dimarts, 1 de novembre de 2016

Poema, No tinguis por

NO TINGUIS POR

Vindrà a veure't rigorós, aquell dia
i jo et pentinaré amb els dits
aquells cabells blanc puresa, suaument.
I t'asseuré al balancí del temps,
que compassat ganyolarà amb tu.
I et miraré als ulls absents dels records
que hauràs perdut pel llarg camí dels dies.
I junts passejarem pels carrerons
on em vas passejar sense cap pressa,
aquella infància de dies preciosos.
Repassarem retrats en blanc i negre,
cercant instants de color esmunyits
entre el recer dels solcs de la pell tova,
que haurà envellit pel goig de ser mare.
Tatuaré el meu bes, en el front
que em va vetllar tants anys, les nits d'insomni,
tatuaré el bes a les mans trèmules
aferrades al redós de les meves
i a una abraçada que abrigui la por.
Vindrà a veure't rigorós, aquell dia,

però et puc prometre, que el farem dolç.

Angel Martí


2 comentaris:

  1. Un poema ple de sesibil.litat i records, que ens fa desprendre alguna llàgrima d'uns ulls tristos com avui els tinc jo. Gràcies per escriure coses tan boniques.

    ResponSuprimeix
  2. Si ha servit per mitigar encara que sigui un instant la tristor dels teus ulls, me'n dono per satisfet. Gràcies.

    ResponSuprimeix

Comentaris