Escales que pugen al Cel

El passat diumenge deu d'octubre, per vuitè any consecutiu, ens vàrem tornar a retrobar per pujar aquestes Escales que ens duen al cel. El que va començar com una aventura de l'amic Josep Lleixà s'ha consolidat com un dels actes amb nom propi de la poesia de les terres de l'Ebre. El repte era certament complicat. Segurament, alguns, poc s'ho podien pensar que un poble tan petit com és el Mas de Barberans aconseguís que una construcció tan simple com són les escales pogués inspirar a un bon grapat de poetes vinguts d'arreu. I no tan sols això, sinó que a més els il·lusionés a tornar any rere any a la cita. De vegades, les coses més senzilles, per un efecte màgic, es poden convertir en les més belles. I ha estat així com amb la il·lusió, el treball i la constància, el Mas, un poble menut com un Haiku, ha sabut concentrar tots els seus esforços per construir un dia especial, diferent, de reflexió. No han estat pocs els entrebancs a superar, però ni el temps, ni les malalties, ni la COVID, han pogut impedir que els poetes tornin a pujar unes Escales a les quals li sobren cognoms.

Certament, aquest any s'han hagut de reinventar per sobreviure, i com sempre, com no podia ser d'una altra manera, ho han aconseguit. El resultat d'un poema coral, en el que els poetes havien d'escriure un vers sense saber que havia escrit l'altre, i que van lligar Carlos Lupprian i Pili Cugat, ens demostra un cop més que la paraula sempre uneix, que no som tan diferents els uns dels altres, que tenim molts més en comú que no pas el que ens distancia. I no tan sols entre poetes i músics, com ha estat el cas aquest any amb l'actuació de La Pili i el Carlos, oferint bellíssims poemes musicats per ells, sinó també entre tota la societat. Potser aquests instants de calma, d'escoltar allò que un altre sent i amb el que de vegades t'identifiques, hauria de fer-nos aturar un instant i adonar-nos que el fet de sumar sempre s'expressa amb el signe positiu i el de restar amb el negatiu. En aquest cas, la gent del Mas, amb l'Eli i el Fifo al capdavant, cada any ens ajuden a sumar coneixements, reflexions i per sobre de tot amistat. No cal gaire cosa més.