La Tarragonina Carme López amb el seu "Versant en femení" es va posar al públic, que va omplir de gom a gom el Centre d'Interpretació de la Pesca de l'Ametlla de Mar, a la butxaca.
La Cala no podia trobar millor manera de tancar les festes majors que amb un relaxant Vermut Poètic, donant veu a les dones. L'equip de rapsodes i músics de Calacultura van saber escenificar a la perfecció els preciosos i de vegades provocatius poemes de la Carme, que arrencaven una vegada i una altra els espontanis i llarguíssims aplaudiments del públic.
Les sensacions, reflexions i sensualitat que traspuen els fulls d'aquest primer poemari de la Carme, van embolcallar la sala amb una màgia especial, d'aquelles que només la mà d'una dona coneixedora a la perfecció del llenguatge femení, pot transmetre.
La dolçor, la sensualitat, l'erotisme i la força dels poemes de l'autora, a la que ja hem batejat com "la dama de foc", van fer posar en peu al públic assistent, que l'ovacionava a cada intervenció.
Entre el negre i el vermell passió que el col·lectiu Calacultura va triar per donar vida al poemari, destacava el blanc puresa de l'autora, un interessant i intencionat contrast, com el que anem trobant en aquesta obra... Dolor, il·lusió, delicadesa, tempestes, teories insòlites del big bang... Experiències de vida transcrites amb ulls de dona, que no deixen indiferent a ningú.
L'autora es va despullar sense complexos davant el seu públic, deixant a un costat la timidesa que durant anys es va amagar darrere el pseudònim "Sentiments Trencats", i va fer una defensa aferrissada del dret de la dona a poder expressar lliurement tot allò que pensa, sense dubtes i sense por al que diran.
Tot plegat un matí de diumenge del qual les caleres i caleros ben segur en parlaran durant temps.
No puc acabar aquest post sense agrair l'esforç de tot l'equip de CalaCultura i l'Ajuntament, per fer possible que aquest acte es dugués a terme; i no tan sols a les rapsodes que ens van fer viure els sentiments des de l'ànima i als fantàstics músics que van saber compondre la música adient per fer-nos tremir a cada poema, sinó també a aquelles i aquells que no es veuen mai, els invisibles, i que són absolutament necessaris: els que preparen els vermuts i netegen, els que munten el so, els que estan pendents de rectificar aquelles petites errades a l'assaig i que acaben sent clau pel resultat final, els que reparteixen els cartells, els que ens donen veu als mitjans informatius... I a tu Carme, per regalar-nos aquests versos en femení i almenys per uns instants fer-nos mirar a través dels ulls i el cor de la dona.
Va ser una experiència entranyable, inoblidable,un gran dia per Calacultura per la Carme i en general un deliciós afalac per les dones.
ResponEliminaAbsolutament d'acord!
ResponElimina