L'Altra pandèmia, la mort digital.

Darrerament hem rebut imputs constants de mitjans de comunicació i polítics, intentant conscienciar per protegir a la població de més edat davant la COVID. Des de fa temps s'estan fent campanyes de defensa de la dignitat de la gent gran, que a causa de la crisi actual es veuen obligats a mantenir a fills i nets amb una mísera pensió. Dignificar un col·lectiu d'aquest tipus, que per cert, tots, una hora o una altra, n'hem de formar part, no és una feina gens fàcil i de vegades es queda en declaracions d'intencions o discursos hipòcrites o populistes que l'únic que busques és esgarrapar un vot.

El cert és que parlant amb els iaios m'he adonat, potser algú de vosaltres també, que els estem arrossegant a una mort prematura de la qual ningú en parla: el que jo anomeno la mort digital. L'avanç de la tecnologia no ha tingut en compte a un ampli sector de la població; la gent gran, que s'han vist perduts en un laberint de bits per poder fer el mínim tràmit amb bancs, assegurances o administracions. A aquesta gent, a la que sembla que tot-hom vol protegir, se li ha amputat la capacitat de valer-se per si mateixa a l'hora de moure's per aquest entramat complex que s'ha anat teixint, ignorant-los. No és de justícia que hagin de dependre de fills o nets per poder omplir una instància o reclamar uns diners, que són seus, demanar una cita, renovar un DNI o senzillament perquè l'única manera que tenen de treure la paga, és a través d'un caixer que ningú els hi ha explicat com funciona. Els fem sentir inútils, morts digitalment, sense que cap administració faci res per evitar-ho. Avui són ells, però a la velocitat amb què avança el món digital, ben aviat serem nosaltres els que perdrem el tren i quedarem aturats a l'andana esperant la caritat d'alguna persona de bon cor per poder resoldre una qüestió senzilla.

¿Seria tan complicat que els ajuntaments tinguessin un departament per donar suport als nostres iaios a l'hora de moure's per les xarxes per resoldre aquells problemes que per ells són un martiri i que els porten a infravalorar-se i sentir-se inútils?

Per desgràcia, alguns ja han optat pel suïcidi digital. !No poden més! Han decidit que els hi cobrin el que vulguin gestors i gestories que abusen injustament, però que almenys els deixin tranquils amb: Pulse1 si quiere que le atendamos en español, pulse 4 y amoadilla para validar, introduzca el código que le llegará a su móbil... ¡No és aquest el seu llenguatge ¿Algú s'ha parat a pensar que estan perduts dintre de la seva pròpia casa? ¿Que estem creant una generació de sords-muts i cecs digitals, sense audiofons ni llibres escrits amb Braille.

¡S.O.S! Hi ha una generació que no pot seguir el ritme frenètic que se li imposa. Són aquells que han estat professors, infermeres, metges de prestigi, pagesos, pescadors... que ens han ensenyat a ser persones i a raonar, que ens han format amb paciència per a treballar; no els matéssim abans d'hora, ara són ells que ens necessiten. Aquí no hi ha discriminació per raó d'estatuts socials, en aquesta guerra el que no morirà, quedarà mal ferit.

                                                                                        Àngel Martí