Sentiment

Sentiment. 1 d’octubre 2017

Mireu-me als ulls

i digueu que m'estimeu.

No m'aparteu la mirada,

ni em bescanviéssiu

un ball de bastons

per veus que s'alcen en calma.

Mireu-me als ulls quan m'apropo

i us demano poder parlar...

si és que ho calgui demanar

i allargueu-me valent la mà

i no el braç alçat rere cuirasses.

No em mostreu

ni repressió, ni amenaces,

ni la força de temps passat.

No em digueu que sóc cercat

rere tanques d'intransigència,

ni em féssiu demanar clemència

per sentir-me el que sóc.

Mireu com fem ploure clavells

mentre ens feu brollar llàgrimes,

mireu com alcem les mans,

per dir-vos que som ciutadans

d'aquestes terres que us abracen.

No embrutéssiu ni un vot

amb la sang de la gent d'aquest poble,

que no es pot arrabassar dels cors,

aquest sentiment sincer i noble

de sentir-se Català.

©Àngel Martí Callau

Foto internet