De vegades critiquem, jo el primer, les noves tecnologies pel temps que ens furten diàriament. No obstant això, hem de mirar el costat positiu d'aquest avanç, que si bé és cert que comporta una immediatesa que molts cops ens satura, també ens fa arribar a llocs on no podríem ser.
El passat 21 de novembre la Fundació d'Ajuda Oncològica Oncovallès, va presentar a la llibreria La Gralla, de Granollers, el llibre Oncovallès Poètic. L'obra, és un recull dels guanyadors del Premi Pepi Pagès de Poesia dels anys 2018-2019, entre els quals tinc la sort d'estar amb un poema molt especial. Està dedicat a la meva tia Victòria. Compartir llibre amb Xavier Mas-Craviotto, Maria Isabel Gràcia i Joan Armengol, ha estat per mi tot un orgull.
Encetava aquest post, parlant de les noves tecnologies, doncs ara m'explico. La fundació, a la que li agraeixo de tot cor el detall, em va convidar a la presentació, però per motius de salut no vaig poder ser-hi. Gràcies a l'amic Enric Franch, que mai té un no per mi, i a la mateixa fundació, el públic va poder escoltar i veure recitar el poema en pantalla. En fi, coses de la tècnica.
M'agradaria tancar, encoratjant als membres de la fundació a seguir amb la impagable tasca que realitzen, per fer una mica més fàcil la vida a la gent que pateix càncer.
