Tal vegada sigui només el gest
de l'estrip d'un full guixat,
l'instant efímerque separa un toc d'un altre,
un bes d'aquells que no marquen
un abans i un després,
el continuisme dels propòsits incomplets
que es clonen,
l'emoció o la tristesa d'un pas més
cap al destí forçat...
O tal vegada sigui una altra cosa;
repassar el quadern de bitàcola
carregat d'errades,
esmenar-les junts,
com si tot tingués remei,
el contacte de la pell que estimes,
respirar, finalment,
sense murs de llana
i passejar-te sense que ningú
et delimiti l'espai on viure.
Tal vegada, aquest cop,
aquell segon sense importància
t'atansi a un després
allunyat de l'ahir.