A la llum d'un gresol
Et lluiré cada
albada de maig
amb la claror d'un
esmolat somriure,
amb converses de
nines despullades
que pentinen el teu
rostre de llum.
Et lluiré cada matí
de juny,
tremolament
amanollats d'estima,
amb l'escot generós
que el sol espia
i el remenar d'uns
malucs en embat.
Et lluiré els
migdies de juliol
que amb orgull et
voldran dibuixar l'ombra,
al xiulet al teu
pas, d'un rossinyol
que alçarà el vol
per regalar-te fresca.
Et lluiré els
capvespres d'agost
mentre els estels i
la lluna fan gresca,
en aquell instant
en què el dia fuig
i t'acarona el cos
la nit en festa.
I et lluiré en
encetar el setembre,
els octubres de
pàmpols fent corriol
i als hiverns
arraulits sota les vànoves,
estimant-nos a la
llum d'un gresol...
Angel Martí
Ets un gran poeta. No m'estranya gens que guayes algun que altre premi literari
ResponEliminaCom es noten els amics! Gràcies Josep, en el guanyar premis també juga la sort.
EliminaM'encanta Àngel, com sempre, els teus poemes tenen un tarannà que m'arriba.
ResponEliminaGràcies Carme, els teus a mi, ja saps que també.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina