Si ahir els "Versos contra la violència" van ser a La Ràpita, avui han estat a una altra de les poblacions que van patir les càrregues policials, Roquetes. I si ahir va ser emocionant, avui no ho ha pogut ser-ho més. Veure com aquell mateix poliesportiu que la passada setmana mostrava el pànic i els plors de la gent, s'omplia de versos a l'esperança i de cançons convidant a la defensa de la pau, de la paraula, de la democràcia; veure que aquella mateixa gent que van rebre les garrotades, avui, seien tranquils a escoltar tot allò que va anar brollant del cor de tots aquells que veiem les imatges amb impotència i que dels seus ulls avui també brollaven llàgrimes... però aquest cop de gratitud i no pas de ràbia... veure tot això no té preu. Veure que en una intervenció poètica de Quñonero tota la gent s'alçava, s'abraçava i es besava, en aquell mateix espai, tornar a escoltar el xel·lo de la nostra Cinta, el so del violí o les cançons de Panisello, no té preu. No vull nomenar ningú més perquè érem tants que ben segur que no recordaré a tots i tots han estat indispensables en aquesta crida.
Gràcies un cop més a Jesus M.Tibau, Eduardo Margaretto i també a Ricardo Gascón per fer-me partícip d'aquest acte.
Avui el poema que he llegit el podeu trobar en un post d'aquest mateix blog que vaig fer fa uns dies sota el títol de "Sentiment".
Que mai més la violència s'anteposi a la paraula i a la llibertat.
Una bona colla de poetes i músics.
