En Fila Zero parlem de cinema

Us deixem un nou lliurament del Fila Zero, el programa que ens descobreix l'actualitat de la petita i gran pantalla de la mà de Montse Cateura i Enric Franch. L'Ateneu Calero sempre amb la cultura.

Entrevista a Xavier Figueres Historiador de La Cala Part 2

Aquesta setmana, a Cultura en Barra, us presentem la segona part de l'entrevista que Ramon Margalef li va fer a l'Historiador calero Xavier Figueres. Esperem que us agradi.

Antologia Poemes al Vent 2020-2021

El passat 21 d'octubre, l'Associació Poemes al Vent, va presentar l'Antologia Poètica 2020-2021 a la biblioteca de Gandesa. No van poder ser-hi les 21 poetesses i poetes que han participat en aquest recull, però els que vàrem poder assistir vam viure la nostàlgia d'aquests dos llarguíssims anys sense veure'ns. La pluralitat dels textos fa que el lector pugui degustar petits bocinets d'allò que cadascú sent. La mort, la vida, l'amor i el desamor, la natura, l'esperança, la terra i la mar... Un grapat de versos que ens porten a fer un viatge per l'ànima de les escriptores i escriptors. Els sis anys de vida de l'associació han solidificat les relacions entre els membres; gairebé som com una família. Noves incorporacions, alguns que per desgràcia ens han deixat (ningú no passa de vell) i aquí seguim, amb la mateixa il·lusió que el primer dia.

Aquest any la prologuista ha estat l'escriptora i amiga Elena Solé: "...més enllà de la comunicació per sobreviure hi ha l'ànima del poeta...", ens diu. I una mostra d'això és la pluralitat dels versos que conté aquest poemari. Potser sí que el poeta mira la vida amb uns altres ulls. L'Elena ens dona les gràcies un a un, però la realitat és que som nosaltres els que li agraïm no tan sols que hagi acceptat fer aquest pròleg, sinó també la vitalitat i les ganes de viure que ens transmet a tots plegats.

La presentació va anar a càrrec de la Magda Ferré Serrà, llicenciada en filologia clàssica i professora de grec; ens va impressionar per la seva originalitat. Va ser capaç de trenar un conte amb tots i cadascun dels poemes. De vegades la vida no és més que això, un conte carregat de poesia del qual som protagonistes. La podem fer rimar, escriure-la ajustant-nos a les estrictes normes o fer poesia lliure; el més important és que avui encara podem triar la manera de fer.

Us recomano que si en teniu oportunitat donéssiu un cop d'ull a aquesta Antologia; el temps passa veloç i la poesia ens dona aquells instants de calma que tant necessitem. La gent de Poemes al Vent no pretenem res més: tan poca cosa i tan necessària...

                                            

                                                                                                  Àngel Martí

"Tan exquisit és el silenci quan escric

que les meves paraules són

 un delit..."

Anna Maria Franco

Entrevista a Xavier Figueres, Historiador .

Finalment, des de l'Ateneu Calero, encetem la segona temporada de Cultura en Barra. I no ho podríem fer de millor manera que de la mà del nostre historiador Xavier Figueres. El tema l'hem considerat tan important que n'hem fet dues parts, perquè la nostra història s'ho mereix. Ramon Margalef li treu suc. Som-hi doncs amb la història de la Cala.

El viatge de la Bruna

El passat diumenge dia 17 d'octubre, l'Ateneu Calero va presentar al Centre d'Interpretació de la Pesca de l'Ametlla de Mar, de la mà de l'Àngel Martí, el llibre "El Viatge de La bruna". Un conte força especial, ja que ha estat elaborat per tres generacions de dones: iaia, filla i neta. La Montse Pallarés ha escrit el conte i la Cinta Ramos, amb la col·laboració de la seva filla Bruna (que a més és la protagonista) s'han encarregat de les magnífiques il·lustracions. La història ens detalla el viatge de la petita des dels Pirineus al delta de l'Ebre.

Més enllà de la narració, ens parla de la problemàtica que pateix actualment el nostre delta. És precisament aquest punt el que el converteix amb un conte didàctic, especial. Un conte d'aquells que no pot faltar a cap casa del territori, ja que és un missatge de conscienciació pels més menuts per estimar les nostres terres.

Una joia de la literatura infantil que no podeu deixar de llegir als vostres fills, perquè no ho facin tan malament com nosaltres ho hem fet.

Animeu-vos aquest Nadal a fer un regal que pot canviar el futur del nostre territori.

Escales que pugen al Cel

El passat diumenge deu d'octubre, per vuitè any consecutiu, ens vàrem tornar a retrobar per pujar aquestes Escales que ens duen al cel. El que va començar com una aventura de l'amic Josep Lleixà s'ha consolidat com un dels actes amb nom propi de la poesia de les terres de l'Ebre. El repte era certament complicat. Segurament, alguns, poc s'ho podien pensar que un poble tan petit com és el Mas de Barberans aconseguís que una construcció tan simple com són les escales pogués inspirar a un bon grapat de poetes vinguts d'arreu. I no tan sols això, sinó que a més els il·lusionés a tornar any rere any a la cita. De vegades, les coses més senzilles, per un efecte màgic, es poden convertir en les més belles. I ha estat així com amb la il·lusió, el treball i la constància, el Mas, un poble menut com un Haiku, ha sabut concentrar tots els seus esforços per construir un dia especial, diferent, de reflexió. No han estat pocs els entrebancs a superar, però ni el temps, ni les malalties, ni la COVID, han pogut impedir que els poetes tornin a pujar unes Escales a les quals li sobren cognoms.

Certament, aquest any s'han hagut de reinventar per sobreviure, i com sempre, com no podia ser d'una altra manera, ho han aconseguit. El resultat d'un poema coral, en el que els poetes havien d'escriure un vers sense saber que havia escrit l'altre, i que van lligar Carlos Lupprian i Pili Cugat, ens demostra un cop més que la paraula sempre uneix, que no som tan diferents els uns dels altres, que tenim molts més en comú que no pas el que ens distancia. I no tan sols entre poetes i músics, com ha estat el cas aquest any amb l'actuació de La Pili i el Carlos, oferint bellíssims poemes musicats per ells, sinó també entre tota la societat. Potser aquests instants de calma, d'escoltar allò que un altre sent i amb el que de vegades t'identifiques, hauria de fer-nos aturar un instant i adonar-nos que el fet de sumar sempre s'expressa amb el signe positiu i el de restar amb el negatiu. En aquest cas, la gent del Mas, amb l'Eli i el Fifo al capdavant, cada any ens ajuden a sumar coneixements, reflexions i per sobre de tot amistat. No cal gaire cosa més.

Fila Zero, torna 007

L'Ateneu Calero, de la mà de Montse Cateura i Enric Franch, al Fila Zero us porta les novetats cinematogràfiques de la setmana i les millors sèries de TV.

Fila Zero 2021 09 24 Maixabel

Anem amb retard! El temps se'ns tira a sobre imparable, però seguim amb les novetats del Fila Zero. Montse Cateura i Enric Franch, tornen a l'atac.

L'Altra pandèmia, la mort digital.

Darrerament hem rebut imputs constants de mitjans de comunicació i polítics, intentant conscienciar per protegir a la població de més edat davant la COVID. Des de fa temps s'estan fent campanyes de defensa de la dignitat de la gent gran, que a causa de la crisi actual es veuen obligats a mantenir a fills i nets amb una mísera pensió. Dignificar un col·lectiu d'aquest tipus, que per cert, tots, una hora o una altra, n'hem de formar part, no és una feina gens fàcil i de vegades es queda en declaracions d'intencions o discursos hipòcrites o populistes que l'únic que busques és esgarrapar un vot.

El cert és que parlant amb els iaios m'he adonat, potser algú de vosaltres també, que els estem arrossegant a una mort prematura de la qual ningú en parla: el que jo anomeno la mort digital. L'avanç de la tecnologia no ha tingut en compte a un ampli sector de la població; la gent gran, que s'han vist perduts en un laberint de bits per poder fer el mínim tràmit amb bancs, assegurances o administracions. A aquesta gent, a la que sembla que tot-hom vol protegir, se li ha amputat la capacitat de valer-se per si mateixa a l'hora de moure's per aquest entramat complex que s'ha anat teixint, ignorant-los. No és de justícia que hagin de dependre de fills o nets per poder omplir una instància o reclamar uns diners, que són seus, demanar una cita, renovar un DNI o senzillament perquè l'única manera que tenen de treure la paga, és a través d'un caixer que ningú els hi ha explicat com funciona. Els fem sentir inútils, morts digitalment, sense que cap administració faci res per evitar-ho. Avui són ells, però a la velocitat amb què avança el món digital, ben aviat serem nosaltres els que perdrem el tren i quedarem aturats a l'andana esperant la caritat d'alguna persona de bon cor per poder resoldre una qüestió senzilla.

¿Seria tan complicat que els ajuntaments tinguessin un departament per donar suport als nostres iaios a l'hora de moure's per les xarxes per resoldre aquells problemes que per ells són un martiri i que els porten a infravalorar-se i sentir-se inútils?

Per desgràcia, alguns ja han optat pel suïcidi digital. !No poden més! Han decidit que els hi cobrin el que vulguin gestors i gestories que abusen injustament, però que almenys els deixin tranquils amb: Pulse1 si quiere que le atendamos en español, pulse 4 y amoadilla para validar, introduzca el código que le llegará a su móbil... ¡No és aquest el seu llenguatge ¿Algú s'ha parat a pensar que estan perduts dintre de la seva pròpia casa? ¿Que estem creant una generació de sords-muts i cecs digitals, sense audiofons ni llibres escrits amb Braille.

¡S.O.S! Hi ha una generació que no pot seguir el ritme frenètic que se li imposa. Són aquells que han estat professors, infermeres, metges de prestigi, pagesos, pescadors... que ens han ensenyat a ser persones i a raonar, que ens han format amb paciència per a treballar; no els matéssim abans d'hora, ara són ells que ens necessiten. Aquí no hi ha discriminació per raó d'estatuts socials, en aquesta guerra el que no morirà, quedarà mal ferit.

                                                                                        Àngel Martí

Tres generacions d'escritors, tres maneres d'escriure.

El passat 3 d'octubre, a les 12.00 h, l'Ateneu Calero va donar el tret de sortida al curs 2021-2022. Finalment, després d'una llarga aturada, tot i que hem anat treballant per les xarxes socials, l'equip de l'Ateneu es va retrobar amb el seu públic. L'acte triat va ser una xerrada-presentació de tres autors del territori: la poetessa Àngels Puente, la novel·lista Conxa Solans i jo mateix. L'Àngels va presentar el seu darrer poemari "El germinar de 33 Haikus", la Conxa "la novel·la "Res no es pot amagar" i jo la novel·la "Pells de sorra i escates". L'acte va ser conduït de forma magistral per la Montse Cateura, i Enric Franch, Roser Llanes, Noemí Llambrich i Adriana Alonso, van amenitzar el matí amb lectures de fragments de les obres. La veritat és que la complicitat entre tots tres va ser total i va crear una atmosfera preciosa. Després de tant de temps, tornar a veure el Centre d'Interpretació de la Pesca fins a la bandera ens va emocionar: xerrades amb els lectors i amics, signar llibres, abraçades, en definitiva retrobar-te amb la gent no té preu.

Gràcies per fer-nos costat sempre, sense vosaltres, no tindríem raó d'existir.