El passat 21 d'octubre, l'Associació Poemes al Vent, va presentar l'Antologia Poètica 2020-2021 a la biblioteca de Gandesa. No van poder ser-hi les 21 poetesses i poetes que han participat en aquest recull, però els que vàrem poder assistir vam viure la nostàlgia d'aquests dos llarguíssims anys sense veure'ns. La pluralitat dels textos fa que el lector pugui degustar petits bocinets d'allò que cadascú sent. La mort, la vida, l'amor i el desamor, la natura, l'esperança, la terra i la mar... Un grapat de versos que ens porten a fer un viatge per l'ànima de les escriptores i escriptors. Els sis anys de vida de l'associació han solidificat les relacions entre els membres; gairebé som com una família. Noves incorporacions, alguns que per desgràcia ens han deixat (ningú no passa de vell) i aquí seguim, amb la mateixa il·lusió que el primer dia.
Aquest any la prologuista ha estat l'escriptora i amiga Elena Solé: "...més enllà de la comunicació per sobreviure hi ha l'ànima del poeta...", ens diu. I una mostra d'això és la pluralitat dels versos que conté aquest poemari. Potser sí que el poeta mira la vida amb uns altres ulls. L'Elena ens dona les gràcies un a un, però la realitat és que som nosaltres els que li agraïm no tan sols que hagi acceptat fer aquest pròleg, sinó també la vitalitat i les ganes de viure que ens transmet a tots plegats.
La presentació va anar a càrrec de la Magda Ferré Serrà, llicenciada en filologia clàssica i professora de grec; ens va impressionar per la seva originalitat. Va ser capaç de trenar un conte amb tots i cadascun dels poemes. De vegades la vida no és més que això, un conte carregat de poesia del qual som protagonistes. La podem fer rimar, escriure-la ajustant-nos a les estrictes normes o fer poesia lliure; el més important és que avui encara podem triar la manera de fer.
Us recomano que si en teniu oportunitat donéssiu un cop d'ull a aquesta Antologia; el temps passa veloç i la poesia ens dona aquells instants de calma que tant necessitem. La gent de Poemes al Vent no pretenem res més: tan poca cosa i tan necessària...
Àngel Martí
"Tan exquisit és el silenci quan escric
que les meves paraules són
un delit..."
Anna Maria Franco
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comentaris