dijous, 9 de novembre de 2017

Poema: El seu nom Llibertat

El seu nom llibertat

Avui, guaitant entre els barrots estrets
d'aquesta angosta cel·la...
l'he vist!
Era lluny, tal vegada massa lluny,
esmunyint-se entre cantonades
amb fetor d'orins de gos mascle 
que marca terreny.
Arrapant-se temorosa de fanal en fanal,
cercant la llum de les bombetes foses
per la tempestat eterna
d'uns convençuts Deus immortals, 
que ni són divinitats, ni són imperibles.
I l'he vist arribar, vergonyosa i convençuda,
voleiant ales obertes que empenyien l'alè 
d'un poble que respira,
que està viu, que l'abraça sense por
al furt violent dels seus dies.
I orgullosa m'ha mirat als ulls ebris de sal
i m'ha confessat
 que no vol morir en aquesta terra.
Avuiguaitant entre els barrots estrets
d'aquesta angosta cel·la...
l'he vist!
El seu nom, Llibertat!

Àngel Martí Callau


divendres, 3 de novembre de 2017

Quan no calgui resposta - Poema

Quan no calgui resposta 

No sé si algun dia podrem escriure
tot el que mai hagués hagut de ser.
Si armarem paraules de llibertat
i es podran alçar sense feredat,
com plomes que dansen lliures al vent,
en un cel atent al lament d'un poble.

No sé si algun dia podrem parlar
de tot allò que fa temps hem de dir.
Si no veurem com engabien els mots
rere barrots d'acer, que no els aturen,
mentre els captius maduren el pecat
imposat per aquells que no ens atenen.

No sé si algun dia podrem oir
tot el que fa llustres, hem d'escoltar.
Si caminar serà res més que goig,
si no veurem jorn boig en terra nostra
i no caldrà esperar una resposta

quan et preguntin per la llibertat.

Àngel Martí


diumenge, 8 d’octubre de 2017

Roquetes - Versos contra la violència


Si ahir els "Versos contra la violència" van ser a La Ràpita, avui han estat a una altra de les poblacions que van patir les càrregues policials, Roquetes. I si ahir va ser emocionant, avui no ho ha pogut ser-ho més. Veure com aquell mateix poliesportiu que la passada setmana mostrava el pànic i els plors de la gent, s'omplia de versos a l'esperança i de cançons convidant a la defensa de la pau, de la paraula, de la democràcia; veure que aquella mateixa gent que van rebre les garrotades, avui, seien tranquils a escoltar tot allò que va anar brollant del cor de tots aquells que veiem les imatges amb impotència i que dels seus ulls avui també brollaven llàgrimes... però aquest cop de gratitud i no pas de ràbia... veure tot això no té preu. Veure que en una intervenció poètica de Quñonero tota la gent s'alçava, s'abraçava i es besava, en aquell mateix espai, tornar a escoltar el xel·lo de la nostra Cinta, el so del violí o les cançons de Panisello, no té preu. No vull nomenar ningú més perquè érem tants que ben segur que no recordaré a tots i tots han estat indispensables en aquesta crida.
Gràcies un cop més a Jesus M.TibauEduardo Margaretto i també a Ricardo Gascón per fer-me partícip d'aquest acte.
Avui el poema que he llegit el podeu trobar en un post d'aquest mateix blog que vaig fer fa uns dies sota el títol de "Sentiment".
Que mai més la violència s'anteposi a la paraula i a la llibertat.

Una bona colla de poetes i músics.




dissabte, 7 d’octubre de 2017

Sant Carles de la Ràpita - Versos contra la violència


Sota el lema de "Versos contra la violència", ahir al matí un reguitzell de poetes, cantants i músics ens vam reunit a la plaça del Coc de Sant Carles de la Ràpita per llegir poemes en repulsa contra les càrregues de diumenge passat i en defensa de les llibertats. Durant l'emotiu acte, s'han fet volar paraules i notes als carrers d'aquesta població germana, que va ser una de les que més víctimes va patir l'1 d'octubre. Una crida a què mai més es tornin a repetir actuacions com aquestes, la violència només ens pot portar a més violència i no a cap solució. Que ningú menys tingui el poder de la paraula.

Un cop més la societat catalana ha demostrat la capacitat d'organització davant les injustícies.
Gràcies amics Jesús M. Tibau, Ricardo Gascón i Eduardo Margaretto per pensar amb mi i brindar-me l'oportunitat d'estar al costat dels rapitencs.
Us deixo el poema que he fet per l'ocasió i que hem recitat a dos veus Adriana i jo, que vol seu una foto de tantes del que es va viure aquell dia.


Aferra’t a la meva mà, mare,
que avui al meu País
volen fer ploure sang.
Eixugue'm aquest plor de ràbia,
de veure'm captiu
en aquesta gàbia,
mentre ens van rosegant.
Abraça't a la meva pena, mare,
aferra't al meu canell,
que el meu cor és rovell
que em va podrint l'ànima cansada.
Conforta el meu esperit, mare,
que avui camino sense por
amb un clavell roig a la mà,
per poder deslliurar-me i escapar
d'aquest sàdic odi
de qui em governa.
Resistim amb les mans alçades, mare,
defensem amb la veu el nostre rogle,
que podran emmudir un crit,
un desig o un escrit,
però mai la força
de tota la veu d'un poble.

Àngel Martí





Avui toca Roquetes!


Presentació a Gandesa De Part Certa


Ahir nit va tornar a ser un dia d'aquells que a un li queden gravats al cor. A la biblioteca de Gandesa de la mà del poeta, escriptor i bon amic Albert Guiu, vam presentar el llibre de relats De Part Certa. Com sempre que un seu a escoltar a l'Albert, que va passejar el seu art de la paraula per cada un dels contes, el temps se'ns va fer curt, molt curt i per uns instants ens va saber transportar a l'interior del llibre i caminar una estona per aquests mons convulsos que mostra. 

A continuació la Marta Barón, la M. Espina Niella i l'Andreu Alanya, tots tres visiblement emocionats ens van fer una lectura d'alguns bocins del llibre que van fer caure les llàgrimes als assistents. Finalment la biblioteca ens va oferir un vi de la terra. Tot plegat una tarda emocionant al costat de companys i gaudint de la literatura.
Vull agrair de tot cor a L'Ajuntament de Gandesa, la biblioteca i especialment a la Cinta la deferència i el suport que sempre m'han donat, a la Marta Barón, la  Espina Niella i l'Andreu Alanya la seva predisposició per acompanyar-me i emocionar-me en aquest acte, als amics que van voler estar amb nosaltres i com no a l'amic Albert Guiu, xaman de la paraula i al que no ens cansarem mai d'escoltar.


dilluns, 2 d’octubre de 2017

Sentiment

Sentiment. 1 d’octubre 2017


Mireu-me als ulls
i digueu que m'estimeu.
No m'aparteu la mirada,
ni em bescanviéssiu
un ball de bastons
per veus que s'alcen en calma.
Mireu-me als ulls quan m'apropo
i us demano poder parlar...
si és que ho calgui demanar
i allargueu-me valent la mà
i no el braç alçat rere cuirasses.
No em mostreu
ni repressió, ni amenaces,
ni la força de temps passat.
No em digueu que sóc cercat
rere tanques d'intransigència,
ni em féssiu demanar clemència
per sentir-me el que sóc.
Mireu com fem ploure clavells
mentre ens feu brollar llàgrimes,
mireu com alcem les mans,
per dir-vos que som ciutadans
d'aquestes terres que us abracen.
No embrutéssiu ni un vot
amb la sang de la gent d'aquest poble,
que no es pot arrabassar dels cors,
aquest sentiment sincer i noble

de sentir-se Català.

©Àngel Martí Callau



Foto internet