Matí de pluja

Et lleves amb l'albada, és d'un gris

d'aquells que es precipita, a poc a poc,

amb les minúscules gotes de pluja

que passegen la finestra del dia

en una cursa que morí en el repeu.

Un colom s'ho mira des d'una morera

que vol tornar a néixer amb la primavera,

que es fa esperar com els dies de sol.

Els tolls dibuixen cercles tan efímers

com les hores que transiten, silents,

entre l'asfalt desert i els pensaments

per tots aquells que van fugint per sempre.

I remenes el cafè del matí,

tebi com l'esperança de tornar,

i encens el primer cigar de molts,

i es va consumint com el temps dels somnis.

                                             Àngel Martí, 25 de març de 2020

Aigua & aigua, poema

Aigua & aigua 

Finíssimes i delicades agulles de vidre

es precipiten al buit

i com les notes d'un pentagrama

límpid i transparent,

dibuixen els cercles concèntrics

en un mirall silent

de geranis i rosers

barrejat amb núvols grisosos

i amenaçants

que acompanyen la solitud de la tarda.

I en la minuciosa percussió de l'instant,

diràs que escolto encara

aquella melodia nostra

que es va esmunyint

entre els fulls desgastats

del calendari perenne en la tardor.

Bombolles de vida

que per efecte òptic

repiquen un cop i un altre

i saltironen folles

i es mesclen i difuminen el reflex

sense saber ben bé

ni quina és cadascuna,

ni quin és el retrat.

La melangia de les pluges d'agost

mentre t'abraça el capvespre

ja les té aquestes coses.

Àngel Martí