dimarts, 21 de novembre del 2017

Terres de l'Ebre i Matarranya, encisadores


Els que aneu seguint aquest humil blog, sabeu perfectament que no sóc gens aficionat a comentar llibres. Sempre he tingut clar que per opinar sobre les obres d'altres autors s'ha de tenir una formació específica i un coneixement de la literatura, que està força lluny del meu abast. 

No obstant això, de vegades, per aquelles casualitats de la vida, et cau a les mans un exemplar d'aquells que et remouen l'ànima. Un llibre especial, diferent, en el que l'autor t'anul·la la voluntat i et transporta allà on vol, al seu món de colors que difuminen i desdibuixen els paisatges heterogenis, obsequiant als ulls del lector amb un miracle. Racons màgics d'aquells que, segurament, algun cop has vist però mai t'has aturat a paladejar, a donar-te el temps necessari per gaudir de l'ofrena de la naturalesa. I avui, em veig obligat a escriure sobre un d'aquests tresors.
Qui ha tingut el plaer de llegir alguna de les innumerables obres de Vicent Pellicer i Ollés, sap que tenen quelcom especial que fan que per un instant t'oblidis de tot i et capbussis en el territori que magistralment retrata bé sigui amb imatges o amb paraules, ja que en el seu cas la dita que: "Una imatge val més que mil paraules", perd el sentit.
"Terres de l'Ebre i Matarranya, encisadores", és una veritable peça de col·leccionista. 216 pàgines il·lustrades amb 146 espectaculars fotografies del territori (Baix Ebre, El Montsià, La Ribera d'Ebre, La Terra Alta i el Matarranya) que barreja amb pessics d'una exquisidesa prosa poètica perfecta, que qualsevol amant de la natura sabrà degustar.
Cada detall està especialment cuidat, fins i tot el fet de mostrar els textos en català, castellà i anglès, ningú es pot quedar sense fer un tast dels nostres singulars paratges.
Vicent ens diu només encetar el llibre: "Durant quasi tres primaveres he recorregut pobles, muntanyes, valls, rius, boscos... He tastat pa acabat de fer en forns de llenya amable. He descobert perfums novells d'immensos camps de fruita dolça. El Delta m'ha pintat albades insòlites. He navegat per lleres curulles de cançons seductores. Des de talaies privilegiades he contemplat la frenesia dels sembrats. A boqueta nit, sota la llum inesgotable dels estels que embolcallen aquestes terres, he somiat mons de formositat exquisida, que m'il·lusiona de compartir amb vosaltres." I realment aquests tres anys de feina es respiren. Hores i hores rere l'objectiu per captar un instant desitjat, de llargues caminades pels raconets del nostre territori, d'olorar mar, riu i muntanya, de viure tot allò que ha volgut desar entre el paper perquè ara nosaltres ho poguéssim reviure.
Gràcies Vicent per facilitar-nos l'accés als teus llocs especials, a mi m'has fet xalar força.


dilluns, 20 de novembre del 2017

Heridas de Sal - Natalia Marca


Aquest divendres 24 de novembre, a les 18.30 h i al Centre d'Estudis Canongins, de La Canonja, tindrem el plaer de presentar el segon poemari de Natalia Marca "Heridas de Sal", acompanyats a la guitarra per Barto Merino.
Un llibre punyent on l'autora ens mostra com la mar sempre ajuda a cicatritzar el rastre de les ferides tendres, que els amors intensos van tatuant a la pell dels amants. La lluita entre l'estimar i el sofrir, entre el record i l'oblit...
53 poemes intensos que posen al descobert les entranyes de l'autora, que es despulla davant la mar per demanar-li ajut.
Dolor, por, esperança... i sal.
"Y cabalgo hasta la saciedad
para acabar recostada
en la orilla dorada,
abrazandome a la primavera."

                          Natalia Marca


Versos per la llibertat a l'Ametlla de Mar

Ahir diumenge, 19 de novembre de 2017, a les 11.00 h a la Plaça Nova de L'Ametlla de Mar, es va encetar un recital poètic-musical que, sota el lema "Versos per la llibertat", feia una crida per demanar la llibertat dels presos polítics catalans. L'acte organitzat de manera espontània per uns quants caleros, va comptar amb el suport de Calacultura, Comitè en defensa de la República de L'Ametlla de Mar, ANC de L'Ametlla de Mar i l'Ajuntament.

Montse Cateura amb la lectura d'un manifest demanant la llibertat dels presos va obrir l'acte. Fins a les 13.30 h van desfilar poetes i músics arribats d'arreu de Catalunya.
La coral Verge Candelera, esperonada per tot el públic assistent, van tancar l'acte amb Els Segadors mentre un grapat de globus enlairaven els poemes recitats al cel.
Un matí ple d'emocions intenses, moments preciosos i força gent que va voler donar suport a la iniciativa i d'alguna manera fer-se sentir.
Personalment voldria agrair a totes i cadascuna de les persones que van fer possible aquest acte, que no és més que un gra de sorra en aquest immens desert que ens queda per recórrer:
Sergi Brull, Andreu Subirats, Miquel del Roig, Rafael Haro, Rafel Jornet, Mª Espina Niella, Eva del Amo, Montse Cateura, Joan Rebull, Enric Franch, Joan Callau, Marta, Forment, Josep Lleixà, Maria Brull, Ester Berenguer, Juan Argentó, Montse Cercòs, Imma Forment, Andreu Alanyà, Anna Martí, Montse Pallarés, Pili Alegria, Roser Llanes, Adriana Alonso-Villaverde, Miquel Accensi, Anna Mª Vallvey, Ramon Gonzalez, Susana Encinas, Celine Borràs, Barto Merino, Joan Gimeno Conesa, Manel Brull, Carme Lopez, Cristina Company, Albert Guiu, Conxita Jimenez  i finalment la Coral Verge Candelera que va tancar l'acte amb Els Segadors.
També es va recitar un poema coral, que va néixer a Facebook per iniciativa de la Carme Lopez, la qual va escriure uns versos i va demanar que altres poetes continuessin el poema. Van participar en aquest text:
Bep D’Utxí, Núria Garcia, Julia Badal, Xavier Sabaté, Ze Pequeño, Imma Forment, Tere Bas,  Pilar Cabrera, Fe Ferré, Eduard Casas, Jaume March, Luz Marí Casanueva, Anna Bruguera, Cristina Company, Consol Vidal, Ignasi Carbonell, Carmina Ral, Joana Sargantana, Celestí Ventura, Marisol Nogués, Miquel Tolosa, Ter Tarrida, Àngel Martí, Anna Ramon Ocejo, Anna Lls, Montse Pellicer i la mateixa Carme Lopez.
A tots organitzadors, participants i col·laboradors, gràcies per la resposta.







dijous, 9 de novembre del 2017

Poema: El seu nom Llibertat

El seu nom llibertat

Avui, guaitant entre els barrots estrets
d'aquesta angosta cel·la...
l'he vist!
Era lluny, tal vegada massa lluny,
esmunyint-se entre cantonades
amb fetor d'orins de gos mascle 
que marca terreny.
Arrapant-se temorosa de fanal en fanal,
cercant la llum de les bombetes foses
per la tempestat eterna
d'uns convençuts Deus immortals, 
que ni són divinitats, ni són imperibles.
I l'he vist arribar, vergonyosa i convençuda,
voleiant ales obertes que empenyien l'alè 
d'un poble que respira,
que està viu, que l'abraça sense por
al furt violent dels seus dies.
I orgullosa m'ha mirat als ulls ebris de sal
i m'ha confessat
 que no vol morir en aquesta terra.
Avuiguaitant entre els barrots estrets
d'aquesta angosta cel·la...
l'he vist!
El seu nom, Llibertat!

Àngel Martí Callau


divendres, 3 de novembre del 2017

Quan no calgui resposta - Poema

Quan no calgui resposta 

No sé si algun dia podrem escriure
tot el que mai hagués hagut de ser.
Si armarem paraules de llibertat
i es podran alçar sense feredat,
com plomes que dansen lliures al vent,
en un cel atent al lament d'un poble.

No sé si algun dia podrem parlar
de tot allò que fa temps hem de dir.
Si no veurem com engabien els mots
rere barrots d'acer, que no els aturen,
mentre els captius maduren el pecat
imposat per aquells que no ens atenen.

No sé si algun dia podrem oir
tot el que fa llustres, hem d'escoltar.
Si caminar serà res més que goig,
si no veurem jorn boig en terra nostra
i no caldrà esperar una resposta

quan et preguntin per la llibertat.

Àngel Martí