El meu resum d'aquest Sant Jordi 2023

 
    Deixem un altre Sant Jordi enrere. Intens, com sempre, com cada any. Aquest ha estat tot un cap de setmana. L'iniciàvem el dissabte 22, amb el ja tradicional esmorzar d'autors de Terres de l'Ebre, al Forn de la Canonja de Tortosa. L'Acte organitzat pels companys de Dillums d'Arts al Forn i Òmnium Cultural, és un retrobament d'amics i nous escriptors, al voltant d'una taula. A les nou del matí, hi érem gairebé la totalitat. La literatura, l'eix transversal de les converses. La Dolors, presidenta d'Òmnium Cultural Terres de l'Ebre, presentant un nou projecte per salvaguardar la nostra llengua. Aquest cop, contribuint a carregar textos en català al GPT4 ⸺intel·ligència artificial⸺, perquè pugui reconèixer la nostra parla. Unes copes de vi, la fotografia de família, quatre acudits i a enfilar la ruta d'actes que ens havien cuinat a foc lent.
    En el meu cas, la signatura de llibres de Sant Jordi, al poble, es va avançar un dia, ja que el diumenge estava programada la diada al Castell de Sant Jordi, com n'és tradició. A les onze la convocatòria. Els nervis de sempre, la cervesa fresca de sempre, els amics de sempre i els seguidors cercant aquella signatura de la darrera novetat. Queda lluny aquell 2012, quan Llàgrimes de Sal, la meva primera novel·la, em va fer debutar com a autor local, a la Plaça Nova; però ús ben asseguro que cada Diada la il·lusió continua sent la mateixa. Quan un pensa en els milers d'exemplars que hi ha a les llibreries i pels carrers ⸺i ja no parlem d'Amazon⸺, i veu que algú remena per les parades i acaba triant el teu ⸺que gairebé és un miracle⸺, t'omple de joia. El matí va estar força bé. A la tarda, es van haver d'ajornar les signatures, per un glop de deu minuts que ens va voler fer una broma de mal gust. L'endemà, 23 d'abril, a primera hora a comprar les roses per a les persones estimades. En tinc sort jo, en vaig haver d'adquirir un bon grapat. A continuació a Tortosa, a intentar signar més llibres. A les onze, els amics de les associacions Ilercavona i Tortosa Templera ens havien muntat una paradeta davant el restaurant Lo Portal del Tamarit. Aquí hem d'agrair a la Marina, propietària de Lo Portal del Tamarit i a Josep Miquel Martínez, president d'Ilercavonia i Tortosa Templera, que van ser els organitzadors. Va estar força concorregut. Feia goig veure remenar i fullejar els llibres als vianants que passejaven sota un sol d'escàndol. A la parada érem tres autors: la poeta Conxita Jiménez, l'escriptora Verónica Martínez i un servidor. Amb la Conxita ja fa anys que som amics, però amb la Verónica ⸺tot i haver llegit totes les seves obres⸺ no ens coneixíem personalment. Em fa fer molta il·lusió coincidir amb l'autora alacantina, ja que és un dels meus referents. Des del primer moment es va crear una sinergia magnífica entre tots tres i és que el Sant Jordi ja les té aquestes coses. Vàrem anar signant a un bon ritme, fins i tot vàrem improvisar un recital poètic, que va fer que més gernació s'acostés. A l'hora de dinar se'ns va afegir la poeta tarragonina i amiga, Carme López: abraçades, petonets i anècdotes que no cal relatar... Amb dues copetes de vi i un sol que feia suar l'asfalt, cap a la biblioteca de Tortosa a continuar amb les signatures. Ep! Aquí ens vàrem trobar amb el pitjor enemic dels escriptors: el Barça-Atlètic de Madrid, ni una ànima fins a acabar el partit. Encara vàrem tenir el consol que va guanyar el Barça. Això no obstant, el que si vàrem poder fer va ser la ja també tradicional entrevista pels amics de BiblioOnes. Tot d’una, ja gairebé esgotats, cap a la llibreria Viladrich de Tortosa. Els carrers de gom a gom, quasi intransitables, roses i llibres a dojo... Com no podia ser d'una altra manera, vàrem arribar amb retard. A la llibreria immenses coles de gent cercant la seva lectura preferida. Més coneguts, més abraçades, més signatures, més somriures... I cap a casa a descansar.
    Poso TV3 i qualifiquen aquest Sant Jordi com el millor de tots els temps. Les vendes han estat milionàries.
    Segurament no estarem mai entre els més venuts, potser ni tan sols podrem viure mai d'escriure, però ús ben asseguro que almenys aquest dia, estem entre els més feliços. Ara només cal que la gent llegeixi els llibres que ha comprat, seria posar-li la cirereta al pastís.

No puc finalitzar aquest post sense agrair a totes aquelles persones que aquest Sant Jordi han tornat a confiar en mi. Gràcies!

Dietari 2022 Amb els ulls de l'Àngel

11 de novembre de 2021

La formació en qualsevol feina sempre és positiva. Avui ens hem desplaçat a Reus, al Centre la Mina, de la Diputació, molt a prop del centre psiquiàtric Pere Mata. Suposo que la proximitat bé donada per temes del canvi climàtic: si cal traslladar algú de diputació al Pere Mata o viceversa el desplaçament és mínim i gairebé no es contamina. De fet aquesta setmana el tema està de moda. Els líders mundials s'han reunit per intentar minimitzar la contaminació al planeta. Això sí, tots ells amb jets privats i amb tot el desplegament d'assessors i escortes. Jo no he vist un sol vehicle elèctric. Potser és una causalitat pel fet que el preu de l'electricitat està pels núvols i s'han vist obligats a desplaçar-se amb dièsel perquè no poden carregar les bateries. No vull ser mal pensat.

Tornem al curs. Presencialment érem uns vint-i-cinc alumnes i de forma virtual, que per cert jo no sabia que es podia fer a distància ⸺visca el canvi climàtic⸺, segons els organitzadors cent seixanta. El desplegament informàtic i telemàtic, absolutament brutal. La sala molt més freda que l'edifici gaudinià del costat.

Es posa en marxa la classe magistral i comencen els problemes: que si no em senten, que si pareu els micròfons que hi ha interferències, que si jo no us veig... El ponent vermell com si marquès una errada de motor.

⸺Perdoneu ⸺ens diu⸺, he de fer una trucada.

Agafa el mòbil i marca, davant dues-centes persones que esperen les explicacions del gurú de la cartografia. D'això anava el curs: un projecte cartogràfic d’última generació, amb filtratge per capes.

⸺Perdona Josep, és que m'ha caigut el cervell! ⸺diu, amb el micròfon prou proper perquè tots ho poguéssim sentir.

Rialles generalitzades. «Quan cau algú tothom riu, més si el que et cau és el cervell», vaig pensar.

Al cap de pocs segons tot en marxa.

I jo em pregunto, per què necessitem els psicòlegs si quan et cau la massa encefàlica amb una trucada a un informàtic t'ho soluciona? Mira que en realitat ens fan fàcil la vida. No puc entendre per què patim tant. Potser el que ens cal és algun informàtic que domini les capes del dolor: l’angoixa, la felicitat... un botonet i tot al seu lloc. 

Presentació de Bajo el signo del Lobo a l'Ametlla de Mar

Us deixo la presentació de Bajo el signo del Lobo, a càrrec de l'escriptora Conxa Solans, a l'Ametlla de Mar. Espero que us agradi.

No puc més que agrair a la Conxa el seu suport incondicional a tots els meus projectes. Gràcies a tots els que em vàreu voler acompanyar en aquest acte i en especial als amics de l'Ateneu Calero.

SCER L'Ateneu Calero 19 03 2023 Dia Mundial de la Poesia

Pels que no ho vareu poder gaudir, aquí teniu el nostre Dia Mundial de la Poesia.