Quan a un l'inviten a un club de lectura de poesia, per parlar d'un dels seus poemaris, les primeres reaccions són una mescla de sorpresa i joia -Amb els milers de poemaris que s'escriuen diàriament, han pensat amb el meu? -Cavil·les. Un cop superat aquest estadi i ja des de la tranquil·litat que dóna el pas d'un temps prudencial, penses -Bé, per la grandària de la població i tenint en compte que la lectura de poesia és absolutament minoritària, un club específic només de poesia... Seran com a molt 4 o 5 persones, i això sent generós... I arriba el dia.
Després dels nervis del viatge, pensant que arribes tard, darrere un camió que avança amb la lentitud d'un cranc pelut, i que et deixa prou temps per, mentalment, repassar aquells petits detalls del llibre que vols que els lectors recordin; quan finalment, un cop trobat estacionament en les proximitats, practiques un parell d'inspiracions profundes per dissimular els nervis, entres a la biblioteca i t'adones que hi ha més d'una dotzena de persones esperant, llavors sí que t'emociones de veritat. Però no tan sols pel fet d'estar allí, sinó perquè veus que quan darrere un projecte hi ha gent que el viu i el treballa de veritat, que s'identifica amb el que fa i a més ho fa bé, la gent respon.
Que en un poble com Gandesa, la biblioteca Municipal aconsegueixi tenir un club de lectura, específicament de poesia, de 14 persones i que a més, tal com m'explicaven, aquests lectors i lectores vinguin d'altres poblacions, algunes properes i d'altres prou llunyanes, vol dir que les persones que estan al front duen a terme una tasca impecable.
I en aquest cas tant la Cinta, la responsable de la biblioteca, com l'Albert Guiu, el coordinador del club de lectura de poesia, són un clar exemple d'aquesta teoria. Tots dos han sabut arrossegar, amb el seu caràcter especialment proper i càlid, a un grup de gent molt diversa, a llegir assíduament poesia, demostrant amb escreix que com deia algú, que ara no cal nomenar, "... La feina ben feta no té fronteres..."
La veritat és que tots plegats em van fer sentir com a casa. Escoltar a diferents persones declinar els teus poemes, veure que pregunten i s'interessen, que s'emocionen i que de tant en tant deixen anar un: "...a mi este m'encanta...", considero que per qualsevol persona que escriu, és reconfortant.
Vull agrair a tot el grup de lectura l'interès i el tracte que em vàreu donar i sobretot us encoratjo a seguir al club i a mantenir viu l'esperit de la poesia als vostres cors que, en moments difícils, sempre és un bon refugi. I no us avergonyiu mai de llegir poesia, com em comentava alguna de les lectores, el meu pare sempre em diu que només hem de sentir vergonya de fer coses mal fetes i té tota la raó.
Segurament, si en aquests moments els que mouen els fils del teatre de marionetes que és la nostra societat llegeixin més poesia, potser, el món funcionaria d'una altra manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comentaris