Microconte 14
Es trobava en el punt
més alt. Allà on qualsevol ésser humà anhela arribar. A tocar de dits de la
lluna, que emmudia la veritat del seu destí. A l'espera d'aquell precís
instant, exigu, que a cau d'orella li xiuxiuejava la nit poruga i esplèndida. I
es va deixar anar entre la buidor de la fosca immensa, en un suïcidi veloç,
dolç, enlluernador, plaent... I ella, sense ell saber-ho, va fermar els ulls i
demanà el seu desig, que el seu amor fos etern.
Angel Martí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comentaris