dissabte, 15 de juny de 2019

Al Club de lectura de l'Aldea


Darrerament, hi ha una eclosió de clubs de lectura al nostre territori i aquest fet sempre és una bona notícia. Els clubs de lectura són grups de gent, aficionats o no a la lectura, que s'apleguen per, de tant en tant, llegir un mateix llibre i després obrir un debat sobre què li ha semblat a cadascú. És curiós veure com un mateix text pot ser interpretat de diverses maneres, de vegades força allunyades de la intenció de l'autor en escriure'l. És per aquest motiu, que les coordinadores o coordinadors d'aquests centres, sempre que poden intenten portar a l'autor i d'aquesta manera els lectors poden debatre amb el creador de l'obra sobre tot allò que no els hi ha quedat clar.
Un d'aquests clubs de lectura, recentment creats, és de l'Aldea, al qual ahir dia 14 de juny, vaig ser invitat per la coordinadora Pilar Cabrera, per parlar del meu llibre de contes "De Part Certa". 
Em va sorprendre agradablement, que per ser un club tan jove, hi hagués tanta participació, tot i que em van dir que encara faltaven dues membres que no van poder assistir.
En un local blanc puresa i força il·luminat, és a dir perfecte per llegir, ens vam passar dues hores, que van ser efímeres, curtíssimes, com un sospir.
Per un autor, poder trobar-se cara a cara amb els seus lectors és un veritable plaer. Veure com s'interessen per aspectes del llibre, que de vegades un mateix no remarca com a importants, o descobrir la curiositat que ha despertat un capítol determinat en una lectora, és d'allò més maco.
No cal ni dir que l'acollida rebuda va ser fantàstica, i a més vaig tenir l'honor de ser l'invitat que tancava la temporada i per tant els bombons i la mistela, van amerar la distesa conversa de dolçor.
La impressió personal va ser que han sabut formar un grup amb un nivell cultural alt i sobretot amb força interès per conèixer aspectes de la creació de les obres, i per tant aquest fet augura una llarga vida al Club de lectura.
No voldria acabar aquest post sense fer una petita reflexió. Per desgràcia, ara que ja conec uns quants clubs de lectura, m'he adonat que la gran majoria de membres, sempre solen ser dones. A l'Aldea per exemple, tot són dones, a l'Ametlla només hi ha dos homes, a Gandesa també... Potser caldria fer un estudi del motiu d'aquesta desmotivació dels homes per participar en els clubs de lectura i buscar de quina manera es pot suscitar l'interès. 
Exactament el mateix passa amb la gent més jove, a les trobades que he estat invitat, no he vist ningú de menys de 35 anys... Alguna cosa haurem de fer...
Voldria animar també a participar, a aquella gent que no solen llegir. Els Clubs no t'obliguen a res, si un llibre que proposen no t'agrada, no tens l'obligació de llegir-lo, però formar part d'aquests clubs, sí que a la llarga et crea l'hàbit de llegir.

Noies del Club de lectura de l'Aldea, moltíssimes gràcies per llegir-vos De Part Certa i sobretot, per fer-me passar una tarda tan amena. 

No defalliu!!!



Un petit paràgraf De Part Certa...


...Però en aquesta ruleta que és la vida, ni tot es pot controlar ni de vegades tot és el que sembla i menys quan parlem d’un amor verge i pur que desperta entre els somnis de jovenesa. Així doncs, per ser honrats haurem de dir que la seva passió per les olors del bacallà i les seves salivacions nocturnes, segurament tenien algun detonant més que no pas el desig d’un bon àpat. Fins i tot podrí- em dir que tindrien un nom propi, un nom d’ulls de cel d’estiu i cabells rossos, de mirada llesta i murri, de rialla bergant i conversa descarada, fins i tot, ens atreviríem a dir que també es deia Paco, com el seu pare i que curiosament, sempre solia estar ben a prop dels bacallans que somiava la Montse.

                                                                                                                  Àngel Martí








dijous, 13 de juny de 2019

Recital a la Sala Va de Versos de Reus


El passat 8 de juny, La Isabel Ribera ens va convidar al seu acollidor local de Reus "Va de Versos", a l'Enric Franch i a mi mateix, per posar en escena el nostre recital poètic-musical Versus a Cors. La veritat és que era el primer cop que estàvem en la recentment estrenada sala dissenyada per acollir actes culturals de qualsevol mena, i especialment donar oportunitats a les veus emergents. El lloc ens va encantar i animem a la gent, sobretot als artistes, que el visitin, se sentiran com a casa.
La sorpresa de la tarda ens la van donar els amics Pili Cugat i Carlos Lupprian, quan, acabat el nostre recital, van pujar a l'escenari i en primícia ens van interpretar una cançó, la lletra de la qual és meva, i que amb molta sensibilitat han musicat. Tot un goig poder escoltar-la en la meravellosa veu de Pili i l'excel·lent guitarra de Carlos, que ha fet un treball exquisit. Aviat la podreu gaudir en el seu nou disc.
Per cert a Pili Cugat i Carlos Lupprian els podreu escoltar en directe en aquesta mateixa sala, aquest dissabte a la tarda.

Gràcies de cor per aquest detall i gràcies també a la Isabel i el Borja per convidar-nos a "Va de Versos".




50 Poetes de la terra a Tarragona


El passat divendres 7 de juny, una petita mostra dels poetes que participem en el llibre solidari 50 poetes de la terra, ens va retrobar a Tarragona per, un cop més, presentar aquest poemari tan especial, els beneficis del qual van destinats a l'ONG Open Arms, dedicada al rescat d'immigrants al Mediterrani.
Com sempre, retrobada amb bons amics i amigues en un lloc emblemàtic, per intentar, mitjançant la poesia, remoure consciències i recaptar fons per salvar vides humanes.
Els versos, amenitzats amb l'ukulele de la Marta Forment, que també ens va delectar amb un parell de cançons força especials, van crear una atmosfera d'aquelles que et toquen l'ànima.

Us deixo amb un dels poemes meus inclòs al llibre.


I ens aferrem a un darrer sospir,
aquell record d'un temps que ja ha passat,
l'últim alè que ens queda per somiar
que som el que vam ser i no el que som.
I cada dis és llàgrima nova
i ens anem despullant, a poc a poc,
per afrontar de nou la travessía
en les gèlides aigües del fracàs



Àngel Martí










dilluns, 3 de juny de 2019

De l'exposició Sense Vol


El passat 31 de maig de 2019 Sefa Garcia va inaugurar l'exposició "Sense Vol" a l'Ecomuseu del Parc Natural de Deltebre. L'Artista, amb canuts de plomes de gavines, que durant mesos ha anat recollint de la costa i netejant metòdicament, ha creat uns quadres espectaculars que ens recorden la màgia dels paratges del delta. Les composicions s'acompanyen amb magnífics versos de la poetessa calera Àngels Puente, que li dóna un toc de dolçor, fent-nos reflexionar sobre la bellesa i a la vegada la fragilitat d'aquest indret tan especial.
Enric Franch i jo mateix, vàrem tenir la sort de ser convidats a participar, amb les nostres poesies musicades, a la inauguració d'aquesta original exposició, detall que volem agrair tant a la Sefa, com a l'Àngels.
Un cop més, la gent de les nostres terres, ens demostren que la creativitat no té límits i, senzillesa i elegància gairebé sempre van unides.
Us recomano que visiteu aquesta singular exposició, que estarà oberta fins al 9 de juny, i us aturéssiu un instant a reflexionar amb aquesta suggerent obra.


www.angelmarti.cat








dilluns, 13 de maig de 2019

Jo Parlo Calero, el nou llibre.


El passat 11 de maig, a les 19.00 h, al Centre d'Interpretació de la pesca es va fer la presentació de "Jo Parlo Calero"; un llibre que recull moltes paraules i frases fetes de la nostra parla. 
Us he de confessar que, sense dubte, ha estat el llibre que més m'ha fet xalar mentre el feia. Però també el que més dubtes i pors m'ha generat, per la responsabilitat que suposa el tractament d'una cosa tan preuada com és la nostra llengua.
Aquest recull només vol ser un inici per, a poc a poc, anar recopilant tots i cadascun dels nostres mots. 
No he volgut fer un recull tècnic de la parla. La meua idea ha estat escriure un manual que tot-hom pugui entendre: del més jove, al més gran i des del calero més calero, al forà que acaba d'arribar. Un llibre que pugui apropar a la gent, a les nostres arrels i a la nostra idiosincràsia. 
Amb l'ajut de l'amic Joan Rebull, que m'ha donat el seu suport incondicional,he estat temps treballant en aquest projecte, i ho he fet amb molta il·lusió i ganes.
Però el llibre no hauria estat possible sense la contribució d'algunes persones que s'han abocat, sense demanar res a canvi, en aquest bonic proposit
Primer, i no em cansaré de dir-ho, el pintor calero Joan Rebull, persona que per mi a estat indispensable per tirar-ho endavant, en segon lloc l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar, que ha fet un esforç perquè el llibre pogués veure la llum, i especialment el Regidor de Cultura Vicent Llaó i l'Alcalde Jordi Gaseni; l'amic Enric Franch que ha estat l'autor del vídeo de presentació i també els meus pares i iaios, els quals sempre m'han inculcat la parla calera.
Tot i els pals a les rodes, vull agrair, novament, als creadors de la pàgina del Facebook "Jo Parlo Calero", la idea que van tenir i que ha contribuït a preservar algunes paraules nostres; i com no a tots els caleros que s'han abocat a aportar expressions, algunes de les quals podeu trobar en aquest petit recull.
M'agradaria agrair, també, el suport de tota la gent que van voler acompanyar-me en la presentació, amics, familiars, companys de Calacultura i altres entitats poètiques, i a la llarga llista de caleros que em van trucar per felicitar-me per la iniciativa.
Per acabar, tal i com demano en el llibre, voldria invitar a tota la gent que trobi a faltar paraules o expressions, o que conegui altres significats dels que proposo, per a les entrades, que me'ls facin arribar a ambelsullsdelangel@gmail.com, per poder anar ampliant aquest volum.
Preservar el calero és cosa de tots.

Podeu adquirir el llibre a les llibreries o entrant a la meua web: