dilluns, 28 de novembre del 2016

#Relat Curt, Carta de Nadal

Carta de Nadal


Era un somiador. Des de petit, el seu gran deler, sempre havia estat ser invisible als ulls dels mortals. Ambicionava transitar les avingudes d'aquella ciutat abarrotada sense ser vist, observant cada detall d'aquells que no el podrien veure. Any rere any clonava les súpliques als mags d'orient sense resposta. Finalment, el seu prec fou escoltat, ara, després de tants geners, era invisible. Fins i tot per aquell Pare Noel vermell sang, que fent dringar la campaneta i repartint riallades anunciava Nadal. Ell però, era més dels Reis, eren màgics de debò. Arraulit entre cartons de marca blanca, immaterial; a la llum de mil llums de festa, anhelava les clarors del dia, per retornar a l'extensa cua de les il·lusions i lliurar la carta que el tornés a fer visible. Sempre havia estat un somiador.

Angel Martí




divendres, 11 de novembre del 2016

#Relat curt, Viatge a Europa

VIATGE A EUROPA

La fredor fosca de la nit li glaçava l'ànima. Les ungles es clavaven a la fusta que ganyolava. Les veus es mesclaven amb ferum a suor, orins i llet agra. Els ulls bescanviaven blanc, per groc dibuixat de rius de sang i crits d'ofec de l'estómac, signaven l’alè de dies de gana i son. Els esgarips, van anunciar l’ona solitària escorant la nau. Carn, que era pell trèmula, es consumia entre l'aigua i sal en feroç combat de braços dèbils i desesperats esgarrapant la vida, amb un cos remullat de mort. El panteix sostingut el sadollava de mar, mentre s'aferrava als despulls consumits. De sobte, tot silenci.

Angel Martí


#Microconte 13

Microconte 13


Mai va deixar d'escriure, albades, capvespres, nits... La ploma era la seva vida. El seu darrer manuscrit, el van trobar al costat del cos inert. Sempre havia dit que com més abatut se sentia, més sorprenien els seus escrits.

Angel Martí


diumenge, 6 de novembre del 2016

ART PER A TOTS A VALLDEROBLES


La fundació Quillez Lliisterri, és una entitat per al foment de l'art i la cultura al Baix Aragó, especialment arts plàstiques i música. Aquesta entitat a elaborat un programa per la inclusió de nois amb discapacitat, dintre de l'univers cultural de tots els ciutadans. En d'aquest context, del 23 de setembre al 12 de novembre de 2016, han organitzat al castell de Vallderobles una exposició d'art, que sota el nom "Arte para todos", mostra l'obra pictòrica creada per nois amb discapacitat.
Ahir 5 de novembre de 2016, alguns poetes de l'Aragó, Saragossa i Catalunya vam ser invitats, perquè, inspirats en els quadres d'aquests nois, féssim un poema. Aquests versos van ser recitats al Castell de Vallderobles, envoltats de les obres pictòriques d'ells i en aquest projecte inclusiu, la idea és editar un llibre que contingui les obres dels nois acompanyades dels poemes, destinant els beneficis a la fundació. 
El dia va ser d'aquells que no s'obliden, al matí presentació a la llibreria Serret, de "El musgo del Bosque" un llibre preciós d'Antón Castro, després el recital poètic i exposició, al migdia un bon dinar i a la tarda exhibició de Jotes.

Són moltes les entitats que han col·laborat en aquest projecte solidari:
Fundación Quillez Llisterri, ASADICC de CaspeCentros ATADIGobierno de Aragóncolegio Gloria Fuertes de AndorraFundación Vallderobles patrimonial, Escuela de Música d VallderoblesAsociación Santa AguedaAFA SL i un gran nombre de poetes, entre ells, els membres de Poemes al Vent.

Mil gràcies a tots per fer possible aquest dia ple d'emocions especials.

Us deixo els tres poemes que em van brotar, veien algunes de les obres que adjunto.


Demonios bajo la cama.
Autor: Carlos Lázaro

La nit dels pijames


No hi ha son dels dimoniets,
és la festa del pijama
i un riu i l'altre brama,
no arriben amiguets.

Guimbaran a sobre el llit
i es faran mil malifetes
i entre les vànoves netes,
d'amagat, algun pessic.

Tots plegats faran rotllana
i cantaran mil cançons
i abraçats i fent petons
lluiran peücs de llana.

Tots vestits de color roig,
s'explicaran mil històries
i sense pors ni cabòries,
les hores seran un goig.

Amb la llum d'aquesta lluna,
dansaran sota un estel
i esmorzaran llet amb mel
i de fruita, una pruna.

No hi ha son dels dimoniets
en la festa del pijama,
tot són riures amb la mama,
doncs ells, mai no paren quiets.

Angel Martí


Niño con Lágrima
Autor: Carlos

EL REDÓS PER TU

Deixem plegar aquesta llàgrima,
nen de rostre enfosquit,
acompanyar-te en la nit,
abraçar-te amb dolçor, l'ànima.

Deixem bressar-te la son
quan la lluna sigui fosca
i guarir-te amb una closca
que defensi el teu nom.

Nen de carona rodona,
no em plau que siguis trist
i que el dia vegis gris,
quan un nou sol t'acarona.

Deixa que el mar et remulli
els peus pinzellats de sorra,
que aquest vaixell no s'escora
tot i que el vent, et despulli.

Guaita caure aquesta neu
de mil volves acolorides,
que no et sagnin les ferides
ara que ningú et veu.

Aferrat fort al meu cos
arrapant-te a l'esperança,
que no pots tenir mancança
del que ha de ser el teu redós.

Angel Martí.


Bailarina
Autor José Manuel Mampel 

LA VIDA ÉS DANSAR 

Balla, balla, ballarina
en el meu jardí de flors,
fes que puguin fugir els plors,
bella dama saltarina.

Abraces feliç l'estel,
regales un petó al sol
i empenyes al rossinyol,
a què voli sense vel.

Amb la falda roig cirera
i el barret de bosc florit,
amb la mà dreta al melic,
em fas veure la drecera.

I amb la lluna a l'altra mà
i el prat fent reverència,
no és qüestió de ciència,
que no paris de ballar.

Dansa, dansa bella dona,
que la vida és dansar
i poder-te despertar
mentre la música sona.

Balla, balla, ballarina,
en el meu pati de flors,
fes que puguin fugir els plors,
bella dama saltarina.

Angel Martí.












dimarts, 1 de novembre del 2016

Poema, No tinguis por

NO TINGUIS POR

Vindrà a veure't rigorós, aquell dia
i jo et pentinaré amb els dits
aquells cabells blanc puresa, suaument.
I t'asseuré al balancí del temps,
que compassat ganyolarà amb tu.
I et miraré als ulls absents dels records
que hauràs perdut pel llarg camí dels dies.
I junts passejarem pels carrerons
on em vas passejar sense cap pressa,
aquella infància de dies preciosos.
Repassarem retrats en blanc i negre,
cercant instants de color esmunyits
entre el recer dels solcs de la pell tova,
que haurà envellit pel goig de ser mare.
Tatuaré el meu bes, en el front
que em va vetllar tants anys, les nits d'insomni,
tatuaré el bes a les mans trèmules
aferrades al redós de les meves
i a una abraçada que abrigui la por.
Vindrà a veure't rigorós, aquell dia,

però et puc prometre, que el farem dolç.

Angel Martí