dimecres, 28 de desembre del 2016

#Poema, Espurnes d'hivern

ESPURNES D’HIVERN

Dansen les nines amb flama d'hivern.
Cabriolen les guspires satisfetes
i s'evadeixen de l'instant silent,
amb els acords de l'ancià garrofer
que es consumeix a poc a poc, com jo.

I l'escalfor es perd per les escletxes
que la pluja i el sol han cisellat
amb aquella subtilesa del temps,
incinerant aquells noms dibuixats
a la perseverança immortal
d'un univers on es perd l’estimar.

I em sembla intuir que deus estar
oculta entre la boira de la planxa
i el teu propi passat, que perdut
en el silenci cerca la resposta.
Les brases es van amortint, com tu,
creuem les mirades i les defugim...


Tots dos sabem que aviat glaçarà.

Angel Martí Callau


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris