#microconte 14

Microconte 14

Es trobava en el punt més alt. Allà on qualsevol ésser humà anhela arribar. A tocar de dits de la lluna, que emmudia la veritat del seu destí. A l'espera d'aquell precís instant, exigu, que a cau d'orella li xiuxiuejava la nit poruga i esplèndida. I es va deixar anar entre la buidor de la fosca immensa, en un suïcidi veloç, dolç, enlluernador, plaent... I ella, sense ell saber-ho, va fermar els ulls i demanà el seu desig, que el seu amor fos etern.

Angel Martí

#Microconte 13

Microconte 13

Mai va deixar d'escriure, albades, capvespres, nits... La ploma era la seva vida. El seu darrer manuscrit, el van trobar al costat del cos inert. Sempre havia dit que com més abatut se sentia, més sorprenien els seus escrits.

Angel Martí

#Microconte 12

Microconte 12

Aquella dona enigmàtica, li va fer mostrar el palmell de la mà. Amb el dit li va recórrer les línies i la vida, molt a poc a poc. Una mirada gèlida com el glaç, silenci de nit de fosca. Era trèmol el camí sense tornada i no hi havien molles de pa.

A. Martí

#Microconte 11

Microconte 11

Aquella era la seva primera nit per explorar l’estima. Tant per aprendre i tant per somiar. I el primer aprenentatge, va ser la senzillesa en què l’amor, quan s’acaba, pot fer néixer una llàgrima.

Angel Martí

#microconte 10

Micro-conte 10

Grinyolava el balancí amb un bressar harmònic, ella havia migrat feia anys i el balancí, en les nits de fosca,  s'ofegava en la queixa.

Angel Marti

#Micro-conte 9

Micro-conte 9

Aquell bes que mai li havia donat, era la condemna que havia de pagar, per no haver comés el delit.

Angel Martí

#Microconte 8

Micro-conte 8

Ella tenia les mans tacades de sang i el repòs a l'ànima. Ell tenia el cos tan brut de sang com l'ànima, que avui, esperava a l'andana de la darrera estació.

Angel Martí

#microconte 7

Micro-conte 7

Ell, l'estimava per sobre de tot. Ella, l'estimava per sobre de tot. Però ell, no era aquell ell d'ella i ella tampoc era aquella ella d'ell. Tot tan senzill i tot tan complex en temps d'estimar. I entretant, els dies passen.

Angel Martí

#microconte 6

Micro-conte 6

Mercenari de l'amor i de la vida i amb la crosta de la darrera ferida encara tendra, va despenjar de nou el fusell amb lluïssor als ulls. Encara olorava a pólvora. El va netejar, el va posar a punt, se'l va mirar... I el va tornar a penjar. El pols era trèmol encara, per encetar una altra guerra.

Angel Martí

#Microconte 5

Microconte 5

Era el primer cop que visitava la ciutat de l'amor, era preciosa. Aquella nit, van anar a sopar i a prendre unes copes al centre. Hi havia un ambient magnífic, d'aquelles nits per recordar. Denís li va dir: "Anem a fer l'última al Bataclan... ?"  La nit es va recordar, i ells... van fer l'última...

 

Angel Martí

 

Microconte 4

Microconte 4

Aquella era sense dubte la dona que tants anys havia esperat. La nit, el punt culminant per destapar el misteri. Ell s'ho podia esperar tot... Tot, menys que no fos una dona...

Angel Martí

Microconte 3

Microconte 3

"Mare, truquen a la porta, crec que és el pare". Ella, amarada de suor, amb els ulls solcats i el rostre marcat de la darrera batalla, va despenjar el telèfon. Amb veu tremola va fer la seva darrera pregunta... Policia... ?

Angel Martí Callau

Microconte 2

Microconte 2

Tanca els ulls quan l'espia la lluna i se li humiteja un pou que festeja somnis. Amb la mort de la nit, li arriba el dol de la realitat del dia. Un altra nit que ningú beu aigua...

Angel Martí

Microconte

Microconte 1

Trenca el silenci un "beep". Ella, famolenca, mossega el mòbil. Un somriure, un missatge curt... La nit, llarga...

Angel Martí