Carta
de Nadal
Era
un somiador. Des de petit, el seu gran deler, sempre havia estat ser invisible
als ulls dels mortals. Ambicionava transitar les avingudes d'aquella ciutat
abarrotada sense ser vist, observant cada detall d'aquells que no el podrien
veure. Any rere any clonava les súpliques als mags d'orient sense resposta.
Finalment, el seu prec fou escoltat, ara, després de tants geners, era
invisible. Fins i tot per aquell Pare Noel vermell sang, que fent dringar la
campaneta i repartint riallades anunciava Nadal. Ell però, era més dels Reis,
eren màgics de debò. Arraulit entre cartons de marca blanca, immaterial; a la
llum de mil llums de festa, anhelava les clarors del dia, per retornar a
l'extensa cua de les il·lusions i lliurar la carta que el tornés a fer visible.
Sempre havia estat un somiador.
Angel Martí
Molt bonic, com tot el que escrius. Gràcies Àngel, ets un àngel de debò.
ResponEliminaMil gràcies. Senzillament escrit postals de la vida real.
Elimina