Darrerament, hi ha una eclosió de clubs de lectura al nostre territori i aquest fet sempre és una bona notícia. Els clubs de lectura són grups de gent, aficionats o no a la lectura, que s'apleguen per, de tant en tant, llegir un mateix llibre i després obrir un debat sobre què li ha semblat a cadascú. És curiós veure com un mateix text pot ser interpretat de diverses maneres, de vegades força allunyades de la intenció de l'autor en escriure'l. És per aquest motiu, que les coordinadores o coordinadors d'aquests centres, sempre que poden intenten portar a l'autor i d'aquesta manera els lectors poden debatre amb el creador de l'obra sobre tot allò que no els hi ha quedat clar.
Un d'aquests clubs de lectura, recentment creats, és de l'Aldea, al qual ahir dia 14 de juny, vaig ser invitat per la coordinadora Pilar Cabrera, per parlar del meu llibre de contes "De Part Certa".
Em va sorprendre agradablement, que per ser un club tan jove, hi hagués tanta participació, tot i que em van dir que encara faltaven dues membres que no van poder assistir.
En un local blanc puresa i força il·luminat, és a dir perfecte per llegir, ens vam passar dues hores, que van ser efímeres, curtíssimes, com un sospir.
Per un autor, poder trobar-se cara a cara amb els seus lectors és un veritable plaer. Veure com s'interessen per aspectes del llibre, que de vegades un mateix no remarca com a importants, o descobrir la curiositat que ha despertat un capítol determinat en una lectora, és d'allò més maco.
No cal ni dir que l'acollida rebuda va ser fantàstica, i a més vaig tenir l'honor de ser l'invitat que tancava la temporada i per tant els bombons i la mistela, van amerar la distesa conversa de dolçor.
La impressió personal va ser que han sabut formar un grup amb un nivell cultural alt i sobretot amb força interès per conèixer aspectes de la creació de les obres, i per tant aquest fet augura una llarga vida al Club de lectura.
No voldria acabar aquest post sense fer una petita reflexió. Per desgràcia, ara que ja conec uns quants clubs de lectura, m'he adonat que la gran majoria de membres, sempre solen ser dones. A l'Aldea per exemple, tot són dones, a l'Ametlla només hi ha dos homes, a Gandesa també... Potser caldria fer un estudi del motiu d'aquesta desmotivació dels homes per participar en els clubs de lectura i buscar de quina manera es pot suscitar l'interès.
Exactament el mateix passa amb la gent més jove, a les trobades que he estat invitat, no he vist ningú de menys de 35 anys... Alguna cosa haurem de fer...
Voldria animar també a participar, a aquella gent que no solen llegir. Els Clubs no t'obliguen a res, si un llibre que proposen no t'agrada, no tens l'obligació de llegir-lo, però formar part d'aquests clubs, sí que a la llarga et crea l'hàbit de llegir.
Noies del Club de lectura de l'Aldea, moltíssimes gràcies per llegir-vos De Part Certa i sobretot, per fer-me passar una tarda tan amena.
No defalliu!!!
Un petit paràgraf De Part Certa...
...Però en aquesta ruleta que és la vida, ni tot es pot controlar ni de vegades tot és el que sembla i menys quan parlem d’un amor verge i pur que desperta entre els somnis de jovenesa. Així doncs, per ser honrats haurem de dir que la seva passió per les olors del bacallà i les seves salivacions nocturnes, segurament tenien algun detonant més que no pas el desig d’un bon àpat. Fins i tot podrí- em dir que tindrien un nom propi, un nom d’ulls de cel d’estiu i cabells rossos, de mirada llesta i murri, de rialla bergant i conversa descarada, fins i tot, ens atreviríem a dir que també es deia Paco, com el seu pare i que curiosament, sempre solia estar ben a prop dels bacallans que somiava la Montse.
Àngel Martí
