Ha plogut molt des d'aquell 2010 en què vaig escriure Llàgrimes de Sal, tot i que no va ser fins a l'11 l'abril del 2012 quan em vaig decidir a publicar-lo. Segurament perquè va ser el primer llibre, tal vegada pel fet que no deixa de ser un homenatge a tota la nissaga de grans pescadors, que sempre hi ha hagut a la meva família o, senzillament, perquè en algun raconet de les meves venes queden encara restes de sal, el cert és que sempre he guardat un especial record de l'Arnau, més conegut com El Xarlet. Aquell noi que va haver de madurar més aviat del que li tocava i sortir a lluitar dia a dia amb les llevantades i les mestralades, per poder portar la setmanada a casa en aquells complicats anys quaranta. Per aquest motiu, ara que per sort o per desgràcia he tingut una mica més de temps, l'he volgut rescatar, rellegir-lo i fer una tercera edició revisada completament. Fins i tot, després de meditar-ho molt, també li he donat un canvi a la portada, cercant aquelles postals en blanc i negre de l'època. En sóc conscient que hi hauran defensors i detractors d'aquesta nova portada, però he pensat que després de cinc anys d'aquella primera edició, ja li tocava canviar-se de roba. No és una altra novel·la, és la mateixa, però amb roba de diumenge.
Així doncs, us presento aquesta tercera edició de Llàgrimes de Sal, que es pot adquirir directament a Amazon a l'enllaç que us deixo a continuació.
