dilluns, 9 de gener del 2017

#microconte 14

Microconte 14


Es trobava en el punt més alt. Allà on qualsevol ésser humà anhela arribar. A tocar de dits de la lluna, que emmudia la veritat del seu destí. A l'espera d'aquell precís instant, exigu, que a cau d'orella li xiuxiuejava la nit poruga i esplèndida. I es va deixar anar entre la buidor de la fosca immensa, en un suïcidi veloç, dolç, enlluernador, plaent... I ella, sense ell saber-ho, va fermar els ulls i demanà el seu desig, que el seu amor fos etern.

Angel Martí


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris