L'ofici d'escriure i ser dona

Un dels objectius que es va posar l'Ateneu Calero en el moment de la seva fundació, va ser precisament fer d'Ateneu. És a dir, reunir gent per obrir debat sobre un tema en concret. I exactament això és el que va succeir aquest passat diumenge, al Centre d'Interpretació de la Pesca de L'Ametlla de Mar. Set dones: Carme López, Ester Berenguer, Roser Llanes, Pilar Cabrera, Isabel Labòria, Àngels Puente i Isabel Ribera, varen mantenir un animat debat, perfectament moderat per la Montse Cateura, sobre l'ofici d'escriure i ser dona. Se'ns va fer curt. Des del meu punt de vista, el més interessant d'aquestes discussions, és comprovar que tot i coincidir en alguns aspectes essencials, com per exemple: que com el paper i el llapis no hi ha res, o que la poesia emana de l'interior de l'ésser i és molt complicat fer-la per encàrrec, en altres hi havia discrepàncies, que van haver de defensar. També, com no podia ser d'una altra manera, va aparèixer, com a tema de conversa, la possible discriminació de la dona dintre del món literari, o la dificultat que tenen les dones per ser compreses pels marits, quan seuen a escriure. A mi, personalment, va haver-hi moments que em va semblar que estàvem en una altra època. Potser sí que encara hi ha moltíssima feina a fer...

No van poder faltar els preciosos versos que ens van regalar, recitats amb la delicadesa de dona, i la dolça música de l'Enric Franch.

Segurament, aquest no serà l'únic debat. En viurem d'altres. Però el cert és que ha estat el primer, ens ha fet gaudir força i el més important, ha estat protagonitzat únicament per dones.

Felicitats!

Presentació del llibre Oncovallès Poètic

De vegades critiquem, jo el primer, les noves tecnologies pel temps que ens furten diàriament. No obstant això, hem de mirar el costat positiu d'aquest avanç, que si bé és cert que comporta una immediatesa que molts cops ens satura, també ens fa arribar a llocs on no podríem ser.

El passat 21 de novembre la Fundació d'Ajuda Oncològica Oncovallès, va presentar a la llibreria La Gralla, de Granollers, el llibre Oncovallès Poètic. L'obra, és un recull dels guanyadors del Premi Pepi Pagès de Poesia dels anys 2018-2019, entre els quals tinc la sort d'estar amb un poema molt especial. Està dedicat a la meva tia Victòria. Compartir llibre amb Xavier Mas-Craviotto, Maria Isabel Gràcia i Joan Armengol, ha estat per mi tot un orgull.

Encetava aquest post, parlant de les noves tecnologies, doncs ara m'explico. La fundació, a la que li agraeixo de tot cor el detall, em va convidar a la presentació, però per motius de salut no vaig poder ser-hi. Gràcies a l'amic Enric Franch, que mai té un no per mi, i a la mateixa fundació, el públic va poder escoltar i veure recitar el poema en pantalla. En fi, coses de la tècnica.

M'agradaria tancar, encoratjant als membres de la fundació a seguir amb la impagable tasca que realitzen, per fer una mica més fàcil la vida a la gent que pateix càncer.

Si vols escoltar el poema, clicar en aquest enllaç

De la pintura que entenc, a la pintura que no entenc

Aquest passat diumenge, 17 de novembre, L'Ateneu Calero de la SCER va apostar per una nova i interessant xerrada a #losdOmengesdelateneu. La ponent, Montse Cateura, llicenciada en història de l'art;  el tema apassionant: "de la pintura que entenc, a la pintura que no entenc". La gent, com sempre, va tenir una bona resposta i va estar participativa. L'exposició de la M. Cateura, va ser força clara i va saber comunicar als oients, exactament el que volia. Els assistents vam sortir satisfets i reconeixent que havíem après com funciona el món de la pintura abstracta i/o la surrealista, que és del que es tractava.

Però aquesta xerrada no culmina aquí, perquè es complementa amb un viatge col·lectiu a un museu de pintura de Castelló, on la Montse ens podrà mostrar, en directe, exactament, que hem de valorar dels quadres. L'excursió és oberta a tot-hom, i només cal comunicar la voluntat de venir a qualsevol membre de l'Ateneu Calero. La Data la posarem entre tots, la que ens vagi millor.

Gràcies Montse per endinsar-nos en aquest món tan desconegut per nosaltres, d'una manera clara i entenedora, i com sempre també agrair a la Regidora de Cultura el seu suport.

Cloenda de les Jornades del Patrimoni Ebrenc a Tortosa

Dissabte es van clausurar les Jornades del patrimoni ebrenc, i no podia ser de millor manera, que amb la poesia del territori. La Irene Prades, com sempre, ens va preparar un acte preciós, a la biblioteca de Tortosa. La barreja d'unes dolces notes de saxo, els versos arrelats a la terra i el tast d'un vi gandesà, anomenat precisament "El noi del saxo", ens van fer passar un matí, d'aquells que et deixa una dolçor en boca, que desitges no s'acabi.

Gràcies la Irene i a tots els que ho vàreu fer possible.

"Jo Parlo Calero" a l'Onada

Diuen, que hi ha dues coses que fan especialment feliç a les persones: una, fer coses pels menuts, l'altra fer-les per a la gent gran. 

Ahir, dia 11 de novembre, vaig tenir la gran sort de poder fer una xerrada, del llibre "Jo Parlo Calero", a la residència de gent gran de L'Ametlla de Mar, l'Onada. Tot, gràcies a la Laura, una de les treballadores del centre, i a l'Ateneu Calero de la SCER, que s'hi va abocar en el projecte.

Vam ser-hi una representació de l'Ateneu, i la veritat és que ens vàrem emocionar tant que, amb la Laura, vam quedar per fer més activitats amb els nostres iaios, i la gent amb alguna discapacitat que també hi ha a la residència.

A molts els coneixia, a d'altres no, però quan em vaig presentar com el fill de la Matilde de Joan del metge i de l'Àngel de Gepus, ells sí que em van conèixer a mi. Segurament, amb gent jove, aquest fet no s'hauria donat. Em va fer força gràcia, que una de les iaies em va dir: "doncs no t'hagués conegut mai, si no ho dius. Que gran t'has fet, fill meu." 

Jo li vaig contestar, que no només ells envelleixen, que nosaltres també ho fem. Però no hi pensem gaire en aquest fet. Potser si ho féssim, dedicaríem una mica més del nostre temps, encara que fossin uns minutes de tant en tant, a aconseguir dibuixar un somriure en els rostres desgastats pel temps, les lluites per sobreviure i les hores de patiment pels fills. Perquè encara que no ens ho acabéssim de creure, un dia, els iaios, serem nosaltres.

Gràcies a tots els iaios i iaies, que en tot moment van estar força atents, participatius, i sobretot riallers, que és el que es pretenia. I gràcies Laura, per donar-mos aquesta oportunitat de fer una cosa que veritablement valgui la pena.

Video Jo Parlo Calero a l'Onada

"Aquella Norton", de Conxa Solans

I l'Ateneu Calero de la SCER, no s'atura. El passat 20 d'octubre de 2019, van tornar #losdOmenges de l'Ateneu. Com és habitual, a les 12.00 h,es va iniciar l'acte, amb la presentació de la primera novel·la de la Conxita Solans. Una historiadora habitual de les conferències organitzades a l'Ametlla però, que aquest cop, se'ns descobria com a novel·lista, en un Centre d'Interpretació de la Pesca, que es va entregar a l'autora des del primer moment. 

La responsabilitat de presentar "Aquella Norton", que així es titula l'obra, va recaure en mi. I tot i que en un principi estava una mica desbordat, la personalitat de la Conxita m'imposava força, al final, m'ho va posar molt fàcil. No tan sols amb la seva actitud: no defugint cap pregunta i seguint-me el joc sense entrebancs, sinó també amb el contingut de la seva obra. 

La Conxita, en aquest llibre, no pot amagar la passió per la història. És per aquest motiu que ambienta perfectament: aquells dies de guerra, els canvis socials, les transformacions familiars, les disputes, els dies al front i a la rereguarda, el fet d'estimar en temps de conflictes... En fi, que amb la seva prosa rica, però a la vegada clara i perfectament comprensible, ens capbussa de ple, en una preciosa història d'amor a tres bandes, carregada de misteri, de dolor i de goig. Que ningú cregui que és un llibre de guerra, no, aquesta és una novel·la d'amor, de lluites internes, de veritats ocultes durant anys, d'aquelles que una filla té dret a saber.

No puc més que felicitar a la Conxita Solans, per fer-me xalar de veritat amb "Aquella Norton", agrair-li que hagi confiat en mi per presentar l'obra i, per descomptat, animar-la a seguir escrivint, tal com ho fa, enganxant al lector amb una facilitat indiscutible.

No puc acabar sense agrair a la Regidora de Cultura i l'Alcalde, el suport, sempre necessari,que van donar a l'acte.

A totes i a tots, us recomano, que us féssiu el regal de gaudir de la lectura, durant uns dies, viatjant amb "Aquella Norton" pels complicats camins de la guerra.

Si vols veure la presentació d'Aquella Norton a l'Ametlla de Mar entra aquí