dissabte, 30 de desembre de 2017

Versos contra la violència, El Llibre


1 d'octubre de 2017, la violència policial commou Catalunya. Dos membres de "DilluMs d'Art al Forn" de Tortosa es posen en contacte pel watts del col·lectiu. Formen part d'un grapat de gent de la cultura de les terres de l'Ebre que es reuneixen cada primer dilluns de mes a Tortosa. Protagonistes de la conversa Roquetes i Sant Carles de la Ràpita. Jesús Maria Tibau que li pregunta a Ricardo Gascón si sap alguna cosa de la Ràpita i si s'ha de fer alguna cosa al respecte des del món de la cultura. Ricardo que truca a Eduardo Margaretto, de la Ràpita, i li pregunta com està. Eduardo li respon que destrossat i des de "DilluMs d'Arts al Forn" li proposen fer l'únic que poden i saben fer, agafar un cotxe i baixar a recitar, quatre poemes, en algun bar de la Ràpita, per donar suport. J.M. Tibau que obre un grup de WhatsApp, per si algú vol acompanyar-los, i com sol passar en el món de la cultura, en unes poques hores, el nombre de participants creix exponencialment. El dia 2 al migdia dos recitals en marxa.
Sota el lema "Versos contra la violència" s'organitza un recital a Sant Carles de la Ràpita el dia 7 i l'endemà a Roquetes, amb una participació notable tant de poetes i músics, com d'espectadors. A partir d'aquests actes es decideix que aquests versos no poden morir en l'oblit. L'editorial Onada es presta a editar un llibre on quedin recollits, perquè els nostres joves no oblidin mai aquest 1 d'octubre de 2017, i que els beneficis es destinin a repartir aquest poemari pels centres educatius de Catalunya.
A partir d'aquí Valer Gisbert fa una adaptació teatral dels poemes i ahir, 29 de desembre de 2017, es presenta oficialment el poemari a l'auditori de Tortosa.
Aquesta és, de forma resumida, la petita història de "Versos contra la violència", un poemari que MAI hagués hagut de néixer i que mai deixarem morir.
Gràcies a tots els músics i cantants, actrius i actors, ballarins i ballarines, escriptors, escenògrafs, càmeres, il·luminadors i tècnics de so, escriptors, Ignasi Blanch, Valer Gisbert, Jesús, RicardoEduardo, entitats col·laboradores i a l'Ajuntament de Tortosa que va cedir l'auditori, per fer-nos gaudir d'una nit màgica com la d'ahir.
No voldria acabar aquest post sense recordar que amb aquest espectacle s'inicia una roda de presentacions per Catalunya per donar a conèixer l'obra, la propera el diumenge 14 de gener a les 12.00 h, dintre dels Vermuts de Calacultura, al CIP de L'Ametlla de Mar amb la presència d'alguns dels autors i autores que han participat i gent de la Ràpita i Roquetes, pobles que van patir directament la violència i que ens explicaran com un van viure. 
Vine a fer el Vermut amb nosaltres!












dissabte, 23 de desembre de 2017

Recital Poètic de Nadal a Roquetes

El passat dia 20 de desembre a les 19.00 h, com cada any l'Associació Poètica, "Poemes al Vent", va dur a terme el recital nadalenc a la biblioteca de Roquetes, acompanyant a la coral infantil del municipi, que van interpretar magistralment un grapat de nadales.
Alguns dels poetes, en aquests moments convulsos, van voler convertir els seus versos en un record pels presos polítics del País i en una crida a la llibertat d'expressió.
Aprofito per donar la benvinguda a l'associació a un nou membre, Salvador Pallarès, que va debutar amb la seva poesia i les gràcies a tot l’equip de la biblioteca de Roquetes.






dilluns, 18 de desembre de 2017

El darrer Vermut de Calacultura del 2017


Ahir, diumenge 17 de desembre, el col·lectiu Calacultura de l'Ametlla de Mar, vàrem voler tancar l'any dels Vermuts amb una activitat diferent, especial i que va resultar força gratificant pels 33 participants. Es va contractar un autocar que ben aviat es va omplir i de mà de l'autor, es va fer una ruta per les esglésies i ermites que el pintor local Joan Rebull ha decorat amb els seus retaules. 
Gaudir de la bona pintura sempre és gratificant, però si a més el mateix autor et fa de guia explicant amb tot detall el procés de creació i anècdotes que envolten l'obra, es converteix en una experiència realment especial i si pots tancar l'excursió amb un magnífic dinar de germanor, llavors és posar-li la cirera al pastís.
Gràcies Joan Rebull per regalar-nos aquest viatge a la teva obra, gràcies per la teua amabilitat i disposició i sobretot gràcies per pintar.







dissabte, 16 de desembre de 2017

Som amb tu - El poemari solidari


El divendres 15 de desembre l'associació Rimaterrània, va presentar a l'Ateneu Barcelonès el llibre solidari per recaptar fons per la Fundació d'Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia "SOM AMB TU". 108 poetes dels Països Catalans i el grup Txarango, que van compondre una preciosa cançó i un videoclip per promocionar aquest poemari, units per una causa. 

Per mi ha estat emocionant i tot un goig poder participar en aquest llibre tan especial.

Hi ha molta gent darrera d'aquest projecte que s'ha gestat durant força temps: la revista "SOM-HI" de Malgrat de Mar, Vicens Tomàs, el dissenyador Pep Boix, el pares i mares dels nens protagonistes de les fotos i videoclip, la Laura Borràs, el grup Taxarango, tantíssims poetes que hi participen, l'associació Rimaterrània i sobretot els membres de la Fundació Enriqueta Villaveccia.
Comprar aquest llibre, no és tan sols adquirir una àmplia mostra de la poesia que actualment es fa al nostre País, adquirir-lo és regalar esperança a molts nens que han de lluitar diàriament per quedar-se amb nosaltres. Els beneficis tant del llibre com ells drets d'autor de la cançó aniran íntegrament a la fundació.
Us deixo el poema que vaig escriure per aquest projecte i el videoclip promocional de Txarango.
Gràcies amics de Rimaterrània per pensar amb mi.


M'ennuega i no en tinc dret
(Fundació Vilavecchia 26-05-2017)

No tinc cap dret a plorar
si d'entre els freds barrots de metall
i el distret ball d'una llum blanca,
veig esbossar tendres rialles en dansa.
No tinc el més mínim dret a caure, no em cansa
veure com et lleves agraint el sol
sense dol, quan encetes un matí
que ahir donava ja per mort.
Ni tan sols puc exercir el dret a cridar
quan tu m'emmudeixes la pena
i assumeixes la injusta condemna,
que sense atenuants, la vida et va imposar.
No tinc cap dret a l'insomni
quan el teu somni és senzillament dormir.
Ni tan sols a la tristesa
quan veig que la teva certesa,
és el desig de fer-te gran
i seguir lluitant per sobreviure
i poder escriure en un vers la gesta,
d'una altra derrota al cranc.
No, no tinc cap dret a fer-me petit
si em miro al melic
mentre el teu cos menut, dissimulant, gemega
i el teu dolor m'ennuega...

mentre en els teus ulls no vegi por.

Àngel Martí Callau


dijous, 14 de desembre de 2017

Nadal en groc - Poema


Nadal en groc


Tintarem de groc aquest Nadal
encerclat en barrots d'injustícia
i nevaran llaços d'esperança
pinzellant els carrers, que seran plens
d'aquells que no hi poden ser.



Tintarem de groc cada dia que no arriba,
cada instant que es detura
on mai s'hagués hagut d'aturar,
si amb la raó no calgués la força.



Tintarem de groc cada somni
mentre passi de llarg el rei blanc
i el fet de creure amb la gent porti a l'exili
i pregar llibertat sigui condemnat. 



Tintarem de groc aquest País
l'estel que llueix apagat a l'arbre,
el tió que dorm somort a la soca
i els pastorets que ploren, adorant al nen.



Tintarem de groc aquest Nadal
anhelant que la màgia que l'embolcalla
faci que aquest color de súplica
no hagi de ressuscitar al tercer dia.

Àngel Martí Callau


Bones Festes!

dimarts, 21 de novembre de 2017

Terres de l'Ebre i Matarranya, encisadores


Els que aneu seguint aquest humil blog, sabeu perfectament que no sóc gens aficionat a comentar llibres. Sempre he tingut clar que per opinar sobre les obres d'altres autors s'ha de tenir una formació específica i un coneixement de la literatura, que està força lluny del meu abast. 

No obstant això, de vegades, per aquelles casualitats de la vida, et cau a les mans un exemplar d'aquells que et remouen l'ànima. Un llibre especial, diferent, en el que l'autor t'anul·la la voluntat i et transporta allà on vol, al seu món de colors que difuminen i desdibuixen els paisatges heterogenis, obsequiant als ulls del lector amb un miracle. Racons màgics d'aquells que, segurament, algun cop has vist però mai t'has aturat a paladejar, a donar-te el temps necessari per gaudir de l'ofrena de la naturalesa. I avui, em veig obligat a escriure sobre un d'aquests tresors.
Qui ha tingut el plaer de llegir alguna de les innumerables obres de Vicent Pellicer i Ollés, sap que tenen quelcom especial que fan que per un instant t'oblidis de tot i et capbussis en el territori que magistralment retrata bé sigui amb imatges o amb paraules, ja que en el seu cas la dita que: "Una imatge val més que mil paraules", perd el sentit.
"Terres de l'Ebre i Matarranya, encisadores", és una veritable peça de col·leccionista. 216 pàgines il·lustrades amb 146 espectaculars fotografies del territori (Baix Ebre, El Montsià, La Ribera d'Ebre, La Terra Alta i el Matarranya) que barreja amb pessics d'una exquisidesa prosa poètica perfecta, que qualsevol amant de la natura sabrà degustar.
Cada detall està especialment cuidat, fins i tot el fet de mostrar els textos en català, castellà i anglès, ningú es pot quedar sense fer un tast dels nostres singulars paratges.
Vicent ens diu només encetar el llibre: "Durant quasi tres primaveres he recorregut pobles, muntanyes, valls, rius, boscos... He tastat pa acabat de fer en forns de llenya amable. He descobert perfums novells d'immensos camps de fruita dolça. El Delta m'ha pintat albades insòlites. He navegat per lleres curulles de cançons seductores. Des de talaies privilegiades he contemplat la frenesia dels sembrats. A boqueta nit, sota la llum inesgotable dels estels que embolcallen aquestes terres, he somiat mons de formositat exquisida, que m'il·lusiona de compartir amb vosaltres." I realment aquests tres anys de feina es respiren. Hores i hores rere l'objectiu per captar un instant desitjat, de llargues caminades pels raconets del nostre territori, d'olorar mar, riu i muntanya, de viure tot allò que ha volgut desar entre el paper perquè ara nosaltres ho poguéssim reviure.
Gràcies Vicent per facilitar-nos l'accés als teus llocs especials, a mi m'has fet xalar força.


dilluns, 20 de novembre de 2017

Heridas de Sal - Natalia Marca


Aquest divendres 24 de novembre, a les 18.30 h i al Centre d'Estudis Canongins, de La Canonja, tindrem el plaer de presentar el segon poemari de Natalia Marca "Heridas de Sal", acompanyats a la guitarra per Barto Merino.
Un llibre punyent on l'autora ens mostra com la mar sempre ajuda a cicatritzar el rastre de les ferides tendres, que els amors intensos van tatuant a la pell dels amants. La lluita entre l'estimar i el sofrir, entre el record i l'oblit...
53 poemes intensos que posen al descobert les entranyes de l'autora, que es despulla davant la mar per demanar-li ajut.
Dolor, por, esperança... i sal.
"Y cabalgo hasta la saciedad
para acabar recostada
en la orilla dorada,
abrazandome a la primavera."

                          Natalia Marca


Versos per la llibertat a l'Ametlla de Mar

Ahir diumenge, 19 de novembre de 2017, a les 11.00 h a la Plaça Nova de L'Ametlla de Mar, es va encetar un recital poètic-musical que, sota el lema "Versos per la llibertat", feia una crida per demanar la llibertat dels presos polítics catalans. L'acte organitzat de manera espontània per uns quants caleros, va comptar amb el suport de Calacultura, Comitè en defensa de la República de L'Ametlla de Mar, ANC de L'Ametlla de Mar i l'Ajuntament.

Montse Cateura amb la lectura d'un manifest demanant la llibertat dels presos va obrir l'acte. Fins a les 13.30 h van desfilar poetes i músics arribats d'arreu de Catalunya.
La coral Verge Candelera, esperonada per tot el públic assistent, van tancar l'acte amb Els Segadors mentre un grapat de globus enlairaven els poemes recitats al cel.
Un matí ple d'emocions intenses, moments preciosos i força gent que va voler donar suport a la iniciativa i d'alguna manera fer-se sentir.
Personalment voldria agrair a totes i cadascuna de les persones que van fer possible aquest acte, que no és més que un gra de sorra en aquest immens desert que ens queda per recórrer:
Sergi Brull, Andreu Subirats, Miquel del Roig, Rafael Haro, Rafel Jornet, Mª Espina Niella, Eva del Amo, Montse Cateura, Joan Rebull, Enric Franch, Joan Callau, Marta, Forment, Josep Lleixà, Maria Brull, Ester Berenguer, Juan Argentó, Montse Cercòs, Imma Forment, Andreu Alanyà, Anna Martí, Montse Pallarés, Pili Alegria, Roser Llanes, Adriana Alonso-Villaverde, Miquel Accensi, Anna Mª Vallvey, Ramon Gonzalez, Susana Encinas, Celine Borràs, Barto Merino, Joan Gimeno Conesa, Manel Brull, Carme Lopez, Cristina Company, Albert Guiu, Conxita Jimenez  i finalment la Coral Verge Candelera que va tancar l'acte amb Els Segadors.
També es va recitar un poema coral, que va néixer a Facebook per iniciativa de la Carme Lopez, la qual va escriure uns versos i va demanar que altres poetes continuessin el poema. Van participar en aquest text:
Bep D’Utxí, Núria Garcia, Julia Badal, Xavier Sabaté, Ze Pequeño, Imma Forment, Tere Bas,  Pilar Cabrera, Fe Ferré, Eduard Casas, Jaume March, Luz Marí Casanueva, Anna Bruguera, Cristina Company, Consol Vidal, Ignasi Carbonell, Carmina Ral, Joana Sargantana, Celestí Ventura, Marisol Nogués, Miquel Tolosa, Ter Tarrida, Àngel Martí, Anna Ramon Ocejo, Anna Lls, Montse Pellicer i la mateixa Carme Lopez.
A tots organitzadors, participants i col·laboradors, gràcies per la resposta.







dijous, 9 de novembre de 2017

Poema: El seu nom Llibertat

El seu nom llibertat

Avui, guaitant entre els barrots estrets
d'aquesta angosta cel·la...
l'he vist!
Era lluny, tal vegada massa lluny,
esmunyint-se entre cantonades
amb fetor d'orins de gos mascle 
que marca terreny.
Arrapant-se temorosa de fanal en fanal,
cercant la llum de les bombetes foses
per la tempestat eterna
d'uns convençuts Deus immortals, 
que ni són divinitats, ni són imperibles.
I l'he vist arribar, vergonyosa i convençuda,
voleiant ales obertes que empenyien l'alè 
d'un poble que respira,
que està viu, que l'abraça sense por
al furt violent dels seus dies.
I orgullosa m'ha mirat als ulls ebris de sal
i m'ha confessat
 que no vol morir en aquesta terra.
Avuiguaitant entre els barrots estrets
d'aquesta angosta cel·la...
l'he vist!
El seu nom, Llibertat!

Àngel Martí Callau


divendres, 3 de novembre de 2017

Quan no calgui resposta - Poema

Quan no calgui resposta 

No sé si algun dia podrem escriure
tot el que mai hagués hagut de ser.
Si armarem paraules de llibertat
i es podran alçar sense feredat,
com plomes que dansen lliures al vent,
en un cel atent al lament d'un poble.

No sé si algun dia podrem parlar
de tot allò que fa temps hem de dir.
Si no veurem com engabien els mots
rere barrots d'acer, que no els aturen,
mentre els captius maduren el pecat
imposat per aquells que no ens atenen.

No sé si algun dia podrem oir
tot el que fa llustres, hem d'escoltar.
Si caminar serà res més que goig,
si no veurem jorn boig en terra nostra
i no caldrà esperar una resposta

quan et preguntin per la llibertat.

Àngel Martí


diumenge, 8 d’octubre de 2017

Roquetes - Versos contra la violència


Si ahir els "Versos contra la violència" van ser a La Ràpita, avui han estat a una altra de les poblacions que van patir les càrregues policials, Roquetes. I si ahir va ser emocionant, avui no ho ha pogut ser-ho més. Veure com aquell mateix poliesportiu que la passada setmana mostrava el pànic i els plors de la gent, s'omplia de versos a l'esperança i de cançons convidant a la defensa de la pau, de la paraula, de la democràcia; veure que aquella mateixa gent que van rebre les garrotades, avui, seien tranquils a escoltar tot allò que va anar brollant del cor de tots aquells que veiem les imatges amb impotència i que dels seus ulls avui també brollaven llàgrimes... però aquest cop de gratitud i no pas de ràbia... veure tot això no té preu. Veure que en una intervenció poètica de Quñonero tota la gent s'alçava, s'abraçava i es besava, en aquell mateix espai, tornar a escoltar el xel·lo de la nostra Cinta, el so del violí o les cançons de Panisello, no té preu. No vull nomenar ningú més perquè érem tants que ben segur que no recordaré a tots i tots han estat indispensables en aquesta crida.
Gràcies un cop més a Jesus M.TibauEduardo Margaretto i també a Ricardo Gascón per fer-me partícip d'aquest acte.
Avui el poema que he llegit el podeu trobar en un post d'aquest mateix blog que vaig fer fa uns dies sota el títol de "Sentiment".
Que mai més la violència s'anteposi a la paraula i a la llibertat.

Una bona colla de poetes i músics.




dissabte, 7 d’octubre de 2017

Sant Carles de la Ràpita - Versos contra la violència


Sota el lema de "Versos contra la violència", ahir al matí un reguitzell de poetes, cantants i músics ens vam reunit a la plaça del Coc de Sant Carles de la Ràpita per llegir poemes en repulsa contra les càrregues de diumenge passat i en defensa de les llibertats. Durant l'emotiu acte, s'han fet volar paraules i notes als carrers d'aquesta població germana, que va ser una de les que més víctimes va patir l'1 d'octubre. Una crida a què mai més es tornin a repetir actuacions com aquestes, la violència només ens pot portar a més violència i no a cap solució. Que ningú menys tingui el poder de la paraula.

Un cop més la societat catalana ha demostrat la capacitat d'organització davant les injustícies.
Gràcies amics Jesús M. Tibau, Ricardo Gascón i Eduardo Margaretto per pensar amb mi i brindar-me l'oportunitat d'estar al costat dels rapitencs.
Us deixo el poema que he fet per l'ocasió i que hem recitat a dos veus Adriana i jo, que vol seu una foto de tantes del que es va viure aquell dia.


Aferra’t a la meva mà, mare,
que avui al meu País
volen fer ploure sang.
Eixugue'm aquest plor de ràbia,
de veure'm captiu
en aquesta gàbia,
mentre ens van rosegant.
Abraça't a la meva pena, mare,
aferra't al meu canell,
que el meu cor és rovell
que em va podrint l'ànima cansada.
Conforta el meu esperit, mare,
que avui camino sense por
amb un clavell roig a la mà,
per poder deslliurar-me i escapar
d'aquest sàdic odi
de qui em governa.
Resistim amb les mans alçades, mare,
defensem amb la veu el nostre rogle,
que podran emmudir un crit,
un desig o un escrit,
però mai la força
de tota la veu d'un poble.

Àngel Martí





Avui toca Roquetes!


Presentació a Gandesa De Part Certa


Ahir nit va tornar a ser un dia d'aquells que a un li queden gravats al cor. A la biblioteca de Gandesa de la mà del poeta, escriptor i bon amic Albert Guiu, vam presentar el llibre de relats De Part Certa. Com sempre que un seu a escoltar a l'Albert, que va passejar el seu art de la paraula per cada un dels contes, el temps se'ns va fer curt, molt curt i per uns instants ens va saber transportar a l'interior del llibre i caminar una estona per aquests mons convulsos que mostra. 

A continuació la Marta Barón, la M. Espina Niella i l'Andreu Alanya, tots tres visiblement emocionats ens van fer una lectura d'alguns bocins del llibre que van fer caure les llàgrimes als assistents. Finalment la biblioteca ens va oferir un vi de la terra. Tot plegat una tarda emocionant al costat de companys i gaudint de la literatura.
Vull agrair de tot cor a L'Ajuntament de Gandesa, la biblioteca i especialment a la Cinta la deferència i el suport que sempre m'han donat, a la Marta Barón, la  Espina Niella i l'Andreu Alanya la seva predisposició per acompanyar-me i emocionar-me en aquest acte, als amics que van voler estar amb nosaltres i com no a l'amic Albert Guiu, xaman de la paraula i al que no ens cansarem mai d'escoltar.