dimecres, 11 d’abril de 2018

Llibres de casa per Sant Jordi

Aquest Sant Jordi regala llibres de casa.

 Aquí en tens cinc per triar.




https://www.amazon.es/Llunes-vellut-i-marbre-poemes/dp/1522096647


Entre totes aquestes llunes de vellut i marbre, he anat escrivint i recitant de tot allò del dia a dia. Així, he viscut nits de fosca absoluta veient naus sense rostres que s'enfonsaven cercant l'esperança, vànoves de cartó als carrers o màrtirs sense nom que s'enduien mil noms, que no pretenien ser màrtirs. He viscut llunes en quart minvant cercant paraules que s'esmunyien, d'altres en quart creixent amb silencis amb gust a canella, o que dissimulaven les escletxes... Finalment, sense cap mena de dubte he viscut moltes nits de llunes al ple, que m'aixoplugaven de la fosca. He viscut llunes aprenent a estimar amb el llenguatge del cos i dels versos, recordant instants de criançó o somiant passejar de bracet amb les dones que més m'han estimat i que més estimo...




https://www.llibreriasarri.com/cat/libros/de-part-cert_0010142268


En aquests setze relats, "de part certa" l'autor ens transporta amb una prosa senzilla, intimista i de fàcil lectura a mons desconeguts, complexos i de vegades convulsos. El d'un soldat de Déu, d'un home ocell, d'un expert en viatges astrals, d'una experiència d'adolescent, d'un presidiari poc convencional, d'una ment torturada o d'una vident. En altres, amb un estil propi, mescla delicadament la prosa imaginativa, amb polsims poètics, que atraparan al lector en una teranyina de la qual, difícilment, en podrà sortir. Històries d'amor entre un home i una olivera, la dura vida d'una figa, la rebel·lió d'un ocell inconformista o fins i tot el relat d'unes màgiques barbes de nan el passejaran per una fantasia tan real com la vida mateixa.
El nexe comú d'aquest llibre és precisament que, en totes les històries en un moment o en un altre, apareix aquesta frase tan utilitzada en els pobles petits quan un no vol revelar la font de la informació que dóna, "de part certa".
Us convidem a buscar el missatge amagat en cadascun dels relats, doncs, de part certa us puc ben dir, que cap d'aquestes històries us deixaran indiferents.



Llàgrimes de sal és una novel·la apassionant, que narra la insòlita i estreta relació que manté un jove entre la mar, l'amor i la mort. Ens mostra la duresa i la tendresa en els homes de la mar i com de vegades les casualitats de la vida et poden portar per sendes insospitades.
El coneixement del món de la mar i la pesca, li permet a l'autor barrejar realitat i ficció, fent un retrat detallat de situacions extremes en el dia a dia del protagonista. L'Arnau, un jove pescador educat en una família d'arrels marineres, per circumstàncies de la vida haurà de madurar abans d'hora i enfrontar-se als reptes a què la vida el sotmet.
Ambientada als anys quaranta, sense dubte, és una novel·la que no deixarà indiferent a aquells que estimen la mar.


https://www.libreriaproteo.com/libro/ver/id/1679756/titulo/el-desfullar-de-les-nimes.html

El desfullar de les ànimes és un poemari on l’autor ens presenta un personatge que manté una constant lluita, que enfronta cor i seny en tot allò que veu i no vol veure. Ens endinsa en la complexitat  de les relacions de parella, els conflictes interns entre el que va ser, el que és i el que hauria de ser, en els missatges no desencriptats, en les soledats del desprès, en els dubtes existencials, en les pors a buscar nous camins, en les llagues dels records, en el renéixer de l’esperança...
Els poemes s’estructuren en una història quotidiana i actual que despulla els sentiments més profunds i secrets d’un ésser, que lluita amb la realitat per poder subsistir internament i trobar una drecera en el pedregós camí del amor.



Escacs un regne màgic és un conte que, en forma d'aventura fantàstica i de forma divertida introdueix als nens en el coneixement del món dels escacs.
Està ambientat a l'Ametlla de Mar i és recomanat per a nens a partir del cinc anys.





dimarts, 10 d’abril de 2018

Hiroshima , poesia

Hiroshima

Fatídiques ales de ferro que forjaren fems,
cràters de crostes desconstruint la història,
espesses misèries humanes que t'ennueguen,
imperdonables imperibles vergonyes de l'ésser immoral!
I curiosament, tornaran els rostres rosegats

a ressorgir d'entre els versos del poeta.

Àngel Martí

Escultura de Josep Panisello

dilluns, 2 d’abril de 2018

Versos per la il·lusió


Una nova iniciativa de Dillums d'Arts Al Forn, posa un cop més la poesia al servei de la gent. Tot comença quan un professor de Remolins comenta que hi ha uns nois, amb molt pocs recursos que tenen una gran il·lusió, poder fer un viatge a Port Aventura. El mecanisme es posa en marxa i neix un nou projecte "Versos per la Il·lusió". Una crida pel WhatsApp als poetes del territori i el telèfon que no para de sonar. 

La proposta, el 13 d'Abril organitzar un recital poètic al col·legi de Remolins per recaptar fons i que cada autor pugui cedir algun llibre perquè els nois el puguin vendre per Sant Jordi. 
Automàticament comencen a arribar llibres a l'escola i ja no sols d'autors, també s'afegeixen editorials que han estat informades pels escriptors, ajuntaments i altres entitats. 
La veritat que és un goig poder formar part d'un col·lectiu com aquest i el que em queda clar és que davant les adversitats la gent s'uneix més que mai.
Tant l'Ajuntament de L'Ametlla de Mar, com un servidor també hem volgut posar el nostre petit gra de sorra.

Us deixo un enllaç per anar seguint aquest projecte.


Lot de llibres cedits per Àngel Martí

Lot de llibres cedit per l'Ajuntament de L'Ametlla de Mar

BLOG DILLUMS D'ARTS AL FORN


Al Bressol de lletraferits de Torredembarra


El passat 20 de març de 2018 l'amic Josep Lleixà i la Mònica Socias ens van convidar al programa poètic Bressol de Lletraferits de Ràdio La Torre de Torredembarra, per celebrar el dia mundial de la poesia i aprofitar per presentar a les ones el duet Versos A Cors que l'Enric Franch i jo mateix hem creat. 

La veritat és que va ser tot un plaer poder compartir la tarda amb la Mònica i el Josep, que ens van fer sentir com a casa.
En un ambient distès i familiar vam anar recitant alguns dels poemes que formen part del repertori, amb la màgia de les notes de la guitarra de l'Enric i es va crear una atmosfera força especial. Fins i tot la Mònica es va atrevir a improvisar la recitació d'un parell de poemes del llibre "Llunes de Vellut i Marbre", que ens varen deixar embadalits.
Per nosaltres va ser una tarda força especial, que volem guardar en aquest post. Segurament no podríem haver trobat millor manera de celebrar aquest dia mundial de la poesia, per avançat.
Us convidem a escoltar el programa amb l'enllaç de sota.


Aquestes són les gravacions. Programa núm. 180320, 1 i 2




dimecres, 21 de març de 2018

Postal del metro, poema

POSTAL DEL METRO

Desperta el despertar.
Cent rostres sense rostre
aferrats a un sostre,
sense temps per plorar.

De fons una veu dolça
que regala un cant
i una mà demanant,
i un vagó que l'espolsa.

Rodamóns de les vies
amb un mateix destí;
malviure per morir,
veure morir els dies.

Vista perduda al twitter,
llavis que ignoren riures,
somnis que no són lliures,
ulls de nit de Beefeater.

Presses sense arribada,
matins i nits d'estrès
per obtenir el no-res,
en un món d'escapada.

Ni hola, ni un adéu,
ni tan sols la mirada
es desperta a l'albada...
Màrtirs penjats en creu.

Destí Sants! i mil mans
empenyen a les portes
a les mil vies mortes
dels trajectes humans.

Caus soterrats al cel,
pous perduts de misèria,
bombes mortals d'histèria,
que roseguen la fel.

Maletins buits, de pell,
gorres de llana andina,
abrics amb naftalina,
tatus en un canell.

Mares encara alleten,
avis perdent el nord,
cecs que criden la sort,
joves que no s'aixequen.

Prostitutes que arriben,
cambreres que se'n van,
alcohòlics vomitant
i quatre marrecs miren.

Un uniforme blau
repenjat a l'andana,
pensa que ja té gana,
mentre juga amb la clau.

I sense ocultar-se,
per dalt de les ulleres,
un voyeur d'estrangeres,
va mirant, per tocar-se.

Misteris que s'amaguen
en pells de cent colors,
infàmies i dolors
i deutes que no acaben.

Un vagó ple d'històries,
una història d'un tren,
un tren replet de gent
que no escriuen memòries.

Parets amb crits de guerra,
guerres per subsistir
a l'infern d'existir
i a la fam que s'aferra.

Un nou mascle ibèric
que ha pinzellat,
en carns blanques, morat
i dissimula polèmic.

Un cantautor de somnis
que moren en un got
i una rossa de pot
que no deixa que dormis.

El tiquet caducat
d'un xicot que s'amaga,
dos que et furten la paga
per poder anar al mercat.

Ganyotes del sacseig,
cors que detura el temps
sense canvis ni vents,
en un llarg llagrimeig.

Vides que arriben soles,
que hivernen l'instant
i marxen ignorant
que es van fonent les hores.

I el metro es va aturant,
s'accelera la vida
buscant una sortida

per seguir caminant.

Àngel Martí
(Del poemari Llunes de Vellut i Marbre)


diumenge, 18 de març de 2018

Un nou D!Versos al Portal del Tamarit


El divendres 16 de març, després d'una aturada d'uns mesos, pel fet que gairebé tots estem centrats en la convulsió que viu el nostre País, ens vam tornar a reunir al Portal del Tamarit, a Tortosa, en una nova sessió de D!versos. Com sempre, l'entranyable Marina, ens va preparar un acollidor raconet del seu local perquè, de la mà de la Sílvia Panisello, poguéssim anar recitant i enraonant de poesia, acompanyats d'un vi de la terra i unes tapes.
Aquest cop les tres paraules proposades per fer versos, van ser: pau, múltiple i oxímoron, buscant la complexitat del repte. I la veritat és que la gent se'n va sortir força bé.
Una velada magnifica, amb bona gent i millor poesia.
Aquesta va ser la meva aportació...


Diria que reculem
quan avancem amb oxímorons
d'aquells que fimbregen
amb la bafa dels temps.
Ens diran que la pau es guanya amb la guerra,
que la salabror de les llàgrimes el feia dolç,
que al seny li cal un punt de bogeria,
que el captiveri ens pot portar la llibertat,
que entre ombres, les penombres son llum,
que les paraules de vegades són mudes
i la mudesa dels dies ens diu que estem sols.
I que l'amor és odi
i els petons ferides
i les carícies nafres que tatuen la pell per sempre
i que els batecs del cor ens maten
i que mirem al cel cercant la terra...
i et diria que són múltiples les frases
que es van esborrant quan s'escriuen
en aquest món reblert de realitat imaginaria.



Àngel Martí