destacava el blanc puresa de l'autora, un interessant i intencionat contrast, com el que anem trobant en aquesta obra... Dolor, il·lusió, delicadesa, tempestes, teories insòlites del big bang... Experiències de vida transcrites amb ulls de dona, que no deixen indiferent a ningú.

L'autora es va despullar sense complexos davant el seu públic, deixant a un costat la timidesa que durant anys es va amagar darrere el pseudònim "Sentiments Trencats", i va fer una defensa aferrissada del dret de la dona a poder expressar lliurement tot allò que pensa, sense dubtes i sense por al que diran. 

Tot plegat un matí de diumenge del qual les caleres i caleros ben segur en parlaran durant temps.

No puc acabar aquest post sense agrair l'esforç de tot l'equip de CalaCultura i l'Ajuntament, per fer possible que aquest acte es dugués a terme; i no tan sols a les rapsodes que ens van fer viure els sentiments des de l'ànima i als fantàstics músics que van saber compondre la música adient per fer-nos tremir a cada poema, sinó també a aquelles i aquells que no es veuen mai, els invisibles, i que són absolutament necessaris: els que preparen els vermuts i netegen, els que munten el so, els que estan pendents de rectificar aquelles petites errades a l'assaig i que acaben sent clau pel resultat final, els que reparteixen els cartells, els que ens donen veu als mitjans informatius... I a tu Carme, per regalar-nos aquests versos en femení i almenys per uns instants fer-nos mirar a través dels ulls i el cor de la dona. 

www.angelmarti.cat

Fent "Safareig Poètic" a Reus

Quan busquem "safareig" al diccionari, una de les accepcions que hi trobem és "fer safareig: Tafanejar, xafardejar." I això és precisament el que fan aquest grup de gent de Reus de "El safareig Poètic", rebuscar i furgar entre versos, cercant allò al que fa referència el títol de la Jam proposada per la trobada mensual i compartir-ho amb la resta. Però no es queden aquí, segurament, una de les tasques més importants que duen a terme és no deixar que la poesia s'adormi a la ciutat de Reus i per sobre de tot defensar la nostra llengua i dinamitzar els actes literaris.

Fa uns dies, per casualitat, vaig veure al Facebook que a la Sala Santa Llúcia organitzaven la Jam mensual i em vaig dir -Mira, si puc, aniré a conèixer a aquesta gent a veure què fan i si més no passar una bona estoneta escoltant declinar poesia... -Decisió encertada. Li vaig comentar a una amiga poeta de Tarragona i em diu -Doncs jo també hi aniré! -I vaig pensar -Fantàstic, com a mínim ja tindré amb qui parlar. –Com no podia ser d'una altra manera, el món de la poesia és molt petit, només arribar ens vàrem trobar amb cares conegudes, el Xavier i la Conxita, que ens van fer cinc cèntims de com anava la Jam. Aviat vam passar a una acollidora sala del local, es van fer les presentacions i a partir d'aquell moment, música, i tot va fluir. Durant una hora i mitja va ser hivern a la Sala Santa Llúcia. Versos de poetes consagrats es barrejaven amb poesies nascudes de la mà dels presents i precioses melodies escollides amb exquisidesa per l'Eduard, van fer que la vesprada es fes excessivament curta.

De vegades fer safareig no és gaire recomanable, puix que gairebé sempre algú surt mal parat o com diem al meu poble "queda retratat de mig cos", però amb aquest cas un recomano que, de tant en tant, cada cop que poguéssiu us atanseu a la gent del Safareig Poètic de Reus i us deixeu portar per la màgia de la poesia.

                                                                                                www.angelmarti.cat

Club de lectura de poesia de Gandesa

Quan a un l'inviten a un club de lectura de poesia, per parlar d'un dels seus poemaris, les primeres reaccions són una mescla de sorpresa i joia -Amb els milers de poemaris que s'escriuen diàriament, han pensat amb el meu? -Cavil·les. Un cop superat aquest estadi i ja des de la tranquil·litat que dóna el pas d'un temps prudencial, penses -Bé, per la grandària de la població i tenint en compte que la lectura de poesia és absolutament minoritària, un club específic només de poesia... Seran com a molt 4 o 5 persones, i això sent generós... I arriba el dia.

Després dels nervis del viatge, pensant que arribes tard, darrere un camió que avança amb la lentitud d'un cranc pelut, i que et deixa prou temps per, mentalment, repassar aquells petits detalls del llibre que vols que els lectors recordin; quan finalment, un cop trobat estacionament en les proximitats, practiques un parell d'inspiracions profundes per dissimular els nervis, entres a la biblioteca i t'adones que hi ha més d'una dotzena de persones esperant, llavors sí que t'emociones de veritat. Però no tan sols pel fet d'estar allí, sinó perquè veus que quan darrere un projecte hi ha gent que el viu i el treballa de veritat, que s'identifica amb el que fa i a més ho fa bé, la gent respon. 

Que en un poble com Gandesa, la biblioteca Municipal aconsegueixi tenir un club de lectura, específicament de poesia, de 14 persones i que a més, tal com m'explicaven, aquests lectors i lectores vinguin d'altres poblacions, algunes properes i d'altres prou llunyanes, vol dir que les persones que estan al front duen a terme una tasca impecable.

I en aquest cas tant la Cinta, la responsable de la biblioteca, com l'Albert Guiu, el coordinador del club de lectura de poesia, són un clar exemple d'aquesta teoria. Tots dos han sabut arrossegar, amb el seu caràcter especialment proper i càlid, a un grup de gent molt diversa, a llegir assíduament poesia, demostrant amb escreix que com deia algú, que ara no cal nomenar, "... La feina ben feta no té fronteres..."

La veritat és que tots plegats em van fer sentir com a casa. Escoltar a diferents persones declinar els teus poemes, veure que pregunten i s'interessen, que s'emocionen i que de tant en tant deixen anar un: "...a mi este m'encanta...", considero que per qualsevol persona que escriu, és reconfortant.

Vull agrair a tot el grup de lectura l'interès i el tracte que em vàreu donar i sobretot us encoratjo a seguir al club i a mantenir viu l'esperit de la poesia als vostres cors que, en moments difícils, sempre és un bon refugi. I no us avergonyiu mai de llegir poesia, com em comentava alguna de les lectores, el meu pare sempre em diu que només hem de sentir vergonya de fer coses mal fetes i té tota la raó. 

Segurament, si en aquests moments els que mouen els fils del teatre de marionetes que és la nostra societat llegeixin més poesia, potser, el món funcionaria d'una altra manera.

www.angelmarti.cat

De sorpresa en sorpresa

Em veig amb la necessitat d'escriure aquest post perquè aquesta setmana he rebut dues sorpreses, d'aquelles inesperades, de les que et reafirmen que escriure paga la pena.

D'una banda dilluns vaig rebre una aquarel·la del meu gos Heroi, d'una de les persones que va estar present la setmana passada a les "Tertúlies d'autor" a Santa Bàrbara. L'obra anava acompanyada amb una emotiva carta d'agraïment de l'autora de la pintura.

Si llegeixes aquest post, no puc més que, públicament, donar-te les gràcies per aquest preciós detall i fer-te saber que de vegades la felicitat és poc més que detalls com aquests.

La segona, ahir rebo, també per correu, dos exemplars del núm. 9 de la revista "Jorn Nou" del Patronat pro Batea, bona part de la qual va dedicada a la memòria històrica i als combatents de la batalla de l'Ebre. Fullejant-la, veig que en la pàg. 23 complementen tots aquests articles d'investigació, que ens posen la pell de gallina, i el recull de fotografies de l'època, amb un poema meu del llibre "Llunes de vellut i marbre", "El riu de les ànimes". 

Vull agrair a la junta del Patronat Pro Batea i a la redacció de la revista "Jorn Nou" el fet d'escollir aquest poema per acompanyar un tema tan delicat i seriós com és la nostra memòria històrica i en especial al poeta i amic Andreu Alanyà sense la intervenció del qual, segurament, el Patronat no hagués tingut coneixement de l'existència d'aquests versos.

De cor, gràcies a totes i tots per alegrar-me la setmana.

Numen el somni de l'Ebre

Finalment, el passat 26 de gener, amb el Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa de gom a gom, Numen va emergir del riu amb un espectacle absolutament encisador. Valer Gisbert va saber mesclar, a la perfecció, els versos, la música, la dansa, la imatge i la llum, per donar vida a la mussa que inspira la gent de l'Ebre. 

Si aquest espectacle pretenia ser quelcom més que un reconeixement a aquests més de 80 ebrencs i ebrenques del món de la cultura premiats durant el 2018, ho va aconseguir des del primer moment. La delicadesa i sensibilitat extrema dels actors i músics, va mantenir al públic assistent amb l'emoció a flor de pell. El recinte, a poc a poc, es va anar inundant d'una boirina dolça, de cotó de sucre, d'aquelles que et perdura a la boca i a l'ànima durant temps, molt de temps.

Moments especials com el reconeixement a la tasca, absolutament desinteressada, del sensiblement torbat per la sorpresa Ricardo Gascón, per fomentar els actes culturals a les nostres terres, que va rebre un original de l'Ignasi Blanch... O senzillament el retrobament amb tants amics i amigues del món de la cultura, van fer d'aquesta primera edició de Numen un pas importantíssim pel reconeixement de l'aportació cultural que les Terres de l'Ebre fa al País.

Tant la Presidenta d'Òmnium Cultural de Terres de L'Ebre, com el delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, també van voler tenir un record per aquella gent que ha lluitat i lluita per la cultura i ara es troba a la presó.

La cloenda de l'acte amb els premiats es va fer al Forn de la Canonja, on menjant i bevent, vam poder xerrar i debatre sobre el futur de la cultura a les nostres terres i també conèixer-nos tots una mica més.

No voldria acabar sense donar les gràcies a totes aquelles persones i entitats que han lluitat per tirar endavant aquest reconeixent, en especial a Ricardo Gascón i Jesús M Tibau que des de Dillums D'Arts al Forn, no paren d'endegar iniciatives tan feixugues com aquesta, a L'Ajuntament de Tortosa pel suport donat a l'acte, a Òmnium Cultural i a Valer Gisbert i tot el seu equip.

Gràcies a tots!

Us deixo unes fotos i el llistat dels premiats.

Tertúlies d'autor a Santa Bàrbara

Quan la Carme Sandonís em va invitar a anar al nou espai que havien creat a la Biblioteca de Santa Bàrbara, l'SMARTcentre, per participar a les "Tertúlies d'autor", la primera pregunta que li vaig fer, va ser: "Que és un SMARTcentre?, jo que hauré de fer?"-bé, en realitat eren dos-, ella, simpàtica com sempre, va riure i em va explicar que senzillament es tractava d'un petit espai, molt acollidor, on un autor conversava, a tocar de dits, amb la gent de la biblioteca i anava explicant una mica el seu procés de creació i la seva obra.

La veritat és que vaig gaudir més que un crio xipollejant, mentre plou, en un toll d'aigua. El temps ens va passa volant i em va encantar veure els ulls emocionats, especialment de dues dones d'edat avançada, perdoneu però sóc un desastre amb els noms, que escoltaven embadalides tot allò que anava dient i recitant. I també em va agradar força escoltar el projecte de la Teresa Camí, que em volgués fer partícip i veure la il·lusió que li va fer que li donés quatre consells, que sembla la van ajudar una mica a posar-lo en marxa.

En definitiva, una fantàstica estoneta d'aquelles per la qual paga la pena escriure.

Gràcies al Sr. Alcalde per, com sempre que tinc la sort de ser invitat a Santa Bàrbara, va estar present, a la gent de la biblioteca, amabilíssims, als lectors que em van acompanyar i sobretot, gràcies a l'amiga Carme Sandonís, per convidar-me a participar en aquestes "Tertúlies d'autor".