dimarts, 25 d’octubre del 2016

Poema (Amb la mirada als teus ulls)

AMB LA MIRADA ALS TEUS ULLS

Veig que humiteges els dits i em demanes
que cerqui el pou amagat al pecat,
que arribi al fons i poalegi l'aigua
i t'ensalivi el dit i el nostre instant.
I et veus als ulls i a la boca la sal,
que ens va brollant de la lluita ferotge.
i sents al pou el rebull dolç del sucre...
I obres els porticons de bat a bat,
forces la terra enfonsant-la als teus peus,
et sents cruixir les entranyes i els ossos,
i escoltes l'aigua que es mou gemegant,
implorant no brollar per no acabar-se.
I jo acabo amb els ulls als teus ulls,
ensumant els llençols humits de nit
i el cos buidat del corc que em rossegava.


Angel Martí


4 comentaris:

  1. Un poema preciós i que arriba a les entranyes.

    ResponElimina
  2. Ángel, m'ha agradat molt aquest poema. Una bella manera d'expressar allò íntim que sentim. Enhorabona. No deixis de publicar tastets al Face...

    ResponElimina
  3. Moltes gracies Silvia, encantat de que t'agradi.

    ResponElimina

Comentaris