dijous, 27 de juliol del 2017

Des del pensament dels filòsofs, d'Albert Guiu


Intentar fer una crítica de qualsevol obra del poeta, fill de Flix, Albert Guiu Bagés és força agosarat. Guanyador de diversos premis literaris importants i referencia l'iteraria obligada de les Terres de l'Ebre, aquest professor de llengua castellana a l'institut de Gandesa, domina el llenguatge poètic, tant en castellà com en català, com pocs escriptors i per tant el crític té moltes possibilitats de no estar a l'altura de l'obra. Però tant se val, tot i aquest risc evident, no m'he pogut estar d'escriure aquest post sobre el darrer poemari de Guiu, "Des del pensament dels filòsofs", que ha publicat l'editorial Neopàtria. El fet de no ser, ni pretendre ser crític, em disculpa.
En aquesta, la seva vuitena obra, l'Albert, tal com ens té acostumats als que el seguim des de fa temps, ens mostra allò que tant li agrada, a partir d'un raonament profund d'algun autor, juga a deixar fluir tota aquesta inesgotable tempesta de mots, encadenant-los, com només ell sap fer, per acabar parint una personal, original i magistral traducció al llenguatge poètic. Si jugar a aquest joc ja és complicat amb bocins d'obres de narrativa o poesia d'altres autors, com li podem llegir al Facebook força sovint, en "Des del pensament dels filòsofs", arrisca fins al límit, desxifrant la profunditat de les idees d'una cinquantena de filòsofs, que amb paraules seves: "... ens han brindat la generositat del seu talent..."
S'atura en aquest, ara escardat, mirall del pensament, cerca pacient la profunditat del missatge, que fa seva, i la transmuta en versos d'una complicada senzillesa, que atrapen al lector en una teranyina de preguntes i sentiments que l'obliguen a cavil·lar mil coses que potser mai s'havia plantejat. 
Així doncs, en aquesta darrera obra, el professor Guiu, ens torna a demostrar que no hi ha límits en el procés creatiu d'aquest home: senzill, afable, proper, discret, planer i absolutament generós amb qualsevol que se li apropa. Que mai decep i continua sent una aposta segura per tots aquells lectors que cerquen llibres especials, llibres d'aquells que han d'habitar la tauleta de nit per anar sent rellegits un cop i un altre per poder esprémer tot el dens i nutritiu suc que l'autor ens amaga en cada vers i que ens regala una dolçor, de vegades discretament amarga, d'aquelles que perduren.
Així doncs, he d'acabar dient, des de la meva modesta opinió que, "Des del pensament dels filòsofs" de l'Albert Guiu, està destinada a convertir-se en una de les obres indispensables de la nostra literatura i que cap amant de la poesia intimista pot deixar de recrear-se en la seva lectura.

Àngel Martí


Les coses com a tals, no existeixen
Berkeley

Si les idees neixen de les coses:
la tristor cridanera d'un taüt mut,
el ball de la saliva d'un pastís,
el vol de papallones d'una joia,
l'enyorança de llegir un llibre, 
l'admiració de cada color del camaleó.
El taüt, el pastís, la joia, el llibre i el camaleó,
no existeixen.

Albert Guiu Bagés
(Des del pensament dels filòsofs)




divendres, 21 de juliol del 2017

Gràcies Barto, gràcies MUTO


D'ençà que en 2012 vaig començar a fer públic els meus escrits, he conegut molta gent gràcies a la literatura i en especial a la poesia, alguns dels quals s'han convertit en grans amics i potser alguna cosa més. Arran de la publicació en 2015 del meu poemari El Desfullar de les Ànimes i per casualitats d'aquelles que de vegades la vida et regala, vaig conèixer a Barto Merino, un nouvingut al poble, al que jo mai havia vist. Ell em va comentar que estaven formant un grup musical de rock, que era guitarrista, però que tenien un problema, que no volien fer versions, que els hi agradaria fer cançons pròpies, però no tenien ningú que els hi pogués fer les lletres i em va demanar si jo els hi faria. Recordo perfectament la meva resposta i suposo que ell també: "Mira Barto, en uns dies he de presentar el poemari aquí al poble i hem de recitar alguns poemes, si tu m'acompanyes a la guitarra, jo, em comprometo a intentar escriure alguna lletra, encara que no sé si seré capaç d'escriure rock..." Ens vam encaixar la mà i així va ser com ell magistralment em va acompanyar a la presentació i jo vaig entrar al món d'escriure lletres de cançons. Us he de confessar que ara mateix, de tot el que faig, és una de les coses que més m'omplen, ho trobo realment fascinant poder escoltar els teus escrits interpretats en clau de rock. 
Amic Barto, gràcies de cor per confiar en mi aquell dia i obrir-me les portes a aquest món, i gràcies a tu i a tots els components de MUTO per fer sonar tan bé les meves lletres. Em sento orgullós de, d'alguna manera formar part d'aquesta aventura. 
Us deixo la lletra de "Joé" una cançó que vaig escriure com a protesta contra la violència masclista i amb la que els MUTO sempre tanquen les seves actuacions.


JOÉ


JOÉ, ara sento el vent, que se t'endú.
Es perdran tantes pors en la nit
que podré sentir-me,
dona al meu llit
i aquell son perdut
volarà amb la lluna.

JOÉ, deixem trobar el meu destí,
el temps és mort
d'abans-d'ahir
quan sento que, que va fugir
entre les ombres, dels meus dits...

.....(tornada).....
JOÉ, Prou d'ingerències
Prou de maltractes
Prou de retrets
Prou de violència
Vull alçar el vol
Vull alçar sola el vol
Amb ales noves de dona........

VOLA!!! VOLA!!! VOLA!!!

JOÉ, ara sento que
ja no vull res amb tu
que veig la llum del camí,
que em sento amb força,
per tornar ha sortir
I tornar a renéixer dona,
sense els grillets
que m'esclavitzen a tu.

JOÉ, ara no ets ningú
per amargar-me la vida
Avui jo tinc sortida
i ja no és amb tu.

JOÉ,
Prou d'ingerències
Prou de maltractes
Prou de retrets
Prou de violència
Vull alçar el vol
Vull alçar sola el vol
Amb ales noves de dona........

VOLA!!! VOLA!!! VOLA!!!