Ahir, a Sant Carles de la Ràpita, va ser un altre d'aquells dies preciosos. Gràcies al poeta Eduardo Margaretto i a l'Escriptor Miquel Reverté, durant una horeta, es va parlar calero al restaurant "Les Noves Algues"; un lloc magnífic, ubicat al mateix moll, a poquíssims metres de la mar, i que la propietària va decorar, per l'ocasió, amb molt de gust.
Amb un solet fantàstic i la bafeta del migjornell que feia suportable la calor, vam presentar el llibre "Jo Parlo Calero".
Eduardo Margaretto, va obrir l'acte fent referència a aquest especial agermanament que hi ha, sense saber massa bé per què, entre els pobles de La Ràpita i La Cala, i destacant la importància de preservar la parla autòctona de les nostres terres.
La presentació va anar a càrrec de Miquel Reverté. Més que una presentació, va ser una treballada, original i divertida entrevista, jugant amb algunes de les paraules del llibre i de vegades, fins i tot, posant-me en algun compromís a l'hora de respondre. Felicitats Miquel!
No van faltar, com no podia ser d'una altra manera, les referències al pintor calero i amic Joan Rebull, pel seu magnífic pròleg i la seua inestimable col·laboració en el llibre.
En acabar Un petit tast dels poemes de "Versus A Cors", amb la fabulosa guitarra de l'Enric Franch, va arrancar els aplaudiments del públic assistent, emocionat.
I encara va haver-hi un altre moment entranyable, quan l'escriptor Rapitenc i filòleg Pep Carceller, autor de "El parlar de la Ràpita", va voler fer un intercanvi de llibres, per mi, una mena d'agermanament literari entre dos pobles que s'estimen.
Gràcies de tot cor al Restaurant "Les Noves Algues" per cedir aquest espai tan bonic, als escriptors i amics Eduardo Margaretto i Miquel Reverté, al col·lectiu Mar de Fora i en especial a totes aquelles i aquells que em vàreu voler acompanyar en aquesta presentació.
Us deixo una entrada del llibre, com a tast...
Bot: m.// Referit al peix
lluna (mola mola).
Aquest peix molt
sovint es queda dormint
o descansant arran d’aigua i de tant en tant neda
amb l’aleta dorsal per sobre d’aquesta a l’estil tauró. Vas en surada
com los bots! fa referència precisament als costums
d’aquest peix i s’utilitza quan alguna persona
no capta el significat d’una
conversa o acció. Tens la pell
de bot!, també referit al peix
lluna, se sol dir quan una persona té la pell molt dura i/o aspra. T’unflaré com los bots!
no té res a veure amb
el peix, sinó
amb el recipient de pell
on es guarda el vi. El significat vindria
a ser d’amenaça d’agressió a una persona, amb la idea de deixar-li la cara inflada
dels cops. Pela a bot!: quan fa molt de fred.
PD: Eduardo, eres el hombre invisible, no te he encontrado en ninguna foto.
